El canvi climàtic multiplica el risc dels virus emergents

La cimera de Rio de Janeiro, promoguda per Nacions Unides ara fa justament 30 anys, va ser la primera gran trobada de caps d’estat i primers ministres per abordar els grans problemes ambientals que assolaven el planeta. Les causes i els efectes del canvi climàtic van ser els grans protagonistes informatius. En algun punt, tot i que aleshores va passar força desapercebut, es va parlar de virus i malalties emergents. Era el juny del 1992, poques setmanes abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. El que en aquell moment era percebut com una llunyana possibilitat, avui és una de les pitjors amenaces en termes de salut pública. Un treball publicat ara a la revista Nature prediu que l’escalfament global multiplicarà el risc d’infeccions d’origen víric en zones densament poblades del Sud-est Asiàtic, l’Àfrica subsahariana i Sud-amèrica. Algunes en forma de pandèmia.

La tesi dels investigadors, encapçalats per Colin Carlson, del Centre de Ciència i Salut Global de la Universitat de Georgetown, a Washington, és força simple. Com ells mateixos assenyalen al seu article, s’estima que hi ha prop de 10.000 virus capaços d’infectar els humans, la major part cohabitant “de forma silent” diferents espècies de mamífers, a més d’altres animals. El canvi de les condicions climàtiques en moltes regions del planeta està provocant el desplaçament d’espècies animals que busquen un millor clima, aigua i aliments. Amb ells, especialment amb els mamífers, es desplacen virus potencialment perillosos.

Migracions animals i víriques

El risc, que fa 30 anys es calculava a partir de contactes accidentals amb animals portadors i que fins fa ben poc no incorporava el fenomen de la globalització, canvia ara de forma radical si es planteja el seu desplaçament com si es tractés d’una migració. A tall d’exemple, Carlson fa referència al virus de l’Ebola, del qual diu que hi ha almenys 13 espècies que en són portadors, “des de rat-penats a goril·les”. En condicions normals les àrees d’infecció potencials quedarien encerclades al centre i l’oest de l’Àfrica subsahariana, però en un context de migració climàtica, es podrien produir fins a 3.695 contactes nous amb altres mamífers en les ones de desplaçament. D’aquests contactes podrien sorgir “un centenar d’episodis infecciosos amb alt risc de transmissió” durant els pròxims 50 anys.

Els investigadors liderats per Carlson han fet el mateix càlcul per a 3.870 espècies de mamífers classificats segons la seva proximitat genètica. Entre el 96% i el 98% de les espècies considerades, diu l’estudi, compartiran hàbitat com a mínim amb una espècie amb què no havien tingut mai contacte en el període d’estudi. En aquestes condicions l’estudi calcula que es produiran 316.000 interaccions entre mamífers que no havien coincidit mai abans. D’aquests contactes, prediuen, sorgiran a l’entorn de 15.000 episodis infecciosos amb risc de transmissió. És a dir, els autors suggereixen que hi ha una “alta probabilitat” que en els pròxims 50 anys es registrin fins a 15.000 brots infecciosos entre mamífers. Entre ells, esclar, els humans.

Migracions en alçada

Els brots, d’acord amb els càlculs dels investigadors, es concentraran a les regions tropicals del Sud-est Asiàtic, l’Àfrica subsahariana i el continent sud-americà. Les àrees més densament poblades, com ara les grans ciutats, es consideren d’un risc més alt perquè hi ha més disponibilitat d’aliments derivats de l’acció humana. No obstant això, aquesta conclusió entraria en contradicció amb el que suggereixen altres estudis que avaluen les migracions animals, que consideren molt més lògic el desplaçament cap al nord o cap al sud, és a dir, cap als pols, buscant millors condicions

Carlson accepta els moviments segons la latitud i els troba “lògics”. Amb tot, creu que aquest fenomen “més que probable” no està directament vinculat a més risc d’infeccions víriques. “Es tracta de moviments migratoris en què els animals van d’un hàbitat a un altre, havent-lo compartit prèviament”, cosa que disminuiria el perill. En canvi, si el desplaçament és en alçada, la interacció entre animals que prèviament no havien coincidit “és més probable”. Com a conseqüència, el risc es concentraria a les àrees més altes de les regions tropicals. La proximitat genètica entre dues espècies accentuaria aquest risc.

Les conclusions exposades per Carlson a Nature no són les primeres que vinculen el canvi climàtic amb el risc d’expansió d’infeccions víriques, una qüestió que ha guanyat interès com a conseqüència de la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2 i la seva ràpida expansió a tots els racons del planeta. Però sí que és el primer que quantifica el risc de nous brots infecciosos prenent com a causa primera l’escalfament global.

Tot i que es parla en termes de probabilitat estadística, la veritat és que cada vegada hi ha més indicis que tant la migració en latitud com en alçada, és a dir, tant en horitzontal com en vertical, són les vies d’escapament natural dels animals d’unes condicions que tendeixen a ser hostils. La darrera prova és la inèdita identificació d’aus africanes al sud del Regne Unit, comunicada fa tan sols uns dies.