Peter Daszak: "Buscar l’origen d’aquest virus dintre de la Xina no és la màxima prioritat de Pequín"

Fa dues setmanes va tornar de la Xina l’equip d’experts seleccionats per l’Organització Mundial de la Salut per investigar els orígens del virus causant de la pandèmia del covid-19. Venien de Wuhan, on es va detectar el primer brot del món. L’equip ha trencat el gel amb els científics xinesos, amb qui preveu elaborar un informe conjunt sobre els possibles orígens del virus. Tots dos grups, els científics xinesos i els de l’OMS, han acordat investigar algunes de les idees defensades per Pequín, com ara la possibilitat que el virus entrés al país a través d’aliments congelats. Però la negativa de la Xina a donar-los accés a dades sense tractar ha frustrat l’equip de l’OMS, que no ha pogut analitzar-les.

A Peter Daszak, membre de l’equip de l’OMS i president de l’organització EcoHealth Alliance, de Nova York, li interessen sobretot els orígens animals del virus. Especialista en malalties d’animals i la seva propagació als humans, Daszak ha col·laborat amb l’Institut de Virologia de Wuhan, motiu pel qual l’any passat l’administració Trump va suspendre una subvenció destinada a la seva organització. En una entrevista concedida al tornar a Nova York, diu que la visita els ha donat noves pistes, unes pistes que, segons tots els científics –xinesos i internacionals–, apunten amb tota probabilitat a un origen animal dintre de la Xina o el sud-est asiàtic. Els científics descarten majoritàriament la teoria que el virus fos creat en un laboratori i consideren que aquesta possibilitat és tan remota que ni tan sols val la pena investigar-la més a fons.

Daszak reflexiona sobre l’ambient que hi ha a Wuhan i la seva primera impressió al veure el mercat de mariscos on l’any passat es va produir el primer brot, tot i que no és el lloc on es van registrar els primers casos. També diu que el camí que ara s’ha de seguir és senzill des del punt de vista científic però no des del polític.

Vet aquí una transcripció de la conversa, resumida i editada.

Ja havia estat a la Xina i a Wuhan moltes vegades. Què li ha semblat diferent ara? 

— Doncs ha sigut estrany. Quan vas a la Xina, hi ha una sèrie de coses que sempre s’han de fer. El primer que fas és assistir a una reunió i després menjar. I si no vols menjar, ho consideren una descortesia molt greu. Aquesta vegada hem estat dues setmanes parlant per Zoom des de l’hotel on fèiem la quarantena. Després vam participar en reunions presencials però sense compartir encara cap àpat amb els nostres amfitrions. Menjàvem en una habitació a part.

— O sigui que ha sigut un viatge molt difícil, molt intens, molt emotiu. A Wuhan es nota una sensació de xoc posttraumàtic.

— La ciutat va estar confinada 76 dies, crec. Estaven tancats al seu pis; la gent es moria i no se n’assabentaven. I des d’aleshores els han acusat de provocar una pandèmia; s’ha parlat del virus de Wuhan, del virus xinès. Estan indignats i tristos.

¿Ha representat això algun obstacle per als objectius científics del viatge? 

— No, teníem una missió. Ens hi havíem presentat voluntaris. Ja sabíem de què anava. Érem molt conscients de la importància històrica del moment. No sé si hem sigut els primers estrangers que hem entrat al mercat de mariscos de Huanan, que està tancat fins i tot per als ciutadans xinesos. Els únics que hi han entrat són els investigadors xinesos. Ens vam reunir amb els metges que van atendre els primers pacients de covid de què es té constància. Aquesta gent ha passat per una situació esgarrifosa i ara, a la Xina, els aclamen com a herois, mentre la resta del món lluita en aquesta guerra. I no cal dir que els fa una por mortal que aquest virus els torni a colpejar.

— Quan arribes a l’aeroport, entren a l’avió vestits amb un EPI, t’acompanyen per un camí aïllat, et fan el test. Et porten a l’hotel i entres a l’habitació on estaràs confinat durant dues setmanes. És així d’estricte. Els que et truquen a la porta porten un EPI. Els residus i escombraries de l’habitació van a parar a una bossa groga amb un senyal de perill biològic.

