Els centres de recerca es conjuren per aconseguir que Barcelona sigui la capital científica europea
El fòrum BIST reclama canvis normatius que afavoreixin la creació d’empreses de base tecnològica
BarcelonaL’àrea metropolitana de Barcelona aspira a convertir-se en referència científica europea en un futur immediat. Segons els principals indicadors en la matèria, aquest objectiu es podria concretar en atrapar Munic i la seva àrea d’influència en la generació de ciència d’excel·lència i un retorn econòmic i social equiparables. Així ho han manifestat aquest dijous en el fòrum BIST tant l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, com l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell. La distància que separa les dues regions fa pensar, segons els dos representants polítics, que la fita podria ser possible en un marge de temps raonable.
Perquè així sigui cal, però, que s’acabi de materialitzar el futur parc científic de la Ciutadella, un projecte col·laboratiu en què participen diferents universitats catalanes, a més de diversos centres de recerca de l’òrbita metropolitana de Barcelona. El nou parc ha de permetre el creixement dels centres i les seves capacitats en un “marc estable” institucional i de finançament, ha dit Collboni, que va reiterar el suport de l’Ajuntament a la iniciativa al mateix temps que demanava a la comunitat acadèmica que prengui partit en la definició del nou model d’aeroport com en el seu moment ho va fer Boston als Estats Units, ha comparat.
El fòrum BIST, celebrat a l’auditori de La Pedrera, estava enfocat a la ciència de frontera i al seu impacte social i econòmic. En aquest marc es van presentar diverses iniciatives empresarials sorgides de la “comunitat BIST”, entesa com la reunió de les capacitats de set centres de recerca de l’àrea barcelonina (CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, ICN2, IFAE, i IRB Barcelona), que s’han traduït en noves empres d’alt valor afegit, noves patents i la generació de llocs de treball qualificats. Entre elles, Pulmobiotics, sorgida com a start-up del CRG, LuxQuanta (ICFO) i Ona Therapeutics (IRB). El fòrum també ha reclamat canvis normatius que afavoreixin la creació d’empreses de base tecnològica.
La celebració del fòrum coincideix amb un moment de certa bonança del sistema català de ciència i tecnologia que es podria traduir en forma de recollida de fruits de més de dues dècades invertint en l’actual política de centres de recerca. Impulsada en el seu moment per Mas-Colell, la recerca que es fa als centres i universitats catalans atrau la meitat de les propostes de finançament convocades pel Consell Europeu de Recerca (ERC en les sigles en anglès) que es reben a l’Estat, per sobre de França i Alemanya si es posen en relació amb el nombre d’habitants. La dada demostra la qualitat de la producció científica catalana.
Transferència de tecnologia i generació de riquesa
Això no obstant, la dada no informa gens d’un dels dèficits històrics del sistema català, el relatiu a la transferència de tecnologia o la generació de riquesa econòmica a partir del coneixement generat a centres i universitats. Aquest factor s’ha relacionat sovint amb la poca participació del sector privat en el finançament de projectes científics i en la creació d’empreses de base tecnològica. Amb tot, s’han d’entendre els diferents ritmes que acompanyen aquesta mena d’activitats que es contradiuen sovint amb els interessos de les empreses, que acostumen a treballar amb terminis molt curts d’amortització de les inversions.
Tot i que fa de mal calcular, una recerca d’èxit i plenament orientada al mercat pot trigar fàcilment de 10 a 15 anys de mitjana a transformar-se en un producte o una aplicació, com passa sovint en l’àmbit biomèdic. Poques empreses privades estan disposades a mantenir aquests llarguíssims períodes d’inversió sostinguda. Tot i això, fórmules com les start-ups i altres mecanismes d’inversió han fet de Barcelona i la seva àrea metropolitana un dels punts més atractius d’Europa.
