Medicar en el moment adequat del cicle menstrual
Els canvis fisiològics i metabòlics que passen cada mes en el cos de les dones afecten la resposta a la quimioteràpia
BarcelonaEl dia 11 de febrer celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Sembla mentida que encara necessitem recordatoris de la necessitat de visibilitzar les dones científiques i promoure vocacions, però aquest any m’agradaria també recordar que –potser a conseqüència del fet que no es va afavorir durant anys que les dones poguessin accedir a les carreres de ciències– les dones no hem sigut subjectes d’estudi de la recerca biomèdica. Suposo que érem considerades poc importants. Se’n sap poca cosa, de la fisiologia i el metabolisme del sexe biològic femení, més enllà de la seva capacitat per a engendrar i parir fills. La infertilitat és un tabú, i de la menopausa no se’n parla. Ni tan sols a la vellesa som iguals els homes i les dones, i ni els medicaments, ni les dosis, ni les malalties que ens afecten són similars o equiparables.
La medicina i la recerca biomèdica han avançat molt durant l’últim segle, però sempre usant com a subjecte d’estudi i patró únic els homes (blancs, de pes i edat en la mitjana) i, com a models animals, rates i ratolins mascles, tot menystenint les diferències –d’altra banda, ben òbvies– entre sexes. Les dones som les grans desconegudes i oblidades. Aquest desconeixement fa, per exemple, que, tot i saber que el cos femení menstruant té canvis fisiològics substancials durant el cicle, no s’hagin investigat a fons, ni tampoc quin és l’efecte dels medicaments en els diversos òrgans segons els pics hormonals cíclics.
Pel que fa al càncer de mama, al voltant del 30% de les dones afectades són premenopàusiques. Hi ha càncers de mama que responen a estrògens i n’hi ha que no, i la medicina de precisió en càncer té en compte aquestes diferències. Una de les estratègies és subministrar quimioteràpia prèviament a la cirurgia d’extracció del tumor, ja que d’aquesta manera la mida del tumor és menor i les possibilitats d’extracció són més altes. Tanmateix, el percentatge de remissió i la resposta a la quimioteràpia continuen sent variables i poc predictibles, és a dir, encara fa falta més investigació.
Just aquest gener s’acaben de publicar a Nature els resultats d’un grup d’investigadors neerlandesos que estudien l’evolució del càncer de mama en resposta a la quimioteràpia usant femelles de diverses soques de ratolins. Els resultats inicials eren descoratjadors perquè observaven variacions inesperades dins dels grups d’estudi que no podien explicar, fins que es van adonar que el moment del cicle en què administraven la primera dosi de quimioteràpia podia ser un paràmetre rellevant.
En els ratolins, el cicle hormonal de les femelles fèrtils es divideix bàsicament en estre (primera part del cicle fins a l’ovulació, amb progesterona baixa i un pic final d’estrògens) i diestre (segona part del cicle, fase luteínica, amb nivells de progesterona elevats). Un cop s’administra la primera dosi de quimioteràpia, els òvuls deixen de funcionar i el cicle queda aturat, fins que s’acaba tot el tractament (això succeeix tant en ratolines com en dones). Doncs bé, de forma inesperada i molt interessant, els investigadors i investigadores identifiquen que, molt clarament, el millor determinant de l’èxit de resposta a la quimioteràpia és el moment del cicle estral en què s’administra la primera dosi. En el diestre, quan els nivells de progesterona pugen, el tumor no respon tan bé a la quimioteràpia com ho fa quan la primera dosi s’administra en l’estre.
L’explicació a aquesta resposta diferencial és múltiple i no directament relacionada amb els pics hormonals, ja que s’observa en tots els tipus de tumor mamari analitzat en ratolins. Els factors que intervindrien en aquesta resposta diferencial serien que, en l’estre, el calibre dels vasos sanguinis és més gran (són més gruixuts i, per tant, hi ha més volum sanguini). A més, coincideix en el moment que les cèl·lules tumorals estan replicant i que el nombre de macròfags infiltrats és menor. En aquestes condicions, les cèl·lules tumorals serien més vulnerables i hi arribaria més quantitat del compost tòxic quimioterapèutic, que seria més efectiu.
En canvi, en el diestre, la irrigació sanguínia és menor i, d’altra banda, el nombre de macròfags que “netejarien” el compost quimioterapèutic és més gran, i les cèl·lules tumorals iniciarien un procés de diferenciació (anomenat transició epiteli-mesènquima) que les faria menys receptives a la quimioteràpia. I ara, ens podem preguntar, què passa en les humanes? Aquest grup realitza un estudi retrospectiu en una cohort petita de dones menstruants amb càncer de mama, i els resultats concordarien, ja que les dones que van rebre la primera dosi de quimioteràpia durant la primera part del cicle menstrual van tenir millors perspectives de remissió dels tumors mamaris.
Evidentment, amb la precaució deguda, atès que aquests resultats corresponen a una prova de principi en femelles de ratolí, cal replicar aquests resultats en cohorts molt més grans de dones, però si hi pensem… Quin gran pas seria si un petit canvi en la programació del calendari terapèutic permetés millorar els resultats de la quimioteràpia en el càncer de mama, almenys en les dones premenopàusiques! Quines perspectives d’avenç en la medicina de precisió es poden obrir per a totes, només pel sol fet que la recerca posi les dones en el punt de mira!
