Pedres gegants i megasequeres, els efectes del canvi climàtic

El 30 d’agost del 2022 a la tarda una tempesta va provocar una forta pedregada en algunes localitats de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i, sobretot, el Baix Empordà, que va acabar causant la mort d’una nena de 20 mesos i va deixar més d’una seixantena de persones ferides. El fenomen va ser insòlit: mai no s’havien registrat pedres de fins a 11 cm de mida, tan grans com un plàtan.

Segons la Xarxa d’Observadors Meteorològics del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), era el diàmetre màxim documentat al país des de l’any 2002, quan es van començar a fer registres. Fins aleshores les més grans que s'havien recollit no havien superat els 7 cm, que ja es considerava gran, tenint en compte que normalment les pedres solen fer entre 1 i 5 cm. Com podia ser, doncs, que haguessin assolit aquelles dimensions?

El Meteocat fa anys que impulsa una recerca sobre pedregades. Carme Farnell, juntament amb Tomeu Rigo, tots dos tècnics de l’Equip de Predicció i Vigilància del Meteocat, estudiaven aquests esdeveniments, que castiguen fortament el sector agrícola, i havien establert una xarxa de voluntaris que, cada vegada que es desencadenava una pedregava, els enviaven imatges a través de xarxes socials amb el hashtag #meteocatpedra per documentar-ne els efectes.

Per això, quan va esclatar aquell episodi a les comarques gironines ràpidament van enviar un missatge als voluntaris demanant que els guardessin les pedres en bosses de plàstic al congelador i que ells els hi passarien a buscar. Van encetar, així, una recerca pionera, i de moment única al món, per entendre com es formen aquestes pedres gegants i per poder predir amb antelació quan es produirà una tempesta amb pedregada per alertar la població d’aquest tipus de fenòmens meteorològics violents.

L’any següent les pedregades gegants es van repetir i van caure pedres de 10 cm a la Sénia; aquest any, de moment, s’ha registrat un episodi amb pedres d’entre 7 cm i 8 cm a Sant Pere de Torelló. “De l’estudi de les pedres n'obtenim moltíssima informació”, assegura la geògrafa física Farnell, que recorda que ja des de petita sentia molta curiositat per les tempestes amb pedra que queien a la plana de Lleida i que, per això, afirma, es va fer meteoròloga, per entendre per què pedrega.

A més de les dades físiques, com ara calcular els eixos, el pes i l'índex, Farnell i Rigo les sotmeten a un TAC, com els que es fan les persones amb càncer per veure l’evolució d’un tumor. “Sense trencar la pedra podem veure’n l’interior i entendre els processos de formació que ha patit; quants cercles concèntrics té, cosa que aniria associada a la temperatura a què s'ha format, entre d’altres”, explica aquesta investigadora. El pas següent és relacionar tota la informació amb les eines de què disposen per arribar a fer una predicció de temps violent i poder llençar alertes a la població per prevenir-ho. “Ja tenim l’alerta de temps violent que t’informa d’on es produirà. Ara volem alertar que podrien caure pedres gegants”, conclou Farnell, que comenta que “segurament, aquesta mida enorme de pedra està relacionada amb el canvi climàtic”.

 Barcelona, epicentre de la meteorologia i la climatologia

Aquesta investigació s’ha presentat en el marc de la 25a reunió anual de la Societat Europea de Meteorologia, celebrada aquesta setmana passada a Barcelona, i que ha aplegat prop d’un miler d’experts internacionals en meteorologia i climatologia. La trobada, la més important en aquesta àrea de recerca, és la primera vegada que se celebra a Catalunya i aquest any s’ha centrat a explorar el paper que pot tenir la ciència per encaminar Europa cap a la consecució de la neutralitat de carboni el 2050, tal com estableix la llei europea del clima aprovada el juny del 2021.

En aquest sentit, en el congrés s’han exposat alguns exemples ja en marxa de com els científics estan assessorant els gestors per avançar cap a aquest objectiu, com ara el pla de refugis climàtics i el pla per generar ombres de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

“És un exemple de com les ciutats mediterrànies ens estem adaptant a la nova situació propiciada pel canvi climàtic, que pot servir de mirall per al que patiran d'aquí a unes dècades altres països centreeuropeus”, explica Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya i membre del comitè organitzador del congrés.

“També hem organitzat per als assistents una visita a un dipòsit pluvial soterrat de Barcelona, que, quan hi ha fortes pluges, ens permet laminar l’aigua per evitar que s’inundin els barris, i adaptar-nos així a situacions de precipitacions extremes”, afegeix.

Les megasequeres del canvi climàtic

Des de Catalunya, una altra recerca pionera que s'ha presentat aquests dies, i que pot servir a altres regions d’Europa, és la que lidera el físic Vicent Altava, tècnic de recerca i modelització del Meteocat, centrada a entendre la gran sequera que pateix el país posant-la en context amb les sequeres del passat. De la mateixa manera que ha passat amb els incendis vinculats al canvi climàtic, anomenats megaincendis, en sequera ja es parla també de megasequeres. En aquest sentit, Altava investiga el període des del 2008 fins a l’actualitat, en què estem encadenant dèficits de precipitacions importants i que han culminat amb la sequera actual, la més important des que hi ha registres, per esbrinar si aquest fenomen és cada cop més freqüent i per què.

“Estem analitzant la configuració de les depressions i dels anticiclons, i veiem que cada cop hi ha menys situacions de depressió que facin ploure a Catalunya”, assenyala Prohom. Ara, de la mà del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) analitzaran com aquestes situacions poden ser més freqüents en projeccions de cara a les futures dècades.

“És una conseqüència de l’escalfament global –afirma Prohom–. Un dels fenòmens que es veu, que a més provoca l’augment de les temperatures, és que l’anticicló de les Açores sigui cada cop més persistent i s’eixampli, cosa que impedeix que els anticiclons de l’Atlàntic entrin al Mediterrani i ens portin pluges”, rebla.