Llums i ombres de l’astre rei en la salut humana

Dossier El Sol està hiperactiu Desplega

1.

El Sol està hiperactiu

2.

Llums i ombres de l’astre rei en la salut humana

3.

L’energia caiguda del cel que ha de permetre la descarbonització

4.

La deessa Sol, el vaixell i els vuit sols

Els antics grecs i també els romans creien que cada dia un déu formós recorria el cel amb el seu carro i la seva corona daurada fins a arribar a l’oceà que envoltava la Terra. Durant la nit cavalcava amb els seus bous solars de tornada cap a l’est, per estirar de nou la tela del dia el matí següent. Apol·lo, per a aquestes cultures, simbolitzava la llum i el sol, també la medicina i la curació, i li atribuïen la capacitat de guarir, però també de provocar malalties. 

I és que el Sol, l’estrella que ens acompanya des que es va formar el nostre planeta fa 4.600 milions d’anys, és essencial perquè hi hagi vida; la seva llum va fer la Terra habitable, va propiciar l’aparició dels primers éssers vius i regula els cicles vitals de tots habitants del nostre món. En el cas dels humans, a més, comporta una infinitat de beneficis, tant per a la salut física com la mental. Ara bé, exposar-nos-hi sense protecció i de manera continuada, també té riscos importants.

“El sol és necessari per a la salut. Regula el nostre estat emocional, els nostres bioritmes i ens ajuda a sintetitzar vitamina D, essencial per a la salut dels ossos”, explica en Jordi Rubió, oncòleg mèdic especialitzat en càncer de pell de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a Girona. 

Ara bé, puntualitza, com gairebé tot a la vida, “és qüestió de mesura”, perquè massa exposició a la llum ultraviolada d’aquest astre pot acabar provocant-nos un càncer. “La radiació solar és un factor que sabem que pot causar càncer de pell. De fet, hem vist augmentar la incidència del melanoma, el tipus de tumor de pell més agressiu, a partir de les generacions que van néixer els anys seixanta i setanta, perquè és quan es va posar de moda anar a la platja a prendre el sol sense fer servir protecció”, afirma Rubió.

Els beneficis del Sol

Però, anem a pams. Tot i que en les últimes dècades ens han repetit fins a la sacietat que massa exposició solar, i sobretot les cremades de la pell, augmenten el risc de desenvolupar un càncer cutani, el cert és que necessitem la llum solar per al bon funcionament del cos i la ment. 

L’arxiconeguda síntesi de la vitamina D, essencial per mantenir en bon estat els ossos i les dents és només la punta de l’iceberg. A diferència d’altres vitamines que podem obtenir a partir del menjar, la D se sintetitza principalment a través de la pell per exposició directa als rajos UVB. El cos la transforma en diferents molècules per aprofitar-ne tot el potencial; per exemple, per poder absorbir el calci i el fòsfor, amb els quals contribueix a assegurar una bona coagulació i a evitar l’osteoporosi, una malaltia que, en èpoques avançades de la vida, provoca, tant en homes com en dones, que els ossos es tornin més prims i dèbils i, per tant, propensos a fractures. De fet, un dèficit extrem de vitamina D pot comportar una malaltia molt dolorosa anomenada osteomalàcia, un reblaniment dels ossos.

En el nostre ADN tenim almenys 1.000 gens diferents que regulen els teixits del cos i que els científics pensen que estan controlats, al seu torn, per la vitamina D, com ara els implicats en el funcionament neuromuscular; aquest nutrient és crucial perquè els nervis puguin transmetre missatges entre el cervell i altres parts del cos, així com perquè el sistema immunitari pugui combatre bacteris i virus.  

Més enllà de la vitamina D

Vivim en un planeta assolellat, cosa que fa que els nostres organismes estiguin adaptats per aprofitar al màxim aquesta font d’energia. Per exemple, la pell conté un munt de molècules que responen a la llum solar; la més òbvia és la melanina, el pigment que li dona color i que la protegeix també de la radiació ultraviolada. Tot i que val a dir que aquesta protecció és limitada i no és suficient per passar un dia sencer a la platja exposat sense res més, perquè això no ens evitarà cremades ni tampoc que ens apareguin taques o que la pell se'ns envelleixi. 

