¿La reducció d’aerosols pot haver influït en el rècord històric de calor del 2023?

La Terra ha tancat l'any més càlid dels últims 174 anys i, molt probablement, dels últims 125.000 anys.

Onades de calor implacables van rostir Phoenix i l'Argentina. Els incendis forestals van arrasar el Canadà. A Líbia, les inundacions van causar la mort de milers de persones. La capa de gel hivernal als mars al voltant de l'Antàrtida va arribar a uns nivells baixos sense precedents.

Les temperatures mundials d'enguany no sols van batre rècords previs. Els van fer miques. Des de juny fins a novembre, el mercuri va aconseguir nous punts màxims mes a mes. Les temperatures de desembre s'han mantingut en general per damunt del que seria normal: gran part del nord-est dels Estats Units espera condicions semblants a les de la primavera aquesta mateixa setmana.

És per tot això que els científics s'estan focalitzant a analitzar proves —d'oceans, erupcions volcàniques i fins i tot la contaminació de vaixells de càrrega— per veure si l'any passat podria revelar alguna cosa nova sobre el clima i com hi incidim.

Una hipòtesi, tal vegada la més preocupant, és que l'escalfament del planeta s'està accelerant i els efectes del canvi climàtic ens estan afectant amb més rapidesa que abans. “En realitat, el que estem buscant és un munt d'evidència que corrobori que tot assenyala cap a la mateixa direcció”, comenta Chris Smith, un científic climàtic de la Universitat de Leeds. “Després, busquem causalitat. I això serà molt interessant”.

El factor Niño

Encara que les temperatures del 2023 van ser molt extremes, no van sorprendre els investigadors. Els models computacionals dels científics ofereixen un rang de temperatures projectades i la calor de l’any passat entra encara dins aquests límits, malgrat que sigui a l'extrem alt.

Andrew Dessler, un científic atmosfèric de la Universitat de Texas A&M, comenta que, pel seu compte, un any excepcional no seria suficient per indicar que alguna cosa no funciona amb els models computacionals. Des de fa temps, les temperatures mundials han pujat i baixat entorn d'una tendència càlida constant a causa de factors cíclics com el Niño, el fenomen climàtic que va aparèixer a la primavera i, des de llavors, s'ha intensificat el que podria ser un indici que hi haurà més calor històrica el 2024.

“La teva opinió predeterminada ha de ser que ‘els models tenen raó’ —afirma Dessler—. No estic disposat a afirmar que hem ‘descompost el clima’ o que alguna cosa estranya està passant fins que no en tinguem més evidència”.

Els investigadors estaran particularment atents al moment de determinar si una cosa inesperada podria estar passant en la interacció de dues influències climàtiques importants: l'escalfament resultant dels gasos d'efecte d'hivernacle, com el diòxid de carboni, i l'efecte de refredament d'altres tipus de contaminació industrial.

Partícules nocives

Durant la major part dels últims 174 anys, els éssers humans han estat omplint el cel tant amb gasos d'efecte d'hivernacle com amb aerosols, o partícules diminutes provinents de xemeneies, tubs d'escapament i altres fonts. Aquestes partícules són nocives per als pulmons quan són inhalades. No obstant això, a l'atmosfera reflecteixen la radiació solar, la qual cosa en part compensa l'efecte del diòxid de carboni d'atrapar la calor.

No obstant això, en dècades recents els governs han començat a reduir la contaminació dels aerosols per raons de salut pública. Els científics estimen que això ja ha accelerat els increments de temperatura des de la dècada del 2000.

A més, en un informe molt debatut el mes passat, l'investigador climàtic James E. Hansen argumentava que els científics havien subestimat molt quant més s'escalfarà el planeta en les dècades pròximes si els estats ataquen els aerosols sense reduir les seves emissions de carboni.

No tots els científics estan convençuts.

Repte Knutti, un físic climàtic de l'Escola Politècnica Federal (ETH) de Zuric, a Suïssa, esmenta que arguments com els de Hansen han estat difícils de quadrar amb els patrons en les dècades recents. En els últims anys, els científics també han descobert que l'escalfament mundial depèn no sols de quanta calor queda atrapada prop de la superfície terrestre, sinó també de com i on aquesta calor es distribueix per tot el planeta.

Per a Knutti, això fa encara més difícil concloure amb seguretat que l'escalfament s'accelerarà. L'investigador assegura que fins que el Niño actual no s'acabi, “és poc probable que puguem fer afirmacions definitives”.

També ha estat difícil precisar l'escala exacta de l'efecte dels aerosols.

En part, els aerosols refreden el planeta perquè fan que els núvols siguin més brillants i desviïn més radiació solar. Tianle Iuan, un geofísic de la NASA i de la Universitat de Maryland, assegura que, malgrat això, els núvols són endimoniadament complexos, perquè van i venen i deixen pocs rastres perquè els científics els puguin analitzar: “Aquesta és la raó fonamental per la qual és un problema difícil”.

Enguany, els aerosols han estat de particular interès a causa d'una regulació internacional del 2020 que va restringir la contaminació dels vaixells. Iuan i altres investigadors estan mirant d'identificar en quina mesura la regulació podria haver augmentat les temperatures mundials en els últims anys al limitar els aerosols que reflecteixen la llum solar.

L'argument de Hansen que hi haurà un escalfament més ràpid es basa en part en reconstruccions de canvis climàtics entre edats de gel durant els últims 160.000 anys.

Utilitzar el passat llunyà de la Terra per fer inferències sobre el clima en els pròxims anys i dècades pot resultar complicat. No obstant això, Bärbel Hönisch, científica de l'Observatori Terrestre Lamont-Doherty de la Universitat de Colúmbia, assegura que la pregona història del planeta fa ressaltar que extraordinària que és l'era actual.

Per exemple, fa 56 milions d'anys la convulsió geològica va enviar diòxid de carboni a l'atmosfera en quantitats comparables a les que les activitats humanes hi aporten avui. Les temperatures van pujar. Els oceans es van tornar àcids. Les espècies van morir en massa.

 “La diferència és que aleshores van caldre entre 3.000 i 5.000 anys per arribar a aquell punt”, diu Hönisch, en comparació amb uns pocs segles ara mateix.

En aquells dies, la Terra va trigar encara més a neutralitzar l'excés de diòxid de carboni: uns 150.000 anys.

Nadja Popovich ha col·laborat en aquest reportatge.

Copyright New York Times