¿Retardar la menopausa pot ser la clau de la longevitat?

Al març, la primera dama dels Estats Units, Jill Biden, va anunciar una nova iniciativa de la Casa Blanca per a la salut de la dona que posava en relleu una qüestió de recerca aparentment poc coneguda: ¿i si es pogués retardar la menopausa i tots els riscos per a la salut que s'hi associen?

La pregunta procedeix d'un camp de recerca que ha començat a cridar l'atenció en els últims anys, a mesura que els científics que estudien la longevitat i la salut de la dona han vist que l'aparell reproductor femení és molt més que una simple fàbrica de nadons. Els ovaris, en particular, semblen estar relacionats amb pràcticament tots els aspectes de la salut femenina.

A més, deixen d'exercir la seva funció principal bruscament en la mitjana edat. Un cop passa això, la dona entra en la menopausa, la qual cosa accelera el seu envelliment i el declivi d'altres òrgans, com el cor i el cervell. Encara que les dones, de mitjana, viuen més que els homes, també passen més temps amb malalties o discapacitats.

Els ovaris són “l'únic òrgan humà que acceptem que fallarà algun dia”, diu Renee Wegrzyn, directora de l'Agència de Projectes de Recerca Avançada per a la Salut, un organisme governamental dels EUA encarregat de dirigir la missió de Jill Biden. “En realitat és una mica forassenyat que simplement ho acceptem”.

És precisament la vida truncada dels ovaris el que els converteix en un lloc tan prometedor per a l'experimentació. Els investigadors creuen que prolongar la seva funció i ajustar millor la durada de la seva viabilitat a la d'altres òrgans podria alterar el curs de la salut de la dona i, en general, de la recerca sobre la longevitat.

Wegrzyn assegura que confia que la iniciativa de la Casa Blanca, en la qual investigadors i empreses de nova creació competeixen per una porció del pressupost de 100 milions de dòlars del programa, posi en relleu la relació entre menopausa i longevitat i alhora atregui més finançament i talent a aquest camp.

“Si no tens en compte la funció dels ovaris durant l'envelliment –diu Jennifer Garrison, professora adjunta de l'Institut Buck de Recerca en Envelliment– llavors estàs perdent una oportunitat”.

Els ovaris i l'envelliment

Els ovaris funcionen com el centre de control d’“una complexa xarxa de senyalització en el cos de la dona”, explica Garrison. A través d'hormones com l'estrogen i la progesterona, així com d'altres substàncies químiques, els ovaris es comuniquen amb pràcticament tots els altres òrgans i hi influeixen. Els científics encara no saben exactament com ho fan, però el que sí que saben és que quan els ovaris deixen de funcionar amb normalitat sorgeixen tota mena de problemes. En les dones joves, per exemple, això pot manifestar-se com la síndrome de l'ovari poliquístic, que augmenta el risc de patir afeccions metabòliques, cardiopaties i problemes de salut mental, entre d’altres.

A mesura que s'esgoten els òvuls de la dona, cosa que acaba desencadenant la menopausa, les comunicacions químiques dels ovaris semblen silenciar-se. Això es correspon amb un major risc de demència, malalties cardiovasculars, osteoporosi i altres malalties relacionades amb l’envelliment. Com més aviat entri una dona en aquesta fase de la vida, major serà el seu risc de desenvolupar aquestes afeccions i més curta serà probablement la seva vida.

En el cas de les dones que entren en la menopausa abans d'hora perquè se'ls han extirpat els ovaris, el risc de patir malalties cròniques és encara major. Segons Stephanie Faubion, directora mèdica de la Societat de la Menopausa, això suggereix que, fins i tot després que els ovaris deixin d'alliberar òvuls en aquesta fase de la vida, poden continuar protegint d'alguna manera la salut general de la dona. Només que no està clar com.

Retardar la menopausa podria allargar la vida

Hi ha algunes evidències, sobretot en animals, que suggereixen que prolongar la funció ovàrica pot millorar la salut i augmentar la longevitat. En els ratolins, per exemple, el trasplantament d'un ovari d'un animal més jove a un altre de més vell allarga la vida del ratolí més madur.

Els científics estan ara experimentant diferents maneres de prolongar la funció ovàrica i retardar l'aparició de la menopausa en humans.

L'empresa Oviva Therapeutics està provant en ratolins i gats si una versió farmacèutica de l'hormona antimülleriana (AMH, per la seva sigla en anglès), que modula el nombre de fol·licles que maduren en cada cicle menstrual, podria utilitzar-se per reduir la pèrdua d'òvuls. (Normalment una dona perd desenes d'òvuls per cicle, encara que en la majoria dels casos només un acaba ovulant.)

Cal pensar en la AMH com “una tela porosa que cobreix l'ovari”, explica Daisy Robinton, cofundadora i directora executiva d’Oviva, que lluita per obtenir part del finançament de la iniciativa de la Casa Blanca. El nivell d’AMH dicta la grandària dels forats de la tela; si hi ha forats enormes (en altres paraules, hi ha poca AMH), poden sortir un munt d'òvuls en cada cicle. Però si només hi ha forats petits (és a dir, hi ha una AMH alta), poden sortir menys òvuls.

La idea és que si una dona perd menys d’aquestes cèl·lules sexuals, pot mantenir les seves reserves ovàriques i la funcionalitat dels ovaris durant més temps, explica Robinton.

Un assaig clínic que s'està duent a terme en la Universitat de Colúmbia també intenta alentir el ritme de pèrdua d'òvuls. L'estudi està provant l'ús d'un fàrmac immunosupressor anomenat rapamicina –que s'utilitza per prevenir el rebuig de trasplantaments d'òrgans i s'ha convertit en un dels favorits del moviment de la longevitat– en dones d'entre 35 i 45 anys per veure com afecta la seva reserva ovàrica. La rapamicina influeix en el nombre d'òvuls que maduren cada mes, i el fàrmac ha demostrat en ratolins que prolonga la funció ovàrica.

L'estudi encara està en curs i els investigadors no saben quines participants van rebre el medicament o un placebo, però el científic principal de l'assaig, S. Zev Williams, assenyala que ja han sorgit dos patrons: algunes dones semblen tenir una disminució normal de la reserva ovàrica, que pot mesurar-se mitjançant ecografies i nivells d’AMH, però en d’altres “sembla haver-se alterat”, destaca, i afegeix: “així que és prometedor”.

Els experts són explícits a l’hora d’afirmar que l'objectiu d'aquesta mena de recerca no és prolongar indefinidament la menstruació de les dones, ni fer possible l'embaràs als 70 anys, encara que és cert que els tractaments podrien prolongar, potencialment, la fertilitat.

Copyright The New York Times