El que tenen en comú un bitcoin i una gamba

A mesura que la crisi climàtica s’aprofundeix i els efectes d’un clima canviant són més notoris, cada vegada és més important conèixer l’impacte ambiental de qualsevol activitat, sigui a escala industrial, política o individual. Des de fa uns anys s’està estudiant la producció d’aliments com una peça clau en l’engranatge de l’impacte climàtic i, tal com publicava el 2021 a la revista Nature Foods un equip liderat per la investigadora italiana Monica Crippa, se sap que aquesta activitat és responsable d’una tercera part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Això indica dues coses: la importància de no malbaratar menjar i la de consumir aliments amb un baix impacte climàtic. L’última d’aquestes mesures requereix conèixer l’impacte de cada aliment en el clima. En aquest sentit, és ben conegut que la carn, i sobretot la de vedella, té un impacte molt més elevat que les fonts de proteïna vegetal com els llegums o els fruits secs. Un recent estudi publicat a la revista Communications Earth & Environment i dut a terme per investigadors de centres de recerca de Suècia i el Canadà afegeix a aquesta classificació l’impacte climàtic de productes d’origen marí. Les gambes i els llamàntols no en surten ben parats. Els musclos i les cloïsses, així com el peix blau i el salmó, en canvi, es revelen com els peixos i mariscos més amables amb el clima.

Paral·lelament a l’anàlisi de la producció d’aliments, els últims anys s’ha estudiat l’impacte climàtic de les tecnologies digitals. A priori, sembla menys contaminant enviar un correu electrònic que imprimir una carta i enviar-la per correu postal. Però s’ha de tenir en compte que l’univers digital funciona gràcies a xarxes de comunicació, satèl·lits i servidors que necessiten energia elèctrica per funcionar. En aquest sentit, un nou estudi publicat a la revista Scientific Reports per un equip encapçalat per l’economista Benjamin Jones, de la Universitat de Nou Mèxic, als Estats Units, analitza l’impacte climàtic del bitcoin, la criptomoneda més estesa. Segons els investigadors, encara que no es tracti d’una moneda física, el bitcoin té un impacte climàtic que mesurat en termes econòmics és comparable al de la carn de vedella.

Carta de peixos i mariscos

En el primer dels treballs no només s’han analitzat les emissions de diòxid de carboni associades a les captures, sinó que també s’ha estudiat la densitat de nutrients de cada espècie, de manera que els resultats estableixen una completa guia per configurar el cistell de la compra a la parada del peix. Per poder fer les comparacions pertinents, els investigadors recorden que les emissions de diòxid de carboni associades a la producció de pollastre, porc i vedella són, respectivament, de 4, 7 i 56 quilos de gas per cada quilo de carn. Les densitats nutricionals d’aquestes viandes, mesurades en una escala que té en compte 21 nutrients, assoleixen, respectivament, 2,2, 3,9 i 3,7 punts.

De tots els productes marins estudiats, els autors han vist que les gambes del nord són les més intensives des del punt de vista energètic. Capturar un quilo d’aquest crustaci, que té una densitat nutricional semblant a la de la vedella, produeix 21 quilos de diòxid de carboni. Menys que la vedella, però força més que el pollastre i el porc. Els llamàntols s’hi acosten amb unes emissions associades d’11 quilos de gas per quilo de producte. La captura de les diverses espècies de tonyina dona lloc a unes emissions semblants a les del porc i el pollastre, però, en canvi, es tracta d’aliments amb més densitat de nutrients. Segons l’anàlisi, els peixos més amables amb el clima són els pelàgics petits com el verat i el seitó. Tenen unes emissions associades al voltant d’1 quilo de gas per quilo de peix i una densitat nutricional de 5 punts. De manera semblant, la captura de salmons salvatges emet 1 quilo de gas per quilo de peix i aporta una densitat de nutrients al voltant dels 6 punts. Cal dir que en l’estudi no s’han pogut tenir en compte les emissions associades al transport, de manera que si, per exemple, a Catalunya es consumeixen salmons d’Alaska, les xifres augmentarien. Per acabar, al grup d’aliments marins de baix impacte cal afegir-hi els musclos i les cloïsses de cultiu, amb densitats de nutrients pròximes als 4 punts i emissions inferiors al quilo de gas per quilo de producte.

Mineria digital

El segon estudi se centra en l’impacte energètic i, per tant, climàtic del bitcoin. Els investigadors han analitzat l’evolució del bitcoin entre els anys 2016 i 2021 i han observat un augment de fins a 126 vegades de les emissions associades a la tecnologia que l’envolta, que han passat de 0,9 a 113 tones de diòxid de carboni per cada bitcoin. Una dada interessant és que aquesta tecnologia va consumir el 2020 més electricitat que països com Àustria o Portugal. Com que el seu camp d’expertesa és l’economia, els autors mesuren l’impacte climàtic de la criptomoneda en termes econòmics. La seva conclusió és que el 2021 cada bitcoin va tenir conseqüències negatives en el clima valorades en 11.314 dòlars, mentre que l’impacte global de tot el mercat de bitcoins va ser de 3.700 milions de dòlars.

Un dels altres paràmetres que fan servir els autors és la comparació d’aquest cost ambiental o climàtic amb el preu de mercat. En el cas del bitcoin, el cost ambiental entre el 2016 i el 2021 es va situar en mitjana en el 35% del preu de mercat, una xifra semblant a productes que utilitzen molta energia i, per tant, contaminen més, com per exemple la carn de vedella, que té un percentatge del 33%. Una curiositat observada en l’estudi és que el 2020 aquesta xifra en el cas del bitcoin es va enfilar fins al 82%, superant el 46% de la producció de gas natural i acostant-se al 95% de la producció de carbó.