Cinc nens amb sordesa recuperen l'oïda gràcies a la teràpia gènica

La sordesa és una condició relativament habitual. Es calcula que, en menor o major grau, afecta més de mil milions de persones al planeta, i que fins a un 5% de la població mundial en té una de les versions més greus. La forma congènita, la que està present ja al naixement, es veu en entre un i tres de cada mil nadons.

Normalment, la sordesa és un procés irreversible, que només es pot millorar amb l'ús d'audiòfons o, en alguns casos, d'implants coclears, uns aparells que transmeten el so directament al nervi. Ara, per primera vegada, s’ha aconseguit que nens que han nascut sords hi sentin molt millor gràcies a la teràpia gènica, segons un estudi aparegut a la revista The Lancet.

Tipus de sordesa

Hi ha moltes raons per les quals el sentit de l’oïda no pot funcionar correctament, sigui de manera parcial o del tot. L’edat, per exemple, fa que degenerin progressivament les estructures de l’orella interna, i aquesta és actualment la principal causa de sordesa a tot el món, tècnicament anomenada presbiacúsia. La meitat dels casos de sordesa es podrien prevenir si s’actués a temps sobre els factors desencadenants, com per exemple les infeccions cròniques, l’exposició a tòxics o els traumes (entre els quals hi ha els sorolls elevats i freqüents).

També hi ha formes de sordesa genètiques, que s’hereten dels pares i no es poden evitar. Formen part de síndromes més complexes (com la d’Usher, la de Stickler, la de Pendred...) o poden ser el resultat d’una mutació en un sol gen. Dins d’aquest darrer grup de sordeses hereditàries, se n’han identificat més de quatre-cents tipus diferents, segons el gen responsable. En molts d’aquests casos, la sordesa és present ja des del naixement (el 80% de les sordeses en nens són genètiques), però en d’altres no es fa evident fins anys més tard.

L’otorrinolaringòleg Yilai Shu, de la Universitat Fudan de Shanghai, i el seu equip van pensar que aquests tipus de sordesa genètica serien la diana perfecta per a un tractament experimental que s’anomena teràpia gènica i que consisteix en inserir a les cèl·lules el gen que no funciona correctament. El sistema és semblant al que utilitzen vacunes de nou disseny com per exemple la ChAdOx1, la famosa vacuna contra la covid-19 d’AstraZeneca: es fa servir un virus inactiu per transportar un fragment d’ADN fins a l’interior de les cèl·lules corresponents, en aquest cas les de la còclea, a l’orella interna.

26 setmanes de millora

Per a aquest experiment pioner, els investigadors van seleccionar sis nens d’entre un i divuit anys amb un tipus de sordesa anomenada DFNB9 (o sordesa autosòmica recessiva 9), que és causada per una deficiència en el gen conegut com a OTOF. Aquest gen conté les instruccions per fabricar una proteïna que es diu otoferlina, necessària per al funcionament de les cèl·lules ciliades, que actuen com a receptors dels sons a la còclea i els transmeten als nervis. Hi ha uns 200.000 nens al món que no poden fabricar otoferlina perquè tenen aquest gen espatllat. La teràpia gènica consistia en una sola injecció directa a la còclea d’una versió inactiva d’un adenovirus (el virus que causa refredats) que contenia l’OTOF.

Els resultats, anunciats ja l’octubre passat però publicats només fa unes setmanes, són molt positius. Cinc dels sis nens van experimentar millores progressives en l’audició, que van mantenir-se fins 26 setmanes després de la injecció, el temps que va durar l’observació. Quan va començar l’estudi, cap d’ells podia sentir sons per sota de 95 decibels (el soroll que fa una moto); al final, reaccionaven a sons d’entre 40 i 50 decibels (l’equivalent al soroll de la pluja o el brunzit d’una nevera).

Tot i que les dades són encoratjadores, encara queden dubtes. Per començar, no se sap quant de temps duraran els efectes. Les cèl·lules ciliades no moren ni són reemplaçades, o sigui que l’efecte podria ser permanent. Però també podrien perdre la capacitat de fabricar l’otoferlina. Si és així, caldria repetir la injecció cada cert temps. Això pot ser complicat, perquè es van detectar alguns efectes secundaris, la majoria lleus, però una mica més seriosos en un parell de casos. D'altra banda, encara no s’ha pogut mesurar com ha millorat realment l’audició dels nens que, en alguns casos, ja són massa grans per aprendre a parlar. Caldrà fer-los un seguiment a llarg termini.

Hi ha altres estudis clínics similars en marxa, així que anirem tenint més informació sobre els possibles èxits de la teràpia gènica al llarg dels pròxims mesos i anys. La farmacèutica Eli Lilly, per exemple, ha anunciat un estudi d’èxit similar amb un nen d’onze anys del Marroc, que ha recuperat l’audició de certes freqüències només un mes després del tractament, tot i que encara no s’han publicat oficialment els detalls. És el cas, també, d’estudis de Regeneron Pharmaceuticals i Otovio Therapeutics.

Com que es coneixen centenars de mutacions que causen sordesa, aquesta teràpia es podria modificar per abastar un rang més ampli de pacients. Les tècniques actuals permetrien fins i tot fer un cribatge abans de néixer i injectar el gen als nens quan encara són dins l’úter.