La creativitat i l'autoconeixement milloren el funcionament dels gens

Fa temps que se sap que el genoma, i més concretament les variants gèniques que tenim per a cadascun dels nostres gens, influeix en la personalitat que manifestem. Ser més o menys agressius, empàtics o sociables, per esmentar alguns exemples, depèn, en part, de les variants gèniques, o al·lels en terminologia científica, que hàgim heretat dels nostres progenitors. Tanmateix, la relació entre el genoma i la personalitat no és directa, ja que s’estableix una interacció molt complexa amb l'ambient. En tots els trets de personalitat, l’ambient on ha nascut i s’ha educat una persona, i també on viu en un moment determinat, influeix de manera important en com els manifesta.

Per exemple, una persona pot tenir poca predisposició genètica a ser agressiva, però si l’ambient on ha crescut i on viu és molt competitiu i els conflictes sovintegen, pot acabar mostrant un nivell d’agressivitat més elevat que una altra persona que, potser tenint-hi més predisposició genètica, visqui en un ambient estable on la col·laboració sigui la tònica habitual. Un treball publicat per un equip d’investigadors de diverses universitats i centres de recerca andalusos, estatunidencs i finesos, encapçalat pel psiquiatre nord-americà Claude Robert Cloninger, ha fet un descobriment sorprenent que permet incorporar un matís molt important a la descripció anterior.

Segons acaben de publicar a Molecular psychiatry, no només el genoma de cadascú i l’ambient on vivim influeixen la nostra personalitat. La mateixa personalitat que manifestem, i més concretament el nivell de creativitat, d’autoconeixement i de transcendència que cultivem, contribueix a regular com funcionen els gens implicats en la personalitat i de retruc milloren la sensació subjectiva de benestar i la salut. En aquest context, la paraula “transcendència” cal entendre-la com l’orientació o l’actitud que tenim cap a experiències i valors que vagin més enllà de l'ego o de l'interès personal, la qual cosa permet que ens puguem centrar en aspectes que ultrapassin les preocupacions individuals, com pot ser la connexió amb les altres persones i la natura, o el sentit que donem a la nostra vida.

Per fer aquest estudi van utilitzar dades del Young finns study. És un estudi longitudinal realitzat a Finlàndia que es va iniciar el 1980. L'objectiu principal és investigar els factors de risc cardiovascular en infants i joves i com aquests factors afecten la salut cardiovascular al llarg de la vida, però les dades recollides es poden utilitzar en moltes altres recerques científiques. En concret, van demanar a 459 participants d’aquest estudi finès que contestessin un test de personalitat anomenat Temperament and character inventory. Avalua set dimensions principals de la personalitat: quatre relacionades amb el temperament, que són la cerca novetats, la tendència a evitar danys, la dependència a les recompenses i la persistència davant els obstacles, i tres relacionades amb el caràcter, que són la capacitat de cooperar, la capacitat de guiar-nos a nosaltres mateixos i la transcendència.

Amb una mostra de sang van correlacionar el genoma concret de cadascun d’aquests voluntaris amb les respostes que havien donat. És una metodologia anomenada Genome-wide association, que permet identificar regions genòmiques que estiguin associades amb característiques concretes, en aquest cas les vinculades a la personalitat. Aquesta comparació els va permetre identificar 45 gens reguladors implicats en l’autoregulació emocional, com per exemple en la gestió de l’ansietat, i 43 altres gens també reguladors implicats en la capacitat que tenim de donar sentit i significat a la nostra vida. També van identificar sis gens reguladors més que permeten coordinar les accions d’aquests dos grups de gens. A més, van veure que aquest centenar de gens actua regulant més de 4.000 gens diferents del genoma, que de manera directa o indirecta actuen sobre algun aspecte de la nostra personalitat, en la plasticitat neuronal, que és la capacitat de les neurones de crear noves connexions entre elles per fixar i gestionar els aprenentatges que fem i les experiències que vivim, i en la salut.

Més enllà d’aquestes dades concretes, un dels aspectes més interessants que van observar és que el grau de creativitat que mostraven els voluntaris de l’estudi, d’autoconeixement i de transcendència, tal com l'hem definida a l’inici d’aquest article, també contribueixen a ajustar com funcionen aquest centenar de gens reguladors. I de retruc, a través d’ells, regulen com funciones els altres 4.000 gens implicats en aquesta xarxa gènica. Això genera una sensació subjectiva de benestar més intensa, una millor qualitat de vida i, fins i tot, una salut física més robusta. Dit d’una altra manera, aquest treball indica que cultivar aquests aspectes de la personalitat, que són la creativitat, l’autoconeixement i la transcendència, impacta positivament en el funcionament dels nostres gens i incrementa el benestar i la salut.