— Quan vaig tornar als EUA, l’experiència va ser totalment diferent: ni tan sols em van notificar que havia de fer quarantena. Vaig activar l’app de l’estat de Nova York, però ningú em trucarà a la porta i em dirà: “Queda’t a casa”.

¿En aquest viatge ha après alguna cosa que encara no sabés?

— Les dades que vam començar a veure des del primer dia eren noves i mai s’havien vist fora de la Xina. Qui eren els venedors ambulants del mercat de mariscos de Huanan? Com funcionaven les seves cadenes de subministrament? Qui eren els contactes dels primers casos? ¿Eren de debò els primers casos? Quins altres focus hi havia? Quan demanàvem més informació, els científics xinesos se n’anaven i, al cap d’un parell de dies, ja havien fet l’anàlisi corresponent i teníem nova informació. Era extraordinàriament útil. En aquell moment no podíem explicar gran cosa. Intentàvem no revelar res per no perjudicar el procés durant la nostra estada.

Què pot dir ara sobre el mercat i el que hi va veure? 

— Quan el mercat es va tancar el 31 de desembre o l’1 de gener, el Centre Xinès de Control i Prevenció de Malalties hi va enviar un equip de científics perquè miressin d’esbrinar què passava. Van fer un estudi molt exhaustiu en què es van recollir mostres de totes les superfícies del recinte. Aviat vam saber que havien recollit 500 mostres i que hi havia molts positius, i en aquest mostreig hi van incloure animals escorxats i carn. Però el cert és que no es va publicar gaire informació sobre tot el que havien fet. O sigui que ara hem tingut accés a tota aquesta informació. I per a mi ha sigut una autèntica revelació. De fet, al final van recollir més de 900 mostres, una feinada immensa. Van revisar el clavegueram. Es van ficar als conductes de ventilació per buscar-hi ratpenats. Van agafar animals que voltaven pel mercat. Van agafar gats, gats de carrer, rates, fins i tot una mostela. Van agafar mostres de serps. Al mercat hi tenien serps vives, tortugues vives, granotes vives. Hi havia conills, canals de conill. Una granja de conills podia ser un autèntic perill. Es va parlar de teixons, concretament de l’anomenat teixó de la Xina. És un mustèlid, és a dir, relacionat amb les mosteles. En aquell mercat hi entraven animals que podien introduir-hi el coronavirus. Potser van ser infectats en algun lloc de la Xina per uns ratpenats i van portar el virus a Wuhan. Aquesta és, doncs, la pista número 1. Hi havia deu parades que venien animals salvatges. Hi havia venedors ambulants del sud de la Xina, de les províncies de Yunnan, Guangxi i Guangdong. A la província de Yunnan és on es troben els ratpenats amb els virus més emparentats amb el SARS-CoV-2. Guangxi i Guangdong és on es van capturar els pangolins. Tenien uns virus molt semblants.

— Al mercat hi arriben animals susceptibles de portar el virus. Alguns d’aquests animals provenen de llocs on sabem que es troben els virus més emparentats amb el SARS-CoV-2. Vet aquí un senyal d’alerta molt clar. Resulta, però, que els científics xinesos van agafar mostres d’aquells animals i tots van donar negatiu, però al congelador n’hi havien deixat molt pocs. No sabem què més hi havia hagut allà dintre i s’havia venut. Així doncs, aquestes dues pistes són força importants. Quan al final vam visitar el mercat, em vaig quedar molt parat. Si et mires les fotos ara que està tancat, hi veus unes construccions força ordenades i tancades amb porticons, i vaig pensar: “És un mercat municipal típic i ben organitzat”. En realitat, no sembla que s’hi venguin animals vius. Però quan ets sobre el terreny, la cosa canvia. Està tot molt atrotinat. Sí que tens la impressió que s’hi venen animals vius. Hi ha molts rastres de la presència d’animals aquàtics vius: els tancs d’aigua per a tortugues i peixos, i per a serps, perquè sabem que també n’hi havia. El que ara tenim és un lligam clar i una via possible de transmissió.

¿I els casos que van aparèixer abans del brot del mercat de mariscos?

