El cel astronòmic de febrer

Cinc planetes desfilaran al cel aquest febrer

Durant aquest mes seguirem tenint l'oportunitat de veure Júpiter, Mart, Saturn, Venus i Mercuri a ull nu

Contemplant la Via Làctia, una persona observa la llum de milions d’estrelles, cadascuna amb la seva pròpia història. La nostra galàxia, amb uns 100.000 anys llum de diàmetre, continua sent un misteri fascinant per a l’astrofísica.
3 min
2
Regala aquest article

GinebraLa desfilada planetària que va començar fa unes setmanes continuarà acompanyant-nos durant els pròxims mesos. Durant tot el febrer la presència d'aquests objectes astronòmics al cel nocturn serà fins i tot encara més notable. Que hi hagi diversos planetes no és cap fet excepcional i astronòmicament no té una gran rellevància, més enllà de recordar-nos que no ens trobem al centre de l’Univers. No obstant això, no és tan habitual poder observar tants objectes espacials durant el mateix moment de la nit. D'aquí que us convidem a gaudir d’aquest esdeveniment. Per això, a continuació us proporcionem una petita guia per identificar els diferents planetes al cel nocturn des de qualsevol punt de Catalunya en qualsevol moment de l’any.

Desfilada planetària al cel de febrer.

Com identificar els planetes a ull nu?

Gran part dels planetes del sistema solar són visibles sense prismàtics o telescopis. Primer cal saber que aquests cossos passen sempre a prop d’una línia imaginària anomenada eclíptica, que representa el pla en què orbiten al voltant del Sol. Des de Catalunya, l’eclíptica va d’est a oest i està orientada al sud a una alçada que varia depenent de l’època de l’any. A l’hivern l’eclíptica es troba a una alçada més gran que a l’estiu, on els planetes passen més a prop de l’horitzó. Per veure planetes caldrà, llavors, que ens situem mirant, principalment, al sud.

L’eclíptica dels planetes del Sistema Solar
Graus d’inclinació respecte a l’eclíptica de la Terra

2,5º

1,3º

1,8º

0,8º

3,2º

1,8º

Sol

Terra

Mercuri

Venus

Mart

Saturn

Urà

Neptú

Júpiter

Punt de

referència

Per distingir-ne un d’una estrella cal observar si l’objecte que observem titil·la o no. Si ho fa, és una estrella. Si no, probablement serà un planeta. Això és degut al fet que l’atmosfera pertorba la llum que arriba dels astres i provoca una mena d’oscil·lació, que és més notable en els objectes que apareixen puntuals al cel, com són les estrelles. Els planetes, per contra, tot i ser petits, tenen una aparença més gran i l’efecte de titil·lar no és tan perceptible.

Venus, Mart, Júpiter i Saturn són fàcilment identificables inclús al cel d’una gran ciutat. Mercuri és més difícil de reconèixer, ja que sempre es troba molt a prop del Sol. Urà i Neptú requereixen binocles o telescopis per poder-los identificar. Cada planeta té unes característiques particulars que ens poden ajudar a identificar-los.

Venus: La seva proximitat al Sol fa que acostumi a aparèixer al vespre o a la matinada com una mena d’estrella molt brillant i fàcil d’identificar, ja que és la primera que apareix (o l'última a desaparèixer). Si observem amb binocles o telescopi, podrem veure que, depenent de la seva posició respecte del Sol, Venus segueix fases similars a les de la Lluna, on només una fracció del planeta es veu il·luminada. Durant el mes de febrer es pondrà per l’horitzó passades les 20 h.

Mart: Tot i que no és tan brillant com Venus, es pot observar a simple vista i és fàcilment identificable per la seva coloració ataronjada o vermellosa respecte a la gran majoria de les estrelles. Durant aquest mes el planeta vermell es podrà veure durant tota la nit al voltant de la constel·lació dels Bessons.

Júpiter: Té una brillantor considerable i una tonalitat groguenca.Amb uns prismàtics potents o un telescopi senzill es poden identificar les quatre llunes que orbiten el gegant del sistema solar. Durant el febrer es podrà veure des de la posta de sol, on es trobarà a prop del seu punt més alt en direcció sud, i fins a la matinada.

Saturn: Amb una tonalitat groguenca, acostuma a ser el planeta que brilla menys. Amb un telescopi senzill es poden observar els anells que envolten aquesta joia del sistema solar. Durant el mes de febrer el podrem veure a prop de l’horitzó oest fins a perdre’s a la resplendor crepuscular a finals de mes.

Tot i que els planetes van canviant de posició cada dia, ho fan a un ritme prou lent perquè en nits consecutives sigui fàcil trobar-los a posicions similars. Anar seguint-los cada nit farà més fàcil la seva identificació en qualsevol moment i entrenarà l’ull per poder reconèixer-los encara més fàcilment.

Calendari
  • 1 de febrer

    La Lluna i Venus es trobaran molt a prop l’un de l’altre, a només 2 graus de separació.

  • 2 de febrer

    La Lluna es trobarà al perigeu, el punt de la seva òrbita més proper a la Terra il·luminada només un 20%. És un moment ideal per apreciar el relleu dels cràters amb uns prismàtics o un telescopi.

  • 6 de febrer

    La Lluna i Júpiter es trobaran molt a prop l’un de l’altre. La Lluna també es trobarà molt a prop de les Plèiades, a la constel·lació de Taure, un conjunt d’estrelles joves nascudes a la mateixa regió. Recomanable observar amb prismàtics.

  • 9 de febrer

    La Lluna i Mart es trobaran molt a prop l’un de l’altre.

  • 16 de febrer

    Venus es mostrarà amb la brillantor més gran gràcies a la seva oposició al Sol. Amb un telescopi es pot veure il·luminat en quart creixent.

  • 23 de febrer

    Darrera oportunitat per veure cinc dels set planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) visibles a simple vista al mateix moment just a la posta de Sol. Mercuri i Saturn es trobaran ja molt a prop de l’horitzó i poden ser més complicats d’observar. Urà també serà present, però no es veurà a simple vista.

stats