Combatre la sequera des del bosc

Ara que sembla que el risc d’incendis forestals s’ha apaivagat considerablement, arriba el moment de pensar què en farem de totes les hectàrees cremades i com s’han de gestionar aquelles que s’han escapolit del foc. Sabut com és que les sequeres persistents i extremes són un dels principals factors de risc, estudiar com pal·liar-ne els efectes constitueix un objectiu de primer ordre. I tot i que pugui semblar el contrari, l’objectiu és assolible. Un estudi publicat a la revista Nature Geoscience desvela que, en termes qualitatius, la biodiversitat pot ser un aliat fonamental. D’acord amb les dades obtingudes per un equip liderat per l’ecòleg Josep Peñuelas, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i l’ambientòleg Tao Wang, de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències, un bosc amb més varietat d’arbres és més resistent a la sequera. On més clars es veuen aquests efectes és en els boscos de regions seques i semiàrides, com ara les de clima mediterrani.

Dit d’una manera més planera: un bosc on coexisteixin quatre espècies d’arbres resistirà molt més la sequera que no pas un altre amb una sola espècie d’arbre, sigui la que sigui. La informació és rellevant quan es pretén restaurar un bosc després d’un incendi i s’opta per plantar arbres de bell nou. O també quan després d’una esclarida a consciència d’una àrea forestal es decideix replantar com a complement d’una regeneració natural. En tots aquests casos, dos arbres diferents seran sempre millor que un. “Passa a tots els boscos, però de forma molt evident en els de regions més seques”, explica Peñuelas.

Beneficis a la meitat dels boscos

És tan evident que en condicions ideals, gairebé de laboratori, almenys la meitat dels boscos del món podrien rebre un benefici directe de la diversitat d’espècies en forma de més resistència a les sequeres. Els resultats de la recerca mostren que amb una “selecció positiva” natural, amb espècies ben adaptades històricament al seu entorn, les expectatives de resistència són superiors. Aquestes condicions són també una barrera contra la pèrdua de productivitat dels ecosistemes durant els llargs períodes de sequera. Així mateix, més varietat d’espècies pot influir positivament en una redistribució hidràulica mitjançant el sistema planta-arrel, de manera que l’aigua del sòl viatja pel sistema radicular des de les capes profundes fins a altres de superiors. “El mecanisme redueix la competència entre espècies” en moments adversos, il·lustra l’investigador del CREAF. Bàsicament perquè la disposició de les arrels en el sòl està estratificada a diferents profunditats. Aquesta estratificació és també la que contribueix a reduir els efectes de l’erosió després de pluges torrencials.

Els resultats de la investigació mostren que “gairebé el 44% de les ecoregions forestals mundials”, principalment de zones temperades i de bosc tropical, es veuen afavorides per la diversitat, encara que aquest efecte “és més feble” en els boscos boreals, els de regions com Alaska, el nord del Canadà i Sibèria. Els boscos xèrics –per sota de la línia del Sahel a l’Àfrica i per sobre de la selva–, els boscos secs subtropicals i els mediterranis, a més dels més secs i semiàrids i més propensos a la sequera, són els que presenten un índex superior de resistència a períodes perllongats sense pluges. En tots ells, la diversitat és més beneficiosa que a les regions humides. La investigació té en compte sobretot els boscos de l’hemisferi nord i no tant els del sud, lamenta l’investigador: “Falten més dades i més recerca a l’hemisferi austral”.

Tot i això, considera que està “relativament ben representat” en el treball de mostreig, en què es van analitzar dades de més de 700.000 parcel·les de bosc de tota mena i distribuïdes per tot el planeta. Mitjançant tècniques de teledetecció per satèl·lit, en totes elles es va documentar la diversitat d’espècies d’arbres, la resistència a la sequera tant dels arbres com dels ecosistemes, els nivells d’emissió i captació de diòxid de carboni o el creixement dels arbres, entre més paràmetres.

Una nova estratègia forestal

Més enllà de l’interès ecològic que aporten aquestes dades, que són les primeres a gran escala que s’obtenen de boscos, el treball incorpora un valor afegit en termes de gestió i explotació forestal. “Actualment els boscos plantats representen al voltant del 7% de la coberta forestal mundial, i es gestionen majoritàriament de manera intensiva plantacions compostes només per una o dues espècies d'arbres de la mateixa edat”, diu el científic. Introduir més varietat en les espècies a explotar tenint cura de plantar arbres adaptats a l’entorn podria afavorir la productivitat i minimitzar les pèrdues en èpoques de sequera.

De la mateixa manera, si del que es tracta és de fer campanyes de reforestació a gran escala com les que es plantegen sovint a Califòrnia o Austràlia, o fins i tot a l’Amazones i a Sibèria, els resultats obtinguts suggereixen que caldria revisar aquesta mena d’estratègies, que sovint es traslladen a l’arc mediterrani. El més habitual és que es replantin unes poques espècies, que en arribar a la maduresa tenen un aspecte similar al bosc natural. Però també tenen menys resistència a la sequera i a l’erosió del terreny. “Si en lloc de monocultiu plantem fins a quatre espècies, la resistència a períodes secs es multiplica per tres”, diu Peñuelas.

“Aquesta troballa indica el gran potencial de les plantacions d'espècies mixtes com a eina de gestió per millorar l'estabilitat forestal davant el canvi climàtic, especialment als extensos boscos secs subtropicals”, assenyala l’expert, que amplia el seu raonament als processos de regeneració natural, que poden acabar esdevenint la colonització d’una única espècie. Ampliar la diversitat augmentarà la resistència a la sequera i reduirà l’impacte dels incendis forestals.