La ciència entra al món de les vinyetes
Cada cop més autors utilitzen el còmic per acostar la feina dels investigadors al gran públic
El llenguatge del còmic sempre s’ha fet servir per explicar històries de no-ficció: des de les biografies de personatges històrics que tothom ha llegit de petit fins a les cròniques satíriques de Guy Delisle, que retrata des d’un punt de vista molt personal les absurditats de països com Corea del Nord i Birmània. Els últims anys, però, han començat a aparèixer autèntics reportatges gràfics que estan expandint i ampliant les possibilitats del periodisme narratiu. Va ser l’autor estatunidenc Joe Sacco qui el 1993 va inaugurar el gènere amb un còmic sobre Palestina. Més endavant va dibuixar el conflicte dels Balcans. Les obres de Sacco es caracteritzen, en primer lloc, per ser fruit d’una investigació sobre el terreny. Seguint la màxima de Kapuscinski quan deia que “en una gota hi ha un Univers”, Sacco aconsegueix cristal·litzar la complexitat i la cruesa d’un conflicte a partir d’històries personals. Aquests dos còmics de Sacco es consideren els referents d’un gènere que està començant a trobar deixebles arreu del món. L’exemple més pròxim és Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, un còmic de l’escriptor Jorge Carrión i l’il·lustrador Sagar Forniés que retrata la crisi econòmica a Barcelona posant el focus en la proliferació de ferrovellers forçats.
En tots aquests casos, els autors treuen profit d’un llenguatge propi i aconsegueixen una intensitat i una proximitat diferents de les que s’aconsegueixen només amb paraules. “El còmic és un dels llenguatges més naturals de l’ésser humà”, explica Carrión. “Està molt present en la infància i ens acompanya tota la vida, encara que sigui inconscientment”. “A més -conclou-, com que connecta amb la nostra part més intuïtiva per l’herència dels primers anys d’escola, és una màquina de generar empatia”.
Còmics de ciència
Seguint encara de lluny aquesta tendència, hi ha autors que estan posant a prova el llenguatge del còmic per explicar històries que tenen a veure amb la ciència. Feynman, de Jim Ottaviani i Leland Myrick, publicat per Norma Editorial, repassa la biografia d’un dels físics més rellevants i divertits del segle XX. Richard Feynman va ser l’única persona declarada deficient mental per l’exèrcit dels Estats Units i alhora guanyadora d’un premi Nobel. També va ser un dels actors clau en el projecte Manhattan i va descobrir que l’accident del Challenger, el transbordador espacial que va explotar 73 segons després del seu llançament el 1986, es va produir a causa d’unes gomes que van perdre l’elasticitat en canviar de temperatura.
Amb La conjetura de Poincaré (Diábolo Ediciones), el guionista Raule i l’il·lustrador José María Martín Saurí mostren la combinació d’obsessió, seducció i frustració que sovint implica la recerca en matemàtica bàsica. I ho fan mitjançant un thriller claustrofòbic centrat en tres personatges atrapats en un far. Amb Poincaré com un dels protagonistes, una altra obra gràfica, Logicomix, ressegueix el desenvolupament de les matemàtiques modernes. L’equip que l’ha produït està encapçalat pel matemàtic i escriptor Apóstolos Doxiadis, l’autor de l’interessantíssim L’oncle Petros i la conjectura de Goldbach.
Cosmicomic, de l’astrofísic Amedeo Balbi i l’il·lustrador Rossano Piccioni, publicat per Salamandra, té un to més divulgatiu: narra el naixement de la cosmologia com a disciplina científica i mostra com Einstein, Friedman, Gamow o Lemaitre van contribuir al model cosmològic del Big Bang. Altres científics que han decidit donar a conèixer la seva feina en forma de vinyetes són Mónica Solórzano, Xavier Delclòs, Enrique Peñalver i Ana Rodrigo. Utilitzant l’aventura com a eina narrativa, en el còmic Vongy expliquen la recerca relacionada amb els insectes atrapats en resina. L’il·lustrador Jordi Bayarri, amb un registre més infantil i gràcies al micromecenatge, ha publicat un grapat de biografies de científics com Charles Darwin, Marie Curie i Galileu.
‘Nfumu’
Aprofitant el 50è aniversari de l’arribada de Floquet de Neu a Barcelona, National Geographic ha publicat un còmic sobre el goril·la albí. Guionitzat per Raúl Deamo i il·lustrat per Sagar Forniés i Manu Ripoll, amb l’obra de Joe Sacco com a referent, el còmic recrea com el primatòleg Jordi Sabater Pi va trobar Floquet de Neu a la jungla de Guinea Equatorial. “Amb Nfumu volíem fer un còmic adreçat a un públic adult, amb contingut científic i un tractament documental”, explica Deamo.
Tots aquests exemples posen de manifest que des de la ciència s’assagen contínuament nous formats per arribar a un públic més ampli. Al seu torn, com apunta Jorge Carrión, “la ciència, es pot beneficiar d’un llenguatge que no para de buscar nous temes i nous mercats”.