Biomedicina

Un nou fàrmac aconsegueix que diversos càncers molt avançats responguin a la immunoteràpia

L’estratègia desenvolupada per l'Institut d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron és especialment prometedora en melanoma metastàsic

2 min
Il·lustració en tres dimensions d’una cèl·lula cancerosa i de limfòcits.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una nova immunoteràpia que obté resultats prometedors en pacients amb diferents tipus de càncer avançat que ja no responien a cap altre tractament. En concret, en un assaig clínic en fase I, el nou fàrmac, un anticòs monoclonal biespecífic anomenat FS222, va aconseguir recuperar la resposta del 15,7% dels individus. El percentatge augmentava fins a prop del 50% en el cas de melanoma metastàtic i, a més, prop del 70% estabilitzava la malaltia. Aquests resultats preliminars s’han presentat avui al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) que se celebra fins demà a Chicago (EUA).

“Tot i que són dades preliminars, són molt prometedores, sobretot pel que fa a pacients amb melanoma metastàtic que no responen a la immunoteràpia convencional”, valora Elena Garralda, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i directora de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer UITM-CaixaResearch del VHIO.

 "Pitjar l’accelerador"

El sistema immunitari és infal·lible a l’hora d’atacar cèl·lules tumorals. Un cop les identifica, les ataca i les elimina molt eficaçment. El problema és que aquestes, de vegades, desenvolupen vies per tornar-se invisibles i escapolir-se’n. Per això les immunoteràpies desenvolupades els últims deu anys han estat una revolució en el tractament oncològic, perquè són fàrmacs que, precisament, potencien les defenses de l’organisme perquè "vegin" i ataquin els tumors. Tanmateix, són pocs els pacients que hi responen i molts dels que ho fan recauen al cap d'un cert temps.

En aquest sentit, la novetat del fàrmac desenvolupat pel VHIO és que, a més d’actuar sobre els inhibidors de punt de control immunitari, PD1 i PD-L1, com fan altres immunoteràpies, també s’uneixen a CD137, una molècula present als limfòcits T, les cèl·lules de defensa que s’encarreguen d’atacar el tumor i en potencien l’acció.

“Amb aquest fàrmac és com si, per una banda, traguéssim els frens dels limfòcits i, per una altra, els donéssim benzina i pitgéssim l’accelerador”, explica Garralda.

Anteriorment, altres assajos havien investigat l’ús d’aquesta molècula CD137 com a diana terapèutica, però havien hagut d’aturar-se perquè resultava ser molt tòxica per al fetge. En el cas d’aquest nou fàrmac que presenta el VHIO a l'ASCO, “el fet que s’actuï alhora sobre PD1 i PD-L1, a més de CD137, fa que sigui molt més específic i menys tòxic”, destaca Garralda.

A l’assaig clínic, que encara està en curs, hi han participat 104 pacients que tenien diversos tipus de tumor sòlid, com ara tumors d’ovari, de mama triple negatiu, de còlon, de pulmó de cèl·lula no petita i liposarcomes, a més de melanoma. Tots havien rebut entre una i set línies de tractament prèvies i ja no responien a cap fàrmac.

Ara els investigadors del VHIO estan acabant d’optimitzar la dosi del tractament amb aquest anticòs monoclonal biespecífic i inclouran més pacients amb melanoma metastàtic per confirmar aquests resultats preliminars.

 

stats