El cervell humà, un univers programat per parlar
El CaixaForum de Girona presenta l’exposició ‘Talking Brains’, que aborda el llenguatge des del punt de vista de la neurociència, la biologia i l’evolució
GironaAl món es parlen prop de set mil llengües, tant orals, escrites com de signes, cadascuna amb sons, paraules o moviments variats i singulars. Totes, però, des del català a la llengua de signes de Brasil, independentment del seu ús o origen, comparteixen un denominador comú: el llenguatge. Totes són possible gràcies a la capacitat biològica del cervell, compartida entre tots els humans, per parlar. Un òrgan complexíssim amb un sistema de regions i innombrables connexions que ens permet desenvolupar, crear i relacionar mots, frases o discursos en diferents idiomes i, així, entendre i comunicar la realitat que ens envolta. El cervell com a aparell lingüístic és, doncs, el tronc comú que ens uneix com a humans i ens acompanya de manera integrada i natural en la majoria de les nostres activitats del dia a dia.
Aquest és el tema central de l'exposicióTalking Brains. Programats per parlar, que la Fundació "La Caixa" presenta al CaixaForum de Girona fins al pròxim 27 d'agost. És la primera mostra que aborda en un museu el cervell com un òrgan lingüístic, mitjançant panells explicatius, projeccions i mapes interactius. L'exposició compta amb l'assessorament científic de Wolfram Hinzen, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i ha estat coordinada per Josep Miquel del Campo. "El cervell sempre s'havia abordat des del punt de vista únic de les malalties o l'evolució, i aquí el tractem, des d'una perspectiva multidisciplinària, com un objecte lingüístic que crea llenguatge", explica Del Campo.
El llenguatge ens fa humans
Com a matriu original entre totes les llengües, el llenguatge ens unifica com a humans i, alhora, també ens diferencia de la resta d'espècies del regne animal, així com dels homínids anteriors a l'Homo sapiens. És veritat, però, que en alguns mamífers, ocells o insectes es produeix l'acte de comunicació de missatges relativament elaborats, com en el piulet dels pardals, el zumzeig de les abelles, l'udol del llop o el cant de les balenes. O en casos particulars d'animals ensinistrats en captivitat, com el lloro gris Alex, que va aconseguir fer servir l'anglès de manera significativa, o el goril·la Koko, que va aprendre la llengua de signes americana.
Tanmateix, cap d'aquests exemples reuneix tots els trets del sistema dels humans. "Produir llenguatge no només vol dir comunicar, sinó que també té a veure amb la reflexivitat, la creativitat, l'abstracció, o la capacitat de donar nous significats; i l'ésser humà és l'únic que reuneix tots aquests aspectes", assegura Josep Miquel del Campo. I afegeix: "En el cas del llenguatge humà hi ha una unitat última en la diversitat de formes, mentre que en la resta d'animals hi ha diversitat sense unitat".
Un univers dins del cap
Per explicar l'evolució cognitiva que ha permès la gestació del llenguatge, els científics posen èmfasi en els múltiples enllaços de les connexions nervioses de les zones corticals i subcorticals del cervell. Són centenars de milions de neurones i centenars de trilions de sinapsis que generen una intensa activitat de senyals elèctrics que desencadenen el llenguatge i, conseqüentment, una facultat única de cognició per examinar i fer accessible al nostre enteniment el que ens envolta, des de les coses més banals i quotidianes fins a la immensitat de l'univers. "En un dels vídeos de l'exposició, plantegem una metàfora per dir que l'univers no és l'entitat més complexa i abstracta que podem imaginar, sinó que també ho és el cervell, perquè és justament l'òrgan que ens permet entendre i pensar els límits de l'univers", afirma el coordinador de l'exhibició. Cap màquina, ordinador o intel·ligència artificial pot igualar la intel·ligència del cervell, continguda només en 1.350 grams.
I, a més, molts d'aquests milions i milions de connexions neuronals ja estan contingudes en el cervell humà des del ventre de la mare: des de la formació del fetus, en el tub neuronal i el protocervell, els milers de neurones comencen a establir una xarxa de relacions cada vegada més complexes, que evolucionen a mesura que els nadons interactuen amb el món exterior.
Les malalties del llenguatge
L'exposició, que el 2018 s'havia pogut veure al Cosmocaixa de Barcelona, també aporta un matís important: desenvolupar el llenguatge és un instint universal en tots els humans, però no natural per a tothom. I és que, per exemple, una quarta part dels infants amb autisme viuen en un món no lingüístic, com el cas real d'en Dídac, que treballa amb sistemes alternatius de comunicació basats en icones. També pot passar que, tot i néixer amb el llenguatge plenament adquirit, més endavant, a causa d'una malaltia, es malmeti. "El llenguatge és un dels trets que ens fa humans, però no l'únic i les persones que no el poden desenvolupar tenen altres capacitats", diu Miquel del Campo, que acaba amb una bona notícia: "Actualment, gràcies a la tecnologia més moderna, és possible diagnosticar i tractar problemes mèdics associats al llenguatge per revertir-los parcialment o totalment".