Si els teus avis van passar gana de petits, tens més risc de tenir problemes de salut
Un estudi sobre la descendència de 9.000 persones detecta que els nets dels avis que van passar gana durant la infantesa estan més afectats per malalties com el càncer
És fàcil d’entendre que una dieta equilibrada durant les primeres dècades de vida, amb quantitats abundants dels nutrients bàsics, és essencial per al correcte desenvolupament d’un individu. Un estudi publicat recentment a la revista Nature Communications ha demostrat que, a més, una alimentació deficient té efectes que es transmeten a les següents generacions, ja que hi ha una relació entre el que han menjat els avis i la salut dels seus nets. Es tracta d’un procés que podria estar lligat a canvis epigenètics de l’ADN.
Els pares transmeten als fills una barreja única d’ADN, que és el que trobem dins de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme. Això és per a tota la vida: la informació genètica no canvia des que som concebuts fins que morim. L’excepció són les alteracions que poden aparèixer esporàdicament en alguna cèl·lula del cos, com per exemple les mutacions que provoquen càncer. La resta de la informació necessària per a la vida és en principi immutable. Malgrat aquesta aparent rigidesa, el genoma humà té una regulació molt complexa que tot just estem començant a entendre. Les cèl·lules no necessiten accedir constantment a totes les instruccions contingudes a l’ADN: en cada moment, alguns gens estan “silenciats” mentre que altres són llegits per poder fabricar les proteïnes necessàries. Una de les maneres d’activar i desactivar gens són les modificacions epigenètiques, uns afegits de naturalesa química que, sense alterar l’ADN ( epi és un prefix d’origen grec que vol dir a sobre ), hi afegeixen una informació extra que en defineix la funció. Segons la metàfora que s’usa sovint, si els gens fossin paraules, les modificacions epigenètiques serien els accents.
El canvi de paradigma
L’epigenètica com a disciplina científica va començar a finals del segle passat, i fa tot just una dècada que se’n van establir els principis bàsics. En aquest curt temps s’han fet avenços molt importants. Una de les principals novetats que s’han descobert és que aquestes alteracions químiques de l’ADN són potencialment reversibles però, a la vegada, prou estables per ser transmeses als fills juntament amb la informació genètica habitual. Aquest és un canvi de paradigma molt important, perquè implica que si el nostre estil de vida acaba afectant d’alguna manera l’ADN la següent generació també en pot patir les conseqüències, una cosa que abans no es pensava que fos possible. A més, s’ha vist que aquest fenomen és universal, perquè passa també en altres animals i en les plantes.
Tenint això present, un equip de científics de les universitats d’Estocolm, Bonn i Bristol han recorregut a l’Estudi Multigeneracional d’Uppsala, un registre establert el 2005 amb informació sobre la salut i causes de mort de 12.192 persones nascudes entre el 1874 i el 1910 en un petit comptat de la costa est sueca, i també de tots els seus descendents fins a l’actualitat. En aquests moments l’estudi conté dades de més de 140.000 persones, incloent-hi els subjectes originals i fins a cinc generacions més. Els científics ho han aprofitat per analitzar la descendència de 9.000 avis, concretament les causes de la mort d’uns 7.000 fills i 11.000 nets entre el 1961 i el 2015. A partir de relacionar aquestes morts amb el registre de les collites que hi va haver durant la infantesa dels avis per saber quins d’ells van créixer durant èpoques de fam, s’han adonat que entre els que van tenir avis que van passar gana de petits hi ha un augment de mortalitat, sobretot a causa d’un increment en el nombre de càncers. Curiosament, si els avis s’han alimentat bé o no després de l’adolescència ja no influeix en la salut dels nets. A més, l’efecte només es veu en homes: la influència passa dels avis del costat del pare als nets mascles, però no a les nenes, cosa que fa pensar que el cromosoma Y hi pot tenir alguna cosa a veure.
Una etapa especialment sensible
Aquest estudi en confirma un d’anterior, fet en una població més reduïda. Però ni aquell treball ni l’actual han pogut determinar encara les causes exactes d’aquest efecte. La hipòtesi més probable, tal com assenyalen els autors, seria que la fam provoca uns canvis epigenètics que es mantenen com a mínim durant dues generacions. De fet, fa poc es va veure que els supervivents de l’Holocaust jueu durant la Segona Guerra Mundial tenien, molts anys després, un patró específic comú de canvis epigenètics en el seu ADN. Això demostraria que un estrès important pot deixar marques que poden arribar a ser permanents en el genoma.
