Ratolins de dos pares o dues mares: l'inici d'una revolució reproductiva?

Tenir un fill podria deixar de ser possible només a partir de la interacció d’un mascle i una femella o, per ser més precisos, entre cèl·lules sexuals masculines i femenines o, el que ve a ser el mateix, entre un espermatozou i un òvul. Un experiment liderat per l’investigador japonès Katsuhiko Hayashi, de la Universitat d’Osaka, ha demostrat que es poden generar embrions viables i fèrtils de ratolí a partir de cèl·lules de la pell de dos individus mascles. 

La intervenció de la femella es limita en aquest cas a prestar l'úter per facilitar el desenvolupa ment de la futura descendència, cosa que també es podria evitar en un futur si prosperen els úters artificials que ja estan en fase de desenvolupament. Tot i que la tècnica utilitzada té una eficiència molt limitada, l’investigador destaca que el més important és que per primera vegada a la història s’ha aconseguit la fita de procrear a partir de dos pares i l’ajut circumstancial del ventre d’una mare. Els resultats i la metodologia de l’experiment s’han publicat aquesta setmana a la revista Nature.

Una prova de concepte

Per a Hayashi, que és un especialista de renom internacional en la investigació de cèl·lules germinals i cèl·lules mare, l'experiment és ara com ara el que es coneix com una “prova de concepte”, la demostració que allò que buscava és possible i que “el temps, la tecnologia i l’ètica” acabaran decidint si és convenient o no. 

L’investigador japonès ha assegurat en un comunicat que “els resultats són de gran interès per a malalties que acaben generant anomalies en l’embrió”, com ara les trisomies (un cromosoma de més) com la que causa la síndrome de Down, però també per resoldre problemes d’infertilitat, a més d’obrir la porta a la possibilitat que parelles homosexuals i transgènere puguin tenir fills. Ara, avisa que totes aquestes opcions encara queden lluny en el temps.

No és la primera vegada que s’intenta prescindir del sexe biològic d’un dels progenitors per generar embrions viables. El 2018, investigadors adscrits a l’Acadèmia de les Ciències de la Xina van comunicar que utilitzaven cèl·lules mare embrionàries fetes d'esperma o òvuls per generar cries amb dos pares o dues mares. Els cadells amb dues mares van sobreviure fins a l'edat adulta i van ser fèrtils; els que tenien dos pares van viure només uns dies. Fa un any, investigadors de l'Hospital Renji de Xangai van informar que una femella de ratolí havia tingut cries tota sola a partir d'un únic òvul modificat genèticament.

Reprogramar cèl·lules

Hayashi i el seu equip han anat encara més lluny. Els investigadors van agafar cèl·lules de la cua d’un ratolí mascle i les van reprogramar fins a convertir-les en cèl·lules mare pluripotents (iPS), que són les que poden donar lloc a qualsevol tipus cel·lular d’un organisme, des de les de la pell a les del cor, el fetge o qualsevol altra mena. Després de diferents etapes de cultiu i diferenciació, a partir d’aquestes cèl·lules van obtenir cèl·lules sexuals femenines, de les quals van sortir òvuls. 

A continuació, els òvuls van ser fecundats i el resultat final van ser embrions que van generar descendència sana i fèrtil després de ser implantats a l’úter d’una femella. Però tot això no va passar en tots els casos. Els investigadors han determinat que tan sols l'1% dels embrions resultants van produir descendència sana. Dit d’una altra manera, només van néixer set cries sanes d’un total de 630 intents.

Això és així perquè la diferenciació de cèl·lules germinals en oòcits (precursors d’òvuls i espermatozous) sol derivar en una producció menor o fins i tot una fertilitat baixa. L’ús de cèl·lules iPS, que són les reprogramades a partir de cèl·lules adultes com les de la cua del ratolí, sembla que té el potencial de produir cèl·lules mare més robustes i, d’aquí, òvuls amb més possibilitats de prosperar en forma d’embrió un cop fecundats.

Les comprovacions

Un cop evidenciat que el procés és factible, és a dir, que cèl·lules masculines es poden transformar en femenines i que aquestes poden generar òvuls que es transformaran en embrions i cries sanes, cal fer, segons Hayashi, múltiples comprovacions per determinar la seguretat del mètode. La primera és comprovar que no hi ha anomalies ni diferències substancials entre el genoma d’una cria nascuda normalment i la generada per dos pares. En la mateixa línia, caldrà veure si han quedat marques genètiques o epigenètiques durant els processos de cultiu cel·lular i diferenciació que puguin influir en la salut de la cria i durant la seva vida adulta. 

A més, tal com assenyalen Jonathan Bayer i Diana Laird, del Centre de Medicina Regenerativa i Investigació en Cèl·lules Mare de la Universitat de Califòrnia a San Francisco i autors d’un comentari editorial de l’article publicat també a Nature, cal millorar l’eficiència del mètode si mai es trasllada als humans. “No seria viable ni acceptable obtenir un únic embrió de cada cent intents”, escriuen. A banda d'això, el mateix Hayashi ha recordat que “hi ha moltes diferències entre ratolins i humans”. “Caldrà esperar per veure'n cap mena d’aplicació mèdica”, ha sentenciat.

Xavier Estivill, metge i especialista en genètica humana, opina que l’ús de tècniques d’edició genètica per afavorir l’obtenció d’embrions viables i descendència sana pot ser “especialment interessant”. “Tot el que sigui evitar malalties genètiques com les vinculades al cromosoma X és positiu”, afirma. Per a l’investigador català, cal tenir en compte les limitacions de la manipulació genètica i alhora “ser obert”, sobretot ara que el model tradicional de família canvia a tot el món, i establir una regulació precisa per evitar els mals usos de la tecnologia.