Hi ha una forma de mort "reversible"?

Nova YorkEls porcs feia una hora que estaven estirats, morts, al laboratori. Pels seus cossos ja no hi circulava sang, els seus cors estaven aturats i les seves ones cerebrals eren planes. Aleshores, un grup de científics de Yale va decidir bombejar als cossos dels porcs una solució preparada feta a mida amb un dispositiu similar a una màquina cor-pulmó. El que va passar després afegeix diverses preguntes al que la ciència considera el límit entre la vida i la mort.

Tot i que els animals no estaven conscients, les seves cèl·lules aparentment mortes van reviure. Els seus cors van començar a bategar a mesura que la solució, que els científics han anomenat OrganEx, circulava per venes i artèries. Les cèl·lules dels seus òrgans, inclosos el cor, el fetge, els ronyons i el cervell, tornaven a funcionar, i els seus cossos no van adoptar la rigidesa típica d'un cos mort.

Paral·lelament a això, un altre grup de porcs morts del mateix experiment van ser tractats amb ECMO, una màquina que bomba sang pel cos. Aquests sí que es van posar rígids, els seus òrgans es van inflar i es van fer malbé, els seus vasos sanguinis es van col·lapsar i tenien taques blavoses a l'esquena on s'acumulava la sang. Els científics han difós els resultats del seu descobriment a la prestigiosa revista Nature.

Els investigadors asseguren que l'objectiu és augmentar, algun dia, el subministrament d'òrgans humans per al trasplantament permetent als metges obtenir òrgans viables molt després de la mort. I esperen que la seva tecnologia també s'utilitzi per prevenir danys greus al cor després d'un atac cardíac devastador o al cervell després d'un ictus important.

Però aquesta troballa és només un primer pas, diu Stephen Latham, bioètic de la Universitat de Yale que ha treballat estretament amb el grup d'investigadors. Aquesta tecnologia, destaca, està "molt lluny de l'ús en humans". El grup d'investigadors, dirigit pel doctor Nenad Sestan, professor de la Facultat de Medicina de Yale, admet que va quedar sorprès per la capacitat per reviure cèl·lules. "No sabíem què esperar", diu el doctor David Andrijevic, també neurocientífic de Yale i un dels autors de l'article. "Tot el que vam restaurar va ser increïble per a nosaltres".

Altres persones no vinculades directament a l'experiment també es van sorprendre. "És increïble, al·lucinant", manté Nita Farahany, professora de dret de Duke que estudia les implicacions ètiques, legals i socials de les tecnologies emergents. Farahany afegeix que el treball planteja preguntes directes sobre la definició de mort. "Presumim que la mort és una cosa, és un estat de ser", diu. "¿Hi ha formes de mort que són reversibles, o no?", planteja.

La investigació va començar ara fa uns anys, quan el grup va fer un experiment similar amb cervells de porcs morts d'un escorxador. Quatre hores després de la mort dels porcs, el grup va infusionar una solució similar a OrganEx que van anomenar BrainEx i van veure que les cèl·lules cerebrals que havien d'estar mortes podien reviure. Això els va portar a preguntar-se si podrien reviure un cos sencer, explica el doctor Zvonimir Vrselja, un altre membre de l'equip de Yale.

Un combinat de nutrients i fàrmacs

La solució OrganEx conté nutrients, medicaments antiinflamatoris, fàrmacs per prevenir la mort cel·lular, bloquejadors nerviosos –substàncies que esmorteeixen l'activitat de les neurones per evitar qualsevol possibilitat que els porcs recuperessin la consciència– i una hemoglobina artificial barrejada amb la sang de cada animal. Els investigadors aclareixen que també van prendre precaucions per assegurar-se que els animals no patissin. Van anestesiar-los abans i durant tot l'experiment. A més, els bloquejadors nerviosos de la solució OrganEx impedeixen que els nervis es disparin per assegurar-se que el cervell no estigui actiu. També van refredar els animals per frenar les reaccions químiques. Les cèl·lules cerebrals individuals estaven vives, però no hi havia cap indici de cap altra activitat nerviosa global organitzada al cervell.

La Universitat de Yale ja ha sol·licitat una patent sobre aquesta tecnologia. El següent pas, diu Sestan, serà veure si els òrgans funcionen correctament i si es podrien trasplantar amb èxit. Més endavant, també voldrien provar si el mètode pot ajudar a reparar cors o cervells danyats.

Possibles usos futurs

La revista Nature complementava ahir l'informe d'aquest descobriment amb l'anàlisi de dos experts independents. Per una banda, el cirurgià de trasplantaments de la Universitat de Groningen, als Països Baixos, el doctor Robert Porte, assegura que, a la llarga, la substància pot servir per ampliar el conjunt d'òrgans disponibles per al trasplantament. A la majoria de països, diu Porte, hi ha una política de "no tocar" durant els cinc minuts després d'apagar el respirador i abans de baixar a quiròfan per extreure els òrgans: uns minuts addicionals que poden fer malbé els teixits i fer-los inutilitzables.

També passa que, de vegades, els pacients no moren immediatament quan s'atura el suport vital, però els seus cors bateguen massa dèbilment perquè els seus òrgans es mantinguin sans. "A la majoria de països, els equips de trasplantament esperen dues hores" perquè els pacients morin, explica Porte. I afegeix que, si el pacient encara no és mort, no intenten recuperar òrgans. El resultat és que entre el 50% i el 60% dels pacients que moren després de cessar el suport vital i de famílies que volien donar els seus òrgans no poden convertir-se en donants. Si OrganEx pogués reviure aquests òrgans, valora Porte, l'efecte "seria enorme": un gran augment del nombre d'òrgans disponibles per al trasplantament.

El dilema ètic

Per altra banda, Brendan Parent, advocat director d'ètica i investigació de polítiques de trasplantament a la Grossman School of Medicine de la Universitat de Nova York parla a la mateixa edició de la revista Nature del que són les "preguntes complicades sobre la vida i la mort" que planteja OrganEx. "Segons la definició mèdica i legal acceptada de la mort, aquests porcs estaven morts", manté Parent. Però afegeix que "una pregunta crítica és: quina funció i quin tipus de funció canviarien les coses?"

¿Els porcs encara estarien morts si el grup no utilitzés bloquejadors nerviosos en la seva solució i el seu cervell tornés a funcionar? Això crearia problemes ètics si l'objectiu fos preservar els òrgans per al trasplantament i els porcs recuperessin cert grau de consciència durant el procés. En canvi, la restauració de les funcions cerebrals podria ser l'objectiu si el pacient hagués patit un ictus greu o hagués estat una víctima d'ofegament. "Si volem aconseguir aquesta tecnologia fins a un punt en què pugui ajudar la gent, haurem de veure què passa al cervell sense bloquejadors nerviosos", sentencia Parent.