Per què l’estrès ens afecta la panxa?

Sempre s’ha dit que a la panxa tenim un “segon cervell”, perquè sembla que l’estómac i el tub digestiu responguin a les emocions com no ho fa cap altre òrgan. Efectivament, quan estem estressats, enfadats, deprimits o neguitosos els primers símptomes que apareixen solen ser de tipus intestinal: nàusees, vòmits, diarrea, etc.

La saviesa popular no està gaire allunyada de la realitat: l’aparell digestiu no tan sols té una connexió directa amb el sistema nerviós central, a través d’una àmplia xarxa de neurones, sinó que també respon directament a diversos neurotransmissors alliberats pel cervell. Això fa que la comunicació entre tots dos sigui directa i constant.

Un nou estudi, publicat a la revista Cell metabolism, aporta noves dades sobre com funciona aquesta coordinació, perquè proposa que la resposta nerviosa a l’estrès crònic té un impacte directe en la salut de les cèl·lules de l’intestí a través d’un missatger inesperat: un bacteri de la microbiota.

Una de les malalties que millor exemplifica la relació entre el cervell i l’aparell digestiu és la síndrome del còlon irritable. És un trastorn força freqüent, que afecta entre un 1% i un 10% de la població mundial i es manifesta sobretot amb dolor abdominal i diarrees freqüents. El rang de la gravetat dels símptomes és molt ampli i va des d’un quadre lleu a un impacte substancial en la vida de les persones afectades. Tot i no ser mai mortal ni afectar la longevitat, pot deteriorar de manera important la qualitat de vida. En alguns casos, pot ser originada per una infecció o una al·lèrgia alimentària, però moltes vegades no hi ha una explicació física, sinó que la causa són els senyals inadequats que envia el cervell.

Desequilibri

El grup de Haiping Hao, de la China Pharmaceutical University, a Nanjing, va decidir estudiar els canvis cel·lulars en ratolins per entendre millor què causa malalties com el còlon irritable. Per fer-ho, van sotmetre els animals durant un parell de setmanes a un protocol que els limitava els moviments (s’ha vist prèviament que això els indueix respostes fisiològiques típiques de l’estrès crònic).

El primer que van observar els científics quan van mirar els intestins va ser que havia disminuït el nombre de les anomenades cèl·lules secretores, que normalment s’encarreguen de protegir l’epiteli dels intestins. Buscant-ne el motiu, es van adonar que hi havia uns nivells elevats d‘àcid indolacètic (IAA), una substància tòxica que afecta les cèl·lules mare de l’intestí: en bloqueja els mitocondris (l’estructura que genera l’energia que necessiten per funcionar) i impedeix que produeixin aquestes cèl·lules protectores.

Estirant el fil, van acabar trobant d’on sortia aquest IAA: el produïen uns bacteris del tipus Lactobacillus. Els Lactobacillus són part de la microbiota, el conjunt de microbis que habiten el cos en simbiosi amb nosaltres. Aquests microbis es considera que són “bons” perquè no causen malalties i sovint ajuden amb processos fisiològics, com la digestió, però això és així mentre es mantingui un equilibri. En situacions d’estrès com les de l’experiment, es veu que els Lactobacillus es reprodueixen millor i això fa que fabriquin més IAA de l’habitual, cosa que té un efecte nociu sobre certes cèl·lules dels intestins.

El següent pas de l’experiment va ser mirar si en humans passava el mateix. Els investigadors van observar que en els excrements de persones amb depressió hi havia un excés tant de Lactobacillus com d’IAA. Això fa pensar que, efectivament, diverses formes d’estrès poden produir un desequilibri de la microbiota que acaba malmetent l’intestí perquè es perden les cèl·lules protectores, tot i que els mecanismes que ho regulen encara no estarien clars. Això provocaria les diarrees i els altres símptomes. D’aquesta manera es podrien explicar malalties com el còlon irritable, si més no en part. Caldran més experiments per saber si realment és així.

Noves teràpies

Aquest estudi és important perquè demostra com opera la comunicació entre el cervell i l’intestí: els senyals nerviosos que van de l’un a l’altre canvien les condicions de l’entorn i, amb l’ajut de la microbiota, això desestabilitza les funcions digestives.

Però, a més, aquest descobriment obre noves possibilitats terapèutiques, per exemple per restablir l’equilibri de la microbiota (eliminant l’excés de Lactobacillus) o bloquejar l’IAA. Els investigadors encara van trobar una tercera via: van donar als ratolins α-cetoglutarat, un suplement que accelera el metabolisme de les cèl·lules mare i els permet superar el bloqueig dels mitocondris. Això les va protegir en part de l’IAA. S’haurà de veure si aquesta mesura funcionaria també amb humans.

Naturalment, el lligam trobat en aquest estudi és només una de les moltes coses que passen al cos durant l’estrès, així que l’explicació dels efectes sobre l’intestí segurament és més complexa i multifactorial. Caldrà continuar investigant per entendre bé el procés i, d’aquesta manera, trobar possibles tractaments que interrompin la comunicació entre el cervell i la panxa en situacions concretes.