Prendre un bany de sol ens fa sentir relaxats i ens millora l’estat d’ànim. Això és deu al fet que, quan els rajos UVB activen la producció de melanina, també s’allibera beta endorfina, una hormona que contribueix a gestionar el dolor i a alleugerir la sensació d’estrès, i que ens aporta sensació de benestar. 

Hi ha estudis científics que han establert que hi ha una relació entre l’exposició solar i el fet de tenir una pressió sanguínia més baixa, que a la vegada es tradueix en una reducció del risc de mortalitat. El motiu és que la interacció dels rajos ultraviolats amb la pell alliberen les reserves d’òxid de nitrogen, cosa que provoca que les artèries es dilatin. I això fa baixar la pressió. Un altre dels efectes associats a prendre banys solars és una certa protecció davant la síndrome metabòlica, un conjunt de condicions que fan augmentar el risc de desenvolupar diabetis tipus 2 o una malaltia cardiovascular. Així mateix, contribueix a prevenir malalties del sistema immunitari, com ara l’artritis reumatoide, l’asma i les infeccioses.

El nostre rellotge intern, en hora!

Totes les cèl·lules, teixits i òrgans del nostre organisme es regeixen per un rellotge intern que els dicta quines funcions han de fer a cada moment. Aquest rellotge, anomenat ritme circadià, ens marca quan tenim gana o son, quina és la nostra temperatura corporal o quan, per exemple, reparar una lesió. És important exposar-nos al sol per regular aquest ritme circadià i que se sincronitzi amb el ritme del planeta. Això, per exemple, ens ajudarà a gaudir d'una son de qualitat i reparadora. 

A més, l’exposició a la llum solar es relaciona amb l’alliberament al cos de serotonina, una molècula que ens fa estar de més bon humor, a més de promoure la calma i la concentració. Així mateix, es generen endorfines, un opiaci natural.

... i la creu: o quins són els riscos d’exposar-te al Sol

I, tanmateix, el sol és una arma de doble tall. Les primeres pistes que podria estar associat a un risc augmentat de càncer de pell van aparèixer els anys vint del segle passat, quan investigadors britànics van observar que els ratolins irradiats de manera regular amb llum UV desenvolupaven tumors a la pell. A partir d’aquell moment, molts estudis han constatat que la radiació solar provoca mutacions en l’ADN de les cèl·lules, cosa que pot contribuir a desenvolupar un càncer de pell.

"N’hi ha de tres tipus –explica Rubió, de l’ICO Girona–: el melanoma, que és el més conegut i el que té més mal pronòstic; el carcinoma de cèl·lules escamoses, i el carcinoma de cèl·lules bassals. “Aquest darrer, el carcinoma de cèl·lules basals, és el més freqüent i també el més indolent. Només cal una cirurgia per erradicar-lo i curar-lo”, apunta l'oncòleg. Aquestes lesions es relacionen amb una exposició continuada al sol i són pròpies de professionals, com ara pagesos o pescadors. 

El melanoma, en canvi, no requereix una exposició prolongada. “Un subgrup d’aquests tumors es relaciona amb una exposició lúdica a l’estiu o els caps de setmana, en què ens toca el sol de manera intensiva”, explica Rubió.

A més de provocar danys a l’ADN de les cèl·lules de la pell, un altre dels motius pels quals una exposició solar excessiva pot fer augmentar el risc de desenvolupar un càncer de pell és perquè frena l’activitat de les cèl·lules immunitàries que, en teoria, identifiquen les cèl·lules amb danys en el seu ADN i les destrueixen. Això, que és un factor protector per a malalties autoimmunes, com ara l’esclerosi múltiple, en què es produeix una sobreactivació del sistema de defensa de l’organisme que ataca les cèl·lules del cervell i els nervis per error, és un desavantatge per al càncer. A més, una exposició excessiva pot causar cataractes.

I aleshores, què fem?

Doncs “prendre el sol amb precaució”, aconsella l’oncòleg de l’ICO Girona, que subratlla que és preferible fer exposicions curtes i repetides al sol per gaudir dels seus beneficis, que sotmetre’ns a banys de sol més llarg o intensos, sobretot a la primavera i l’estiu. 

“El sol no és cap enemic, però s’ha d’enfocar amb cura: gaudeix-ne, però protegeix-te’n, i evita exposar-t’hi amb excés. I al més petit signe que et pugui fer sospitar, consulta el teu metge de capçalera”, conclou.