Són conscients que existeixen, els animals?

La pregunta del títol és molt difícil de respondre, perquè els animals no ens poden explicar si saben què vol dir estar viu. Tot el que siguem capaços de concloure seran suposicions a partir d’una sèrie d’experiments difícils de dissenyar i interpretar. Almenys fins fa poc, el consens era que els únics organismes conscients érem els humans. Ni tan sols als primats més propers evolutivament se’ls concedia aquesta capacitat, la qual cosa ens posava en una categoria a part dins dels habitants d’aquest planeta. Recentment, un grup d’experts han presentat un document on demanen que es consideri seriosament la possibilitat que hi hagi molts altres éssers amb consciència d’estar vius, fins i tot fora del regne dels vertebrats, cosa que inclouria també els pops i les mosques.

No hi ha cap dubte que el que fa que els humans siguem especials és el nostre cervell, capaç de fites que cap altre animal pot igualar. Però això no vol dir que siguem els únics intel·ligents d’aquest planeta. Un gos, un dofí o fins i tot una abella poden fer tasques que demostren una bona capacitat cognitiva, entesa com l’habilitat d’adquirir, processar, guardar i interpretar una informació, i respondre-hi. És més: alguns corbs són capaços de resoldre reptes que són impossibles per a un nen de cinc anys, per la qual cosa podem afirmar que, almenys durant un temps, són més llestos que nosaltres.

Però el problema de comparar la intel·ligència dels animals amb la nostra és que no tenim una manera objectiva de quantificar-la. Els tests d’intel·ligència, que és el que més se li acosta, només mesuren la capacitat de fer tests, no la intel·ligència real, i la majoria no es poden extrapolar fora de la nostra espècie. Per això les típiques comparacions que es fan (“un gos és tan intel·ligent com un nen de tres anys”, per exemple) són, en els millors dels casos, molt inexactes.

En la mateixa categoria de capacitats cognitives difícils de mesurar en animals s’ha d’incloure la consciència, o l’habilitat de tenir experiències subjectives, com per exemple saber que un existeix. Tots els animals reben inputs del seu entorn, que els generen reaccions com plaer o dolor, però això no vol dir necessàriament que siguin capaços de reflexionar sobre aquests fets, com ens passa a nosaltres. Tests com el del mirall, en el qual s’intenta analitzar si un animal s’hi reconeix, són maneres indirectes de mesurar aquesta capacitat d’integrar informació amb relació a un mateix. A partir d’aquests resultats, fa temps que se sospita que corbs, elefants, ximpanzés i alguns peixos podrien ser conscients. Però això podria ser només la punta de l’iceberg.

Declaració sobre la consciència animal

Un grup de quaranta experts en estudis de consciència en humans i animals, que inclou des de biòlegs fins a neurocientífics i filòsofs, va presentar fa poc en un congrés un document anomenat The New York Declaration on Animal Consciousness, on reclamen que, basant-se en les dades científiques disponibles, s’ampliï el rang d’espècies que és probable que, en certa mesura, siguin conscients. La declaració està disponible online i ja acumula centenars d’adhesions, la qual cosa planteja un debat seriós als que encara mantenen el punt de vista clàssic.

La declaració té només tres punts, i s’acompanya d’un llistat d’articles científics que donen suport a les seves afirmacions. Primer, considera que hi ha prou dades per creure fermament que la resta de mamífers, i potser alguns ocells, poden exhibir algun tipus de consciència. Segon, diu que les observacions empíriques fan pensar que també hi hauria una possibilitat real que aquesta qualitat s’estengui, en més o menys grau, a tots els vertebrats i segurament també a uns quants invertebrats (inclosos els mol·luscs, els cefalòpodes, alguns crustacis i els insectes). Finalment, la declaració conclou que “és irresponsable ignorar aquestes possibilitats quan es prenen decisions que afecten aquests animals”.

Possiblement, això obrirà un període de discussió que estimularà la recerca en aquest camp i el desenvolupament de noves maneres de mesurar la consciència. Si, al final, la declaració té acceptació, podria redefinir la manera com interaccionem amb els animals. En les últimes dècades ja s’ha aconseguit que els animals de granja, els que s’usen per a recerca i les mascotes tinguin uns drets mínims i siguin tractats amb respecte i dignitat, tenint en compte que poden experimentar un dolor, un desconfort i un estrès similars al dels humans. Assumir que, a més, tenen cert grau de consciència, potser implicaria haver de repensar alguna de les normatives actuals.

Encara que la declaració no proposa cap conclusió en ferm, sinó que presenta una sèrie de dubtes raonables, sí que ens obliga a baixar del pedestal i a plantejar-nos que, si la consciència deixa de pertànyer-nos en exclusivitat, la distància entre els humans i els altres animals potser no és tan gran com ens agradaria pensar. Mentre no es resol un debat complex, el més lògic seria actuar amb una mica d’humilitat.