Ciència

Catalunya, líder en producció científica a remolc dels ajuts europeus

Un informe constata que el finançament públic encara és insuficient i escanya un sistema amb gran potencial internacional

Una noia al laboratori
5 min

BarcelonaA la ciència catalana no li falta ni prestigi ni projecció internacional, però sí relleu generacional i, sobretot, diners. Aquesta és la fotografia que ofereix un extens informe sobre l'estat de la ciència a Catalunya, presentat aquest dijous al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en què experts independents assenyalen les fortaleses i les febleses dels principals actors científics del país: les universitats, els centres de recerca i les empreses. Coordinats per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), els especialistes comparteixen una impressió: Catalunya sobresurt com a pol d'atracció i com a productor de coneixement d'alta qualitat –sobretot en àmbits com la medicina, la bioquímica o les ciències mediambientals–, però punxa en inversió i programes de suport de recerca i desenvolupament (R+D).

Tot i que hi ha hagut una progressiva recuperació del ritme de les inversions públiques en recerca –Catalunya ha passat d'invertir un 1,39% del seu PIB l'any 2016 a destinar-hi un 1,67% el 2021–, les xifres encara queden lluny de les del període previ a la crisi econòmica del 2008. La conseqüència: el sistema ha hagut de buscar altres fórmules per finançar-se i ara depèn en excés de la captació de fons europeus per continuar avançant. És per això que els experts demanen al Govern, de nou, més inversió pública en l'àmbit de l'educació superior, la recerca i la innovació, amb la qual es pugui encarar una fase de "transició" que corregeixi els "dèficits estructurals" que pateixen.

El document L'estat de la ciència a Catalunya 2023 afirma que la recerca viu "un punt d'inflexió" per l'aprovació de la primera llei de la ciència catalana, així com per l'actualització de la normativa estatal de ciència i de la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) que permet, per exemple, la contractació indefinida vinculada al finançament dels projectes. Els autors de l'informe admeten que aquest marc no comporta grans transformacions de fons, però destaquen que blinda legalment un sistema que malda per mantenir la competitivitat en un panorama europeu que cada vegada dirigeix més esforços a la sobirania tecnològica. "Som un sistema eficient si tenim en compte els resultats en comparació amb el finançament que percebem. La salut de la recerca és bona, però alerta: les retallades durant dècades, els problemes per garantir la reposició de les plantilles i els controls excessius burocràtics poden generar-nos problemes", ha assenyalat el secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), Josep Maria Vilalta.

L'informe constata que les universitats són la base de la recerca científica: aporten el gruix principal d'investigadors –cada any produeixen uns 2.500 doctors– i signen dos terços de les publicacions del país. En canvi, tant Catalunya com Espanya formen part de la franja baixa dels rànquings d'inversió dels països europeus i de l'OCDE. De fet, continuen lluny de la mitjana europea. L'informe compta amb les dades de despesa en R+D total i en educació superior per comunitats autònomes entre els anys 2016 i 2020, on Catalunya se situa com a tercer territori de l'Estat amb més despesa respecte al PIB, només darrere del País Basc i Madrid. En canvi, la despesa que es dedica específicament a l'R+D de les universitats es troba en la franja baixa, malgrat que el personal docent investigador (PDI) català produeix el doble de coneixement que els PDI de la resta d'universitats.

