Clonar per curar malalts

D'ençà que dijous es va donar a conèixer que un grup de recerca de la Universitat d'Oregon ha aconseguit crear cèl·lules mare embrionàries per clonació, amb l'ADN extret d'una cèl·lula de la pell d'un donant -que substitueix el nucli de l'òvul d'una dona-, les especulacions sobre si farem còpies d'humans no han parat. Però l'interès de la recerca no és aquest. Per als científics que treballen en medicina regenerativa, és un pas de gegant a l'hora d'aconseguir millors tècniques per reprogramar cèl·lules amb les quals tractar malalties: la diabetis, el Parkinson o un cor que ha patit un infart. "Pot ser útil per a qualsevol malaltia en què es perdin cèl·lules de manera localitzada i que no siguin multisistèmiques [que no intervinguin altres factors]", explica Àngel Raya, investigador de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec).

Els investigadors d'Oregon han aconseguit que l'òvul amb el nou material genètic es desenvolupi fins a la fase de blastòcit (prèvia a l'estadi d'embrió). Seria l'estadi de divisió cel·lular que assoleix l'òvul fecundat passats uns dies. Totes i cadascuna d'aquestes cèl·lules embrionàries serien candidates per a les teràpies cel·lulars obertes per la recerca. Abans de fer-les servir, però, als científics se'ls ha girat molta feina. Primer, com en tota troballa, caldrà provar que són segures en cultius in vitro i en models animals. Després, arribaran els assajos amb humans. I perquè arribi això haurà de passar molt de temps. No és perquè sí que els científics demanin que, de moment, no s'aixequin falses expectatives.

El cert, però, és que d'entrada les cèl·lules embrionàries clonades presenten molts avantatges respecte a altres cèl·lules mare amb què s'està investigant per tractar malalties. Per començar, com que s'aconseguirien a partir del mateix ADN del receptor interessat, s'evitaria el rebuig que es pot donar amb l'ús de cèl·lules embrionàries no clonades. En marxa hi ha assajos amb cèl·lules mare embrionàries induïdes, les conegudes com a iPS, que serien cèl·lules del mateix malalt, de la pell per exemple, que han estat reprogramades perquè viatgin al passat i es tornin pluripotents, és a dir, com les embrionàries: capaces de diferenciar-se de qualsevol altre tipus cel·lular perquè en cada cas, segons la malaltia que pateixi la persona, n'interessen unes o altres.

Fins ara, les iPS han estat molt prometedores. Al Japó ja s'han iniciat estudis amb malalts en fase I per provar-ne la seguretat. Però ja se sap que hi ha riscos. "A les iPS els ha aparegut una gran competència", afirma Raya. "Sabem que poden generar dos tipus de tumors, un de benigne que sabem que es pot corregir assegurant-nos que no s'implanta cap cèl·lula no diferenciada, tan sols les del tipus que interessa, siguin cardiomiòcits, hepàtiques o neurones, per exemple", diu Joan Seoane, director del programa de recerca traslacional de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron i investigador Icrea. "Però hi ha un altre problema: en les iPS les tècniques de reprogramació són molt agressives i generen mutacions genètiques que poden portar a un càncer maligne, capaç d'envair teixits", afegeix Raya. "En principi, les cèl·lules mare embrionàries clonades es reprogramen amb una tècnica menys agressiva i, per tant, serien menys susceptibles de provocar un càncer", puntualitza l'investigador de l'Ibec.

Aplicacions

També són bones candidates per a malalties mitocondrials, causades per errades en l'ADN que també hi ha fora del nucli, en els mitocondris. Per això són malalties de transmissió materna. "Les cèl·lules mare embrionàries que s'obtindrien no tindrien els mitocondris de la cèl·lula somàtica del pacient que es faria servir en el procés, sinó les de l'ovòcit sa de la donant", explica a l'ARA Nuria Martí, investigadora del grup d'Oregon que també firma la troballa. Es tracta de malalties rares, com la síndrome de MELAS, un tipus de neuropatia.

En el tractament del càncer també s'obren diferents usos. "Un dels grans problemes del càncer és que, en els tractaments, per eliminar les cèl·lules tumorals també es fan malbé altres teixits que es podrien reposar amb cèl·lules mare derivades amb aquesta nova tècnica", explica Seoane. Per exemple, es podrien reposar cèl·lules sanguínies quan el sistema hematopoètic queda danyat, o regenerar un fetge al qual s'ha extirpat un fragment.