La 'sopa groga' de salmó que mengen les orades

A la Xina del segle IV hi havia una sopa peculiar anomenada sopa groga que es consumia com a tractament en casos greus d'intoxicació alimentària i diarrees. Aquesta sopa l'havia començat a administrar el metge xinès Ge Hong i incorporava femtes que ajudaven els malalts a restaurar la seva microbiota intestinal. 

Avui aquella sopa groga, o altres variants, com ara els trasplantaments fecals, són una pràctica innovadora que està rebent una creixent atenció en el camp de la medicina clínica. La raó és que els excrements són rics en una gran quantitat de microorganismes i que aquests, com es va descobrir a principis del segle XX, estan integrats per tot un seguit de bacteris, llevats o virus, l'anomenada microbiota, que coexisteixen a l'intestí i en altres òrgans. La microbiota intestinal –que exerceix diverses funcions, com ara la fermentació dels aliments, la protecció contra patògens, l'estimulació de la resposta immune o la producció de vitamines– s'adquireix en el naixement i evoluciona, segons l'estil de vida de la persona, l'entorn i l'alimentació.

En alguns casos, però, la microbiota perd l'equilibri, i els trasplantaments fecals permeten recol·lectar la microbiota intestinal d'un individu sa a través de les seves femtes i transferir-la al colon d'una altra persona. Aquesta tècnica ha demostrat ser eficaç en el tractament de diverses condicions de diarrees severes, perquè ha ajudat a restaurar aquest equilibri que sovint s'havia perdut després de tractaments amb antibiòtics o de quimioteràpia.

Aquesta manipulació de les poblacions microbianes intestinals té aplicacions no només en els humans sinó també en els animals, i podria tenir un gran potencial per millorar la salut en el sector de la ramaderia i l’aqüicultura, ja que és una estratègia que permet promoure el benestar animal i transformar la producció de manera natural i sostenible.

Orades amb propietats intestinals de salmons 

De fet, això és el que han provat amb peixos un grup d'investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Ràpita liderats per Karl B. Andree. L'experiment, publicat recentment a la revista Scientific Reports, ha permès fer el primer trasplantament de microbiota entre dues espècies de peixos diferents: el salmó de l'Atlàntic (Salmo salar) com a donant i l'orada (Sparus aurata) com a receptor. 

En aquest treball, un grup d'orades va ser sotmès a un tractament amb un còctel d'antibiòtics per eliminar la seva microbiota intestinal i tot seguit se'ls va fer un trasplantament de la microbiota dels salmons. A més, per avaluar la influència de la dieta en el manteniment i la incorporació de nous microorganismes després del trasplantament, un grup d'orades amb la microbiota dels salmons va ser alimentat amb la seva dieta habitual, mentre que un altre grup va rebre la dieta dels salmons.

Es va observar que les orades que van continuar amb la seva dieta habitual, malgrat rebre la microbiota dels salmons, van mantenir una riquesa microbiana similar a la de les orades abans del trasplantament. Al contrari, les orades alimentades amb la dieta dels salmons van presentar, al final de l'assaig, una riquesa microbiana similar a la del salmó, diferent de la seva condició original. Aquest estudi posa de manifest l'impacte de la dieta en el manteniment de la microbiota intestinal a llarg termini després dels trasplantaments fecals, un aspecte rellevant a tenir en compte per a la modulació de les poblacions microbianes intestinals en un futur. Els components de la dieta no només proporcionen nutrients essencials, sinó també substrats que alimenten la microbiota intestinal. Aquests substrats es metabolitzen en una àmplia gamma de metabòlits, que al seu torn influeixen en l'estructura, la composició i la funció de l'intestí. 

 Els trasplantaments fecals del futur

Aquest estudi, part del projecte ADIPOQUIZ, ha estat finançat pel ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ha marcat un avenç significatiu en la comprensió de la microbiota intestinal dels peixos utilitzats en aqüicultura. A més, tal com s'ha observat aquí i en altres espècies d'animals o en humans, la relació entre la microbiota intestinal i la dieta és crucial. L'enteniment d'aquesta interacció pot obrir noves oportunitats per millorar la salut gastrointestinal, tant en el camp de la ramaderia i la pesca com en la medicina.

L'any passat es va donar llum verda a la primera teràpia de microbiota fecal oral per prevenir la recurrència d'infeccions causades per un tipus de bacteri, el Clostridiodes difficile. Aquest bacteri causa una de les principals diarrees infeccioses als pacients hospitalitzats i tractar-lo amb microbiota fecal es fa cada vegada més.

En un futur, aquests tractaments i altres, en combinació amb la dieta, podrien tenir el potencial de remodelar els ecosistemes intestinals dels animals i modular les comunitats microbianes segons les nostres necessitats i voluntat.