Bioètica

Científics xinesos creen un ratolí només amb esperma i aconsegueixen que arribi a adult

Els investigadors han superat un mecanisme de control genètic que impedia obtenir embrions amb gàmetes del mateix sexe

Un ratoli de laboratori en una imatge d'arxiu
28/01/2025
3 min
5
Regala aquest article

BarcelonaUn equip d'investigadors de l'Acadèmia Xinesa de Ciències ha aconseguit crear un ratolí a partir d'esperma procedent de dos progenitors masculins. L'animal, obtingut a partir de complexes tècniques d'enginyeria amb cèl·lules mare, s'ha desenvolupat sense problemes fins a la vida adulta, cosa que suposa una fita important en la reproducció unisexual en mamífers.

Aquests resultats, que recull la revista Cell Stem Cell, aplanen el camí, segons els autors del treball, per poder superar alguns obstacles en medicina regenerativa, així com en fertilitat humana. "L'aproximació que hem seguit pot millorar de manera significativa els resultats de desenvolupament de cèl·lules mare d'embrions i animals clonats, i obre una porta prometedora per fer avanços en medicina regenerativa", assegura en un comunicat de premsa Guan-Zheng Luo, investigador de la Universitat Sun Yat-sen, a Guangzhou, i coautor de l'estudi.

No és la primera vegada que s'han obtingut ratolins a partir de dos progenitors masculins. Treballs anteriors havien desenvolupat organoides d'ovaris amb què obtenien òvuls a partir de cèl·lules mare pluripotents, que després eren fertilitzats amb esperma d'un altre mascle. Tanmateix, es produïen errors genètics que acabaven comportant defectes de desenvolupament greus.

El 2023, recorda l'investigador Lluís Montoliu, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) i del CIBERER-ISCIII, en declaracions a SMC Espanya, un científic japonès va aconseguir també generar ratolins només amb contribució paterna, tal com va publicar a Nature. Aquell genetista expert en cèl·lules mare, Katsuhiko Hayashi, a través d'un sofisticat procediment aconseguia convertir cèl·lules pluripotents en gàmetes masculins o femenins.

En aquest nou treball, els investigadors xinesos, liderats per l'expert en biologia del desenvolupament Wei Li, han fet una aproximació totalment diferent: s'han centrat en una vintena de gens implicats en la reproducció que s'encarreguen de regular l'expressió gènica de diverses maneres. Mitjançant tècniques d'edició genètica, han pogut modificar-los individualment i superar una de les barreres que impedien obtenir embrions viables de mamífers combinant gàmetes del mateix sexe. I no tan sols han obtingut ratolins que han viscut fins a la vida adulta, sinó també cèl·lules mare pluripotents més estables.

Sistema de control mamífer

Montoliu destaca que, normalment, els embrions de mamífer obtinguts de dos progenitors del mateix sexe no sobreviuen de manera natural, perquè "els mamífers tenim un sistema de control anomenat impressió genètica, que requereix que tot embrió derivi d'un gàmeta masculí (esperma) i un de femení (òvul)", perquè tenim gens al genoma que només funcionen si són heretats de la mare o d'altres que només s'expressen si procedeixen del pare. "I tots són imprescindibles per viure", afegeix.

La fita dels investigadors xinesos és que han aconseguit eliminar aquest mecanisme de control seguint un complex protocol. Un cop aconsegueixen l'embrió del rosegador, aquest és gestat per una femella de ratolí. Només un 11,8% dels embrions es van desenvolupar fins a néixer les cries. La majoria de les cries presentaven defectes, pels quals van morir prematurament abans d'arribar a la vida adulta. Les que sí que van sobreviure no eren fèrtils, i només es podien reproduir per clonació.

Ara els científics xinesos volen repetir l'estudi amb animals més grans i complexos, com ara micos.

Molt lluny de la clínica

Tot i que de moment aquests resultats estan molt lluny de poder ser aplicats en un futur a la reproducció assistida en humans –"són ciència-ficció" i "seria molt imprudent intentar implementar-ho", segons Montoliu–, sigui per millorar les tècniques d'edició genètica com per poder ser emprades amb seguretat, aquest estudi permetria avançar en el camí perquè els dos membres d'una parella formada per dos homes o dues dones poguessin ser progenitors biològics dels seus fills.

De moment, les guies ètiques de la Societat Internacional de Recerca amb Cèl·lules Mare no permeten l'edició de genoma heretable amb l'objectiu de permetre la reproducció assistida, perquè actualment aquestes tècniques no es consideren segures. Per a Montoliu, cal començar a plantejar-nos, com a societat, "quines tècniques estaríem disposats a acceptar èticament i a aprovar legalment".

stats