Aquestes són les noves vacunes que arribaran
Els avenços recents fan preveure una època daurada d'aquests fàrmacs
Les vacunes són un dels grans èxits de la història de la medicina. Un estudi publicat a la revista Lancet fa alguns mesos per científics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) calculava que, des que el 1974 aquesta institució va començar el programa per fer-les arribar a tots els infants (l’Expanded Programme on Immunizationo EPI), han reduït la mortalitat infantil entre un 40% i un 50% i han salvat la vida a 154 milions de persones. Per no parlar de les complicacions de salut que han evitat, algunes de ben greus, com les seqüeles de la pòlio i el xarampió. Aquestes i altres dades demostren amb contundència que dubtar de l’eficàcia i la seguretat de les vacunes està al mateix nivell que creure que la Terra és plana.
El principi bàsic de la vacunació és tan simple com enginyós. Es tracta d’“entrenar” el sistema immune perquè pugui destruir amb més eficàcia l’enemic, normalment un microbi que ens infectarà en un moment o un altre. Això, tradicionalment, s’havia fet amb el mateix microbi mort o inactivat i, més endavant, només amb les parts de l’invasor que són suficients per generar la resposta, els anomenats antígens.
Des de fa alguns anys s’està intentant estendre aquesta idea més enllà de la prevenció d’infeccions. Al cap i a la fi, el sistema immune fa moltes més coses, com per exemple eliminar les cèl·lules pròpies que no funcionen de manera adequada. És per això que és una de les eines que evita l’aparició de tumors, almenys durant les primeres dècades de la vida, perquè destrueix eficaçment les cèl·lules que s’estan transformant en malignes.
De preventives a terapèutiques
Tenint això present, ja s’estan desenvolupant vacunes “terapèutiques”, és a dir, que no previndran malalties, sinó que activaran el sistema immune perquè solucioni un problema que ja existeix, com per exemple el mateix càncer. Aquest any s’han posat en marxa assajos clínics de les primeres vacunes contra els càncers de pulmó i d’ovari. I els avenços en aquest camp no paren: fa unes quantes setmanes, Nature publicava un article d’un grup de la Universitat de Colúmbia que ha modificat genèticament un bacteri perquè fabriqui grans quantitats d’uns antígens concrets i així obligui el sistema immune a atacar els tumors. Aquest seria un nou format de vacuna, que sembla que podria ser més efectiu que els sistemes que s’han provat fins ara, entre altres coses perquè es podria personalitzar per a cada pacient i perquè sembla que també és efectiu contra les metàstasis, quan el tumor ja s’ha escampat. De moment només s’ha provat en ratolins.
Les vacunes contra el càncer no són totes terapèutiques, també n’hi ha de tradicionals, com la del papil·loma (o HPV), un virus responsable de més del 95% dels càncers de coll d’úter. La campanya d’immunització mundial de nenes que va començar a principis d’aquest segle, seguida una dècada després de la vacunació dels nens (per evitar que facin de portadors i transmissors del virus), té el potencial d’erradicar pràcticament la malaltia, segons suggereixen les primeres dades: un estudi pioner publicat a Lancet el 2021 calculava que el percentatge d’aquest càncer havia disminuït un 90% en les dones de vint anys que havien rebut la vacuna al Regne Unit.
Una època daurada
Estem a punt d’entrar en el que podria ser una nova època daurada de les vacunes. Malgrat tot, la desconfiança, difosa principalment a través de les xarxes socials pot fer descarrilar aquests esforços. L’impuls que aquest camp va rebre durant la crisi de la covid-19, gràcies a un influx inaudit de recursos tant humans com econòmics, va permetre posar a punt tecnologies que, en condicions normals, haurien tardat més a arribar al públic. Per culpa de la desinformació (i, de vegades, de la mala intenció) es va estendre la idea que les noves vacunes d'ARN eren una tecnologia que s’havia desenvolupat a correcuita i, per tant, podia ser perillosa.
Però enviar ARN a una cèl·lula encapsulant-lo en greixos, el procés central d’aquestes vacunes, perquè fabriqui una proteïna que pugui fer d’antigen activador de la immunitat, ja s’havia fet per primer cop el 1978. Encara més: el 1993 es va provar en ratolins la primera vacuna d'ARN contra la grip i, després de vint anys d’optimitzacions, es van fer els primers assajos clínics en humans (el 2013 una vacuna contra la ràbia i el 2015 contra la grip). Quan va arribar la pandèmia, només faltava l’empenta final.
La flexibilitat i rapidesa que ofereix la tecnologia de l'ARN podria fer que moltes vacunes passessin a usar aquest sistema. Amb aquestes eines ja del tot a punt, i amb la seva eficàcia i seguretat més que demostrades, ara es podran fer progressos substancials en poc temps, cosa que ajudarà, per un costat, a definir noves vacunes terapèutiques i, per un altre, permetrà la reformulació de les vacunes tradicionals per fer-les més efectives. Molt probablement veurem millores considerables en aquests fàrmacs al llarg de les dècades vinents, però caldrà fer molta pedagogia simultàniament perquè la desinformació no continuï estenent-se i tothom entengui la importància que tenen i la utilitat d'aquests avenços.