— El virus circulava fora del mercat de Huanan. Hi ha altres pacients que no tenen cap relació amb el mercat, bastants del desembre. Hi havia altres mercats. I sabem que alguns pacients tenien contacte amb altres mercats. Hem d’investigar més, i els companys xinesos han d’investigar més. Quan, l’últim dia de treball, ens vam reunir amb l’equip de la Xina, vam dir: “Repassem les hipòtesis”. I la que va rebre un suport més entusiasta va ser aquesta via de transmissió: el virus surt d’un animal salvatge i, a través d’un animal de granja, entra a Wuhan.

Quin és el pas següent? 

— Pel que fa a la cadena d’animals, és ben senzill. Saben qui són els proveïdors. Saben el nom de la granja; saben qui n’és el propietari. S’ha d’anar a la granja i entrevistar-se amb l’amo i la família. Els han de fer un test. S’han de fer tests a tota la comunitat. S’hi ha d’anar per veure si queden animals en alguna de les granges que hi ha a prop, comprovar si hi ha senyals d’infecció i si hi ha moviments transfronterers. Si el virus circula per aquests estats fronterers del sud, es possible que hi hagi hagut algun moviment entre els països veïns, com el Vietnam, Laos o Birmània. Cada vegada trobem més virus relacionats amb el covid. N’hi ha un al Japó, un a Cambodja i un altre a Tailàndia. I pel que fa als humans, s’han de buscar casos anteriors, focus diferents; s’ha de buscar sèrum als bancs de sang, si es pot. Però qualsevol d’aquestes coses serà delicada a la Xina: farà falta una certa capacitat de persuasió, diplomàcia i energia per aconseguir que ho facin; perquè, la veritat sigui dita, em sembla que buscar l’origen d’aquest virus dintre de la Xina no és la màxima prioritat de Pequín. El lloc de procedència del virus, sigui quin sigui, és un tema polític. Aquest és un dels problemes, i això salta a la vista per a qualsevol que hagi seguit de prop aquesta qüestió.

¿Sospita ara d’algun animal concret com a hoste intermedi més probable?

— Tot és massa provisional encara. No sabem si s’hi venien civetes. Sabem que s’infecten amb molta facilitat. No sabem quina és la situació de les granges de visons a la Xina o la d’altres explotacions pelleteres, com ara les de gossos viverrins, tot i que normalment es crien en una altra part de la Xina. També cal fer-ne un seguiment, de tot això. Però si hagués de dir quina via de transmissió em sembla més probable, crec que el virus va sorgir al sud-est asiàtic o al sud de la Xina procedent dels ratpenats i va entrar en una granja de cria d’animals. N’he visitat moltes, i acostumen a tenir una barreja d’espècies: civetes, teixons xinesos, gossos viverrins... Els ratpenats poden infectar aquests animals. Una de dues: o les persones que treballen a les granges es contagien i després porten el patogen a un mercat, o els que hi introdueixen el virus són els animals que hi van a parar, vius o acabats de sacrificar. I un cop el virus és a dintre, els mercats (el de Huanan o qualsevol altre de Wuhan) són recintes amb una gran densitat de persones en moviment. I amb un autèntic potencial amplificador.

¿S’inclouran aquestes dades noves que han vist –per exemple, sobre els venedors ambulants i les seves cadenes de subministrament– en l’informe que han de fer? 

— Això espero. Hi haurà coses que seran confidencials, sens dubte. A la Xina els historials dels pacients són estrictament confidencials. A Occident tenim la idea que la Xina és autoritària i que a tothom el graven en vídeo. Poden accedir a qualsevol cosa. Però els historials dels pacients són informació privada i de vegades no s’hi pot accedir. Teníem la intenció de reunir-nos amb alguns pacients. Però com que ells no volien, no els van pressionar perquè parlessin amb nosaltres. No hi ha cap raó per creure que ens han pres el pèl. Espero que a l’informe s’hi trobaran totes les dades sobre els venedors ambulants i les cadenes de proveïdors. Però si no, ho hem vist. Tenim la informació. I en farem un seguiment.

Traducció: Lídia Fernández Torrell