La sequera és crítica: l'entrada en emergència a l'àrea metropolitana de Barcelona ja és inevitable

BarcelonaLa sequera que pateix Catalunya és la més dura que ha hagut d'afrontar mai i la Generalitat ja admet que és "inevitable" que bona part dels municipis del país entrin en fase d'emergència per la falta d'aigua en les pròximes setmanes: "No hi haurà alternativa", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Tot i que el calendari fixava l'inici de desembre com la data en què tota l'àrea de Barcelona (i, per tant, la majoria de la població) podria afrontar aquest escenari més crític, la falta de pluja durant el setembre i l'octubre pot fer que aquest escenari s'avanci.

Les reserves als embassaments ja han baixat del 20% (avui estan al 19%) a les conques internes, un nivell que no s'havia donat mai i que genera molta preocupació de cara als mesos que venen. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no descarta avançar la declaració d'emergència davant d'una situació que ja és "extrema" a la major part del país, tot i que la decisió no està presa, segons ha subratllat el director de l'ACA, Samuel Reyes. En qualsevol cas, evitar aquest escenari és quasi impossible: avui al sistema Llobregat hi ha unes reserves de 135 hm³ i l'emergència es declararà quan s'arribi als 100 hm³. "Si al setembre i l'octubre la pluja no s'ha notat als embassaments i entrem en uns mesos en què la pluja no és gaire important, l'emergència aquest 2023 és inevitable", ha apuntat Reyes.

Ara mateix, ja hi ha 37 municipis que estan en emergència. La majoria estan concentrats a la zona de l'Alt Empordà: els que depenen de l'embassament de Darnius-Boadella i els que es nodreixen de l'aqüífer del Fluvià Muga. A més, dos municipis que s'abasteixen de Riudecanyes i, recentment, Vallirana també han sol·licitat entrar en emergència per la situació crítica que viu el seu abastament. Aquest dimarts, també s'ha decidit agreujar la situació de tota l'àrea de la capçalera del riu Llobregat, un total de 23 municipis de les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès.

Per molt que les dessalinitzadores fa més d'un any que funcionen a ple rendiment i que s'està abastant amb aigua regenerada l'àrea metropolitana de Barcelona (un terç de l'aigua de les llars prové d'aquesta font), el Govern insisteix que continua buscant altres vies de recurs per preservar els embassaments. L'ACA té previst treure una nova línia de subvencions de 10 milions d'euros perquè els municipis puguin recuperar pous en desús o obrir-ne de nous per aprofitar les aigües subterrànies.

La dessalinització i l'aigua regenerada expliquen per què, tot i la situació extrema no estem encara en emergència. Gràcies a aquestes fonts alternatives només el 50% de l'aigua que es consumeix prové dels embassaments (l'àrea metropolitana s'abasteix amb els de les conques del Ter i del Llobregat). Però el salvavides no resistirà gaire més si no remunten els registres de pluja urgentment. Si la falta de pluges (sequera pluviomètrica) del 2008 va durar 16 mesos, avui ja n'acumulem 36, ha dit Reyes.

Abaixar la pressió a l'aixeta

La declaració d'emergència suposarà un augment de les restriccions en els usos de l'aigua. D'entrada, abaixarà el llindar màxim de consum a 200 litres per habitant i dia a tots els municipis. Però amb això, previsiblement, no n'hi haurà prou en tots els casos i caldrà buscar mesures més dràstiques si no hi ha senyals de millora en forma de precipitacions persistents. Tot i que el director de l'ACA, Samuel Reyes, no ha entrat encara en detalls en la seva compareixença després del consell executiu sí que s'ha mostrat més partidari que els municipis explorin la possibilitat d'abaixar la pressió de l'aigua de les aixetes i no optar per talls directament durant franges horàries.

Reyes ha insistit que són els operadors (alguns ja estan fent proves) i els mateixos ajuntaments els que han de prendre les decisions finals si la situació, avui crítica, continua empitjorant. Abaixar la pressió de l'aigua, segons Reyes, evitaria riscos d'avaries i fugues d'aigua a les canonades que poden donar-se quan es talla del tot el flux de l'aigua i es torna a fer circular de cop (cosa que passaria amb els talls puntuals).

Pel que fa als incompliments dels municipis en el consum de l'aigua, l'ACA ja va enviar cartes d'advertiment a 250 ajuntaments fa un mes i ara es prepara per obrir-los un expedient que pot acabar en sanció als que encara depassin els límits. També hi ha 40 empreses que afrontaran un expedient sancionador, segons ha dit Reyes. Es tracta de companyies que fan captacions de pous no connectats a la xarxa i que ignoren les limitacions ja vigents, que són una reducció del 15% de les extraccions en situació d'excepcionalitat i d'un 25% quan previsiblement entrem en emergència. El director de l'ACA ha dit que els expedients s'obriran començant pels municipis o empreses més incomplidors (en termes de litres consumits).