A tocar del Sol: la sonda Parker aconsegueix acostar-s'hi fins a un punt mai assolit

BarcelonaA sis milions de quilòmetres del Sol. La sonda Parker de la NASA ha aconseguit acostar-se a aquesta distància del centre del sistema solar i s'ha convertit en l'objecte fabricat per l'home que ha pogut aproximar-s'hi més. L'agència aeroespacial ha comunicat la notícia aquesta matinada, després que la maniobra s'iniciés el 24 de desembre. Així, aquesta nit la sonda ha aconseguit tornar a comunicar-se amb la Terra i ha reportat l'èxit de la missió. L'abast d'aquest acostament –per exemplificar-ho– és equivalent a nou vegades el radi del Sol. A banda, Parker ha assolit una altra fita extraordinària: ha aconseguit moure's a 430 milles per hora, l'equivalent a 692 quilòmetres per hora.

Segons ha comunicat la NASA, en aquesta primera transmissió la nau espacial ha indicat que es troba en "bon estat" i que l'aparell continua funcionant "normalment". Ara bé, el Laboratori de Física Aplicada de Johns Hopkins a Maryland continua pendent de saber més detalls de l'estat de la sonda. El pròxim dia clau serà l'1 de gener, quan s'espera que la nau enviï més dades de telemetria que acabin de detallar el seu estat.

Per poder completar la missió, la sonda Parker compta amb un escut tèrmic de carboni de més d'onze centímetres capaç de suportar fins a 1.400 graus (Celsius) de temperatura. Ara bé, per a aquesta incursió no calgut explotar del tot aquesta protecció: la nau, segons informa Reuters amb dades de la NASA, ha hagut de suportar una temperatura màxima de 1.800 graus Fahrenheit (982 °C). De fet, els enginyers calculen que, des que es va alçar l'any 2018, la nau ja hauria fet 24 òrbites al Sol.

Un cop assolida aquesta distància del Sol, la sonda ha aconseguit situar-se sobre l'anomenada "corona" solar –la part exterior de l'atmosfera de l'estrella–. Aquesta zona es caracteritza per la seva alta temperatura, però a la vegada per la seva poca densitat. Tal com explicava a Efe Cristian Ferradas, físic espacial de la divisió d'Heliofísica del Centre de Vol Espacial de Goddard de la NASA, abans d'iniciar-se l'acostament, aquesta poca densitat és clau per a l'assoliment de la missió: "La corona és molt tènue i això ajuda que la sonda no es fongui".

L'agència espacial americana, després d'aquesta fita, espera poder estudiar i entendre millor com el material d'aquesta regió aconsegueix escalfar-se a milions de graus. Igual que pretenen "rastrejar l'origen del vent solar" i "descobrir com les partícules energètiques s'acceleren fins a arribar a una velocitat propera a la de la llum".