Catalunya, a la cacera d'investigadors que volen fugir dels Estats Units
El Govern ultima un pla per captar científics perjudicats per l’administració Trump i vendre el país com un referent en R+D
La conselleria de Recerca i Universitats ultima aquests dies un pla per captar el talent dels Estats Units que, a causa de les actuacions de l’administració Trump, valori venir a Europa a continuar amb la seva recerca. La iniciativa està dividida en dues fases, segons han explicat a l'ARA fonts del Govern. La primera estarà centrada a fitxar amb condicions competitives investigadors del sistema de recerca americà, amb l’objectiu de consolidar Catalunya com una destinació de referència en R+D.
En la segona s’avaluarà també l’impacte que té la disminució de finançament procedent d’institucions dels EUA, com ara dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), en projectes catalans que depenen força d'aquests fons per buscar maneres de solucionar aquest problema.
“La iniciativa en què estem treballant té per objectiu oferir un marc d’acollida per a la captació, la circulació i la retenció de talent que avui en dia es troba als EUA”, afirma a l’ARA la consellera Núria Montserrat, que especifica que el programa "inclourà l’atracció de talent en diferents moments de la carrera acadèmica i científica" i, a més, “vol integrar una clara estratègia per incentivar el talent femení”.
Amb aquest pla, afegeix Montserrat, el Govern es vol anticipar a les conseqüències que es puguin derivar de les darreres actuacions de l’administració Trump en matèria de coneixement, recerca i innovació.
“Quan va caure la Unió Soviètica, Europa ja va desaprofitar l’oportunitat de quedar-se amb els millors científics russos, que van marxar als EUA. Ara tenim al davant de nou una oportunitat única per atreure investigadors de primer nivell que estan treballant als Estats Units”, considera l’investigador ICREA Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica (CRG). De fet, explica que ja ha mantingut converses en aquest sentit amb la Fundació ICREA, l’instrument que té el Govern per fitxar talent per a institucions catalanes, i amb l’Associació d’Instituts d’Excel·lència de Biomedicina a Europa, EU-LIFE.
“A molts de nosaltres ja ens han començat a contactar investigadors que volen marxar dels EUA i que s’interessen per venir a treballar aquí”, explica el també ICREA Tomàs Marquès, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i investigador principal de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) i del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG). “És una oportunitat boníssima d’atreure cervells de primera línia”, considera, i assenyala: “Des de Catalunya, Espanya i Europa hauríem de crear un programa per atreure aquests científics que volen venir a fer recerca”. Marquès destaca, però, que “cal buscar un sistema ràpid i competitiu”, perquè “està clar que no vindran pel sou d’un professor agregat”.
En aquest sentit, l’ICREA Arcadi Navarro, catedràtic de genètica de la Universitat Pompeu Fabra i director de la Fundació Pasqual Maragall, destaca que les universitats i la legislació actuals permeten algunes figures per a la investigació que podrien servir per captar talent. “Posant-hi una mica de recursos, ens podem mobilitzar per fer una convocatòria ordinària i una d'extraordinària per ser capaços de captar la diàspora d’investigadors que veuen que a Europa encara no ens hem begut l’enteniment en qüestions de ciència”, afirma.
“Els centres de recerca d’excel·lència catalans som competitius en l'àmbit europeu; potser no en sous, però ho som en condicions de treball, i podem ser molt atractius per a un científic americà”, considera Serrano, que remarca que cal una acció específica, segurament conjunta. “Dels 800.000 milions que Europa destinarà ara a defensa, si n'apartessin 1.000 milions [un 0,12%] serien suficients per atreure científics i tenir un impacte positiu important al continent”, subratlla.
La UE mourà fitxa?
I la Unió Europea què farà? Segons ha publicat El País de fonts de la Comissió Europea, l'executiu ha rebut peticions de parlamentaris, països membres i empreses per reforçar els programes de captació de talent per atraure els investigadors que ara treballen als EUA. Malgrat que encara és aviat per concretar mesures, el rotatiu indica que damunt la taula hi ha la possibilitat que el Consell Europeu d'Investigació (ERC, en anglès) augmenti el finançament d'1 a 2 milions d'euros per als investigadors principals que es traslladin a la UE, i que una primera passa seria modificar la convocatòria de subvencions avançades que s'obriran el maig que ve.