Patents i 'spin-offs'

A l'altra gran pota de la ciència a Catalunya, els centres de recerca (que operen sota el paraigua de la institució pública CERCA), hi ha una situació similar. Aquestes institucions, que poden ser públiques o privades sense ànim de lucre, són "altament eficients", eminentment per la captació de recursos competitius; un entorn on el sistema català ha aconseguit nodrir-se "amb habilitat" dels recursos que l'administració no proporciona, segons Josep Samitier, president de l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) i director de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

En el marc del programa europeu Horitzó Europa (que estarà operatiu fins al 2027), Catalunya ha atret 492 milions d'euros amb una taxa d’èxit del 21% en dos anys, per sobre de la mitjana de la Unió Europea (17%). De fet, lidera la captació de fons a Espanya, i "si ho comparem amb països de mida poblacional similar al nostre, se situa per davant de Finlàndia i Dinamarca i prop d’Àustria", remarca l'informe. "En atracció de talent i captació de fons sobresortim, però en transferència tecnològica –el salt al mercat del coneixement, com ara amb sol·licituds de patents–, encara ens falta recorregut", ha subratllat Samitier. Tot i això, l'informe assenyala que Catalunya va ser capdavantera en sol·licituds de patents l'any 2022, amb 604 de les 1.925 demanades per Espanya a Europa. Per tant, un terç de les patents estatals són catalanes. Per avaluar la transferència tecnològica, l'informe també assenyala que s'han creat unes 150 spin-offs entre 2010 i 2021.

Ara bé, el document també fa un toc d'atenció: des de la crisi del 2008, s'ha anat debilitat la capacitat del sistema de recerca i innovació en l’àmbit dels centres fins al punt d'haver detectat "un lleuger decreixement que convé corregir immediatament per no perdre el nivell de competitivitat assolit", sostenen els autors de l'informe, que insisteixen que això implica augmentar el finançament. "La indústria de la Catalunya del segle XXI serà la recerca i la innovació i, per aconseguir-ho, calen més recursos per als centres i les universitats", ha admès el conseller Joaquim Nadal, que ha participat en l'acte de presentació de l'informe i ha assegurat que aquesta millora "ja està iniciada". El pressupost de la Generalitat inclou increments significatius a la conselleria, que passa dels 261 milions d'euros del 2019 als 436 milions d'euros de l'any passat.

Pel que fa a l'aportació econòmica de les empreses al sistema científic, l'informe constata que, l'any 2021, la inversió en R+D va augmentar fins als 2.492 milions d'euros, la qual cosa significa que contribueixen en un 61% a la despesa total en aquest àmbit. Segons la cap d'Innovació i Desenvolupament de Negoci del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), Mariona Sanz, això demostra que aquest teixit empresarial manté la competitivitat, ja que la seva intervenció suposa més contractació (13.323 investigadors pengen d'aquestes empreses) i una producció amb una ràtio de recursos i professionals més eficient. "[Tot plegat] ha contribuït a posicionar Catalunya com a regió innovadora forta en els rànquings europeus", sosté l'informe.

Plantilles envellides i masculinitzades

Entre les problemàtiques que l'informe subratlla hi ha l'envelliment progressiu de les plantilles. En l'àmbit universitari, l'any 2021 hi havia 3.000 investigadors predoctorals i 2.460 titulars, i la presència de treballadors de més de 55 anys ha anat escalant un 4% des del 2018, de manera que ara la representació d'aquest grup d'edat s'ha enfilat fins al 47% del total. En canvi, la dels que tenen 35 anys o menys continua estancada entorn del 7%. D'altra banda, l'informe subratlla que la pèrdua de talent afecta especialment les dones: a l'inici de la carrera representen la meitat dels professionals en plantilla, però van perdent posició de forma sostinguda a mesura que augmenta l'edat i el càrrec, fins a reduir-se al 20%.

Els experts també coincideixen a assenyalar l’elevada burocràcia com un problema per a la innovació: asseguren que s’ha agreujat en els darrers anys amb la política de control de la despesa pública i les mesures contra el frau, que han multiplicat processos, controls i normatives que sovint tenen poc sentit en l’esfera universitària i científica, ja que són àmbits que requereixen adaptabilitat i agilitat. "Esperem que el desplegament de la llei de la ciència permeti dotar el sistema CERCA d'eines de gestió adaptades a l’entorn de la recerca, garantint una autonomia de funcionament i una disminució de la burocràcia", conclou l'informe.

stats