La científica catalana 'top' que es va prometre mil cops que no seria científica

BarcelonaPoc podia imaginar-se Eva Maria Novoa (Barcelona, 1984) quan el seu pare la portava de joveneta a la cerimònia d’entrega dels Premis Nacionals de Recerca que ella, també, algun dia pujaria a aquell mateix escenari per recollir un d’aquests prestigiosos guardons. Ella, que des de nena s’havia promès mil cops que no es dedicaria a la ciència després d’haver mamat a casa com és d'exigent la carrera investigadora; ella, que havia vist menys del que li hauria agradat el seu pare, un químic físic dedicat en cos i ànima a la recerca.

I, tanmateix, la fascinació que sentia per les ciències la va empènyer finalment a estudiar biologia amb la idea d’acabar fent ciències del mar. Però, aleshores, es va enamorar del món molecular i va canviar a fer bioquímica i s’hi va doctorar. “Em semblava fascinant com funciona el món de l’ADN i l’ARN, com passa la informació a escala de molècules i com això pot donar lloc a la complexitat de la vida”, explica, pausada, asseguda en un dels sofàs de la cinquena planta del Parc de la Recerca Biomèdica de Barcelona, seu del Centre de Regulació Genòmica (CRG), on ella ara lidera un grup de recerca.

Ara, ens explica amb un somriure als ulls, el cercle es tanca. “El meu pare em va introduir en la recerca i també em va portar a veure aquests premis, tot i que en aquell moment jo no entenia massa la importància que tenien. I al final s’ha complert un destí que jo havia intentat evitar de totes les maneres: soc investigadora i, a més, enguany soc jo qui rebrà el guardó”. I és que Novoa ha estat premiada ex aequo a la categoria Talent Jove d’aquesta distinció, impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Govern, per les seves contribucions sobre una molècula d’ARN que pot ser una potent eina biotecnològica.

El llibre d’instruccions genètic que contenen al nucli totes i cada una de les nostres cèl·lules, l’ADN, es tradueix en ARN, i aquest ARN, en proteïnes, que al final són les encarregades de dur a terme les diferents accions cel·lulars. I per tal que l’ARN passi a proteïna, calen unes molècules anomenades ARN de transferència. Durant el seu doctorat, Novoa va descobrir que aquests ARN de transferència, centrals en la transmissió d’informació, eren molt sensibles i es podien modificar de diferents maneres per tal d'alterar-ne la seva. “Si els uneixes a altres molècules, els pots utilitzar per canviar el codi genètic, per sobreescriure’l. I això obre un ventall amplíssim de possibilitats en biologia sintètica”, explica.

Al grup que dirigeix tenen diverses línies d’investigació relacionades amb el desenvolupament de noves tecnologies per estudiar, precisament millor, aquestes modificacions i les aplicacions que poden tenir. El seu laboratori, de manera pionera, ha creat nous algoritmes i mètodes que permeten detectar modificacions fins ara impossibles de copsar. “Si som capaços de detectar aquestes modificacions de manera fàcil i senzilla, podrem utilitzar el mètode per diagnosticar si una mostra de pacient té una malaltia”, apunta Novoa. De moment, han començat centrant-se en càncer de pulmó i de pàncrees, dues malalties que quan es diagnostiquen, solen estar en estadis avançats. “Volem aconseguir fer servir aquestes molècules com a biomarcadors per a la detecció precoç d’aquests tumors. D’aquesta manera, es podrien fer cribratges poblacionals amb anàlisis de sang o d’orina”, apunta. Un altre àmbit on se'n podria treure profit seria en les malalties neurodegeneratives.

A més de la passió per la ciència, una altra constant a la vida de Novoa ha estat el vòlei. Ha compaginat la carrera investigadora amb l’esportiva. Mentre feia el doctorat, jugava a primera nacional amb el Vall d’Hebron i després, quan va marxar als EUA, al prestigiós Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), va continuar jugant-hi i també més tard a la Universitat de New South Wales, a Austràlia. “Per a mi el vòlei sempre ha estat molt important, tant per alliberar la ment com per fer equip, perquè treballar en equip és crucial; un no guanya sol els partits de vòlei ni tampoc fa ciència sol”, considera Novoa, per a qui els esports en equip són una manera fantàstica també de conèixer gent arreu del món. “La majoria dels amics que tinc surten dels cercles del vòlei”.

Des que va tornar a Barcelona fa uns set anys per incorporar-se al CRG, el centre on “sempre havia volgut treballar”, participa en l'exitosa iniciativa de #científiques, impulsada per la FCRI, que inunda de científiques les escoles i instituts de tot Catalunya per commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, cada 11 de febrer. “Sempre faig la prova: ensenyo a l’aula una foto del meu grup i els pregunto qui és el cap. I la immensa majoria escullen sempre els homes de la foto. Això s’ha de canviar, calen referents femenins”.