Els que van patir el terratrèmol de L'Aquila, que va sacsejar aquesta ciutat italiana el 2009 i va deixar 309 morts i una ciutat destrossada, ja tenen a qui culpar. La sentència que el tribunal ha emès aquesta setmana ha condemnat set científics a sis anys de presó i a pagar indemnitzacions als familiars de 29 víctimes que afirmen que, si ells no haguessin minimitzat el risc del terratrèmol, haurien marxat de la ciutat. Se'ls condemna per no haver informat sobre la magnitud del risc, i no pas per equivocar-se o encertar la predicció. De fet, tot i formar part del comitè de crisi que es va formar per explicar els riscos a la població, ¿podien realment sentir els budells de la Terra abans que es manifestessin d'una manera tan salvatge?
La sentència ha sacsejat la comunitat de sismòlegs. La comunitat científica està d'acord que avui dia encara no hi ha eines per fer prediccions sobre l'arribada d'un terratrèmol i, per tant, culpabilitzar els científics els sembla un abús. "El veredicte és pervers i ridícul", diu en el seu editorial la revista Nature . "Un terratrèmol no és com els fenòmens meteorològics, per als quals hi ha tècniques per fer prediccions; en sismologia no hi ha mètodes fiables, el terratrèmol t'arriba i no te n'has adonat. I tenir petits sismes [a L'Aquila n'hi va haver] no vol dir que n'hi hagi un de gran", explica Xavier Goula, cap de l'àrea de sismologia de l'Institut de Geologia de Catalunya.
Davant les pors de la població de L'Aquila, en el seu moment els científics sentenciats, convocats per formar part d'una comissió de risc, van donar un missatge tranquil·litzador a una població molt alarmada. Les autoritats van decidir formar aquesta comissió perquè dies abans un altre investigador havia anunciat que, basant-se en les mesures del gas radó que havia pres, en venia una de grossa, i la població estava molt alarmada. "Mesurar el radó no és un mètode fiable per a la predicció de terratrèmols, els sismòlegs no hi donem cap credibilitat perquè, així com en aquest cas va passar, hi ha molts altres casos en què s'han pres mesures i no hi ha hagut cap terratrèmol", explica Goula, que torna a repetir, com un mantra, la frase: "Ha de quedar clar que tots els experts sabem que no es pot preveure; aquest senyor va alimentar la idea que sí que es podia. I va acabar passant però podria no haver passat".
La recerca -així com els mites- al voltant de la predicció de terratrèmols és abundant. Però és poc efectiva. En un article publicat ahir al New York Times , Florin Diacu, matemàtic i autor del llibre Megadisasters: the sciencie of predicting the next catastrophe , explica que, tal com van dir els científics sentenciats, en general "si el nombre de tremolors febles és gran, la probabilitat d'esdeveniments extrems és petita", però això no vol dir impossible, com es va demostrar a L'Aquila. Diacu -que troba preocupant la sentència per les conseqüències que pot tenir si ara els experts es neguen a col·laborar amb les autoritats- indica que només es coneix un cas en què els científics van predir un terratrèmol. Va ser el 4 de febrer del 1975, quan els sismòlegs van advertir als residents de Haicheng, al nord-est de la Xina, d'un gran terratrèmol. Aquell avís va salvar moltes vides, però un informe del 2005 del butlletí de la societat sismològica d'Amèrica va considerar que havia estat "una barreja de confusió, anàlisi empírica, judici intuïtiu i bona sort".
"Durant molt de temps s'ha cregut que alguns animals [s'ha dit dels elefants i les granotes] poden arribar a notar el fregament de les capes abans que passi i que per això canvien el seu comportament, però no és cert, no s'ha pogut comprovar", recorda Goula. També s'ha correlacionat el moviment de falles que hi ha darrere el terratrèmol amb canvis als nivells freàtics (aigües subterrànies), com ha passat en el cas del terratrèmol de Llorca. Però no sempre passa això. "Mesurar no és predir, és fer prevenció", explica Goula. Per això, el que fan els sismòlegs és detectar les zones on hi ha plaques tectòniques en col·lisió i fer lleis adequades perquè es construeixi com cal per evitar que la sacsejada faci que s'enfonsin les cases. Goula, com Diacu, ho té clar: "La responsabilitat és sobretot dels constructors i de les lleis per assegurar que ho facin bé".