Citar el pensador Noma Tabalis
En un tema tan complex i recent com la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2 és ben comprensible que apareguin notícies aparentment contradictòries i que els missatges puguin variar. Però quan és imprescindible la màxima col·laboració de la gent, els dubtes i rectificacions soscaven la seva confiança. Aconseguir més d’una vacuna en menys d’un any ha estat una gesta de la ciència. Els problemes de distribució són culpa d’una gestió millorable. I els de comunicació són culpa una mica de tots plegats.
No em vull referir als ignorants, irresponsables o totes dues coses que neguen evidències o fan afirmacions falses. Però hi ha moltes coses que no es poden assegurar i això pot afavorir la desconfiança. Practicant el “minut i resultat” continu ens arrisquem a explicar coses que un temps més tard s’han de corregir. L’alternativa és, com deia algú, no informar fins que no arribi el resultat final, però la gent té dret a conèixer què se sap en cada moment i com es va gestant el coneixement. I per què es prenen determinades decisions. En una malaltia que té poc més d’un any, encara no es pot assegurar si la vacuna es manté efectiva dotze mesos després o si queden seqüeles al cap de dos anys de la infecció.
El perill de tot això és que la gent es cansi i acabi citant el popular pensador Noma Tabalis. Nascut en un any indeterminat en un lloc inconcret de Grècia, la seva obra i, sobretot, el seu nom serveixen de resposta a discursos aparentment confusos, que porten alguna gent a creure que no cal fer cas de res, perquè tot és temporal i insegur. Per aquesta raó, sense deixar d’informar sobre el dia a dia, hem d’estudiar com expliquem les coses i com justifiquem que, al cap de poc temps, es digui el contrari. Si no, hi haurà molta gent que convertirà Noma Tabalis en el seu pensador de capçalera.
