Europa llança una missió espacial en defensa contra meteorits
La missió s'enlaira amb un coet de SpaceX després que l'autoritat nord-americana li hagi donat permís només per a aquest cop
BarcelonaL'Agència Espacial Europea (ESA) posa en marxa aquest dilluns la seva missió Hera, dissenyada per col·laborar en els esforços de la NASA i altres agències espacials per idear un sistema que permeti protegir el planeta Terra davant de possibles meteorits que es dirigeixin cap aquí. El programa Hera de l'ESA, que s'ha enlairat aquest dilluns, col·labora amb la missió DART de la NASA, que l'octubre del 2022 va llançar un coet per desviar un meteorit, en una missió de prova d'aquest sistema de cara a una possibles amenaces futures. Aquella missió va tenir èxit, perquè va aconseguir desviar l'asteroide Dimorphos de la seva òrbita –entorn d'un altre asteroide, Didymos, amb el qual forma un sistema dual– prou per haver aconseguit que no impactés amb la Terra si s'hagués dirigit cap a ella. Ara, una sonda de l'ESA visitarà l'asteroide per recaptar dades sobre aquell impacte que serveixin per establir un sistema de defensa planetària.
El llançament de la missió Hera s'ha fet des de Cap Canaveral, a Florida, amb un coet Falcon 9 de l'empresa d'Elon Musk SpaceX. S'ha enlairat prop de les 11 hores del matí als Estats Units (les cinc de la tarda a Catalunya), malgrat el mal temps que amenaçava de retardar la missió.
Picabaralla entre SpaceX i l'agència federal d'aviació dels EUA
El llançament es podrà fer perquè l'agència federal d'aviació dels Estats Units (FAA) ha donat permís a SpaceX per llançar un Falcon 9, però només per a aquesta missió. L'empresa d'Elon Musk manté una batalla pública amb la FAA després de diversos incidents del seu coet Falcon 9 aquest estiu, cosa que ha portat l'agència nord-americana a suspendre els llançaments fins a nou avís. El primer incident va ser al juliol, quan la segona fase del coet (la que no torna a la Terra) va funcionar malament. Després, el 28 d'agost un llançament de Starlink amb el Falcon 9 va acabar amb la primera fase, la que es recupera, explotant sobre la plataforma d'aterratge. I fa pocs dies, a finals de setembre, el llançament de la Crew-9 cap a l'Estació Espacial Internacional també va registrar un incident: un mal funcionament de la segona etapa del Falcon que va fer que el motor caigués al Pacífic, però fora de l'àrea designada per la FAA. Tot i que l'incident no va generar problemes a la missió ni va causar danys humans ni materials, tant SpaceX com l'agència federal han obert una investigació per esbrinar què va fallar, i la FAA ha suspès els llançaments del Falcon 9 fins a saber-ho.
"El vehicle de SpaceX Falcon 9 està autoritzat a tornar a volar només per a la missió Hera prevista per llançar-se el 7 d'octubre des de l'estació de Cap Canaveral a Florida", ha dit aquest diumenge la FAA en un comunicat. L'agència nord-americana ha determinat que "l'absència d'una segona etapa de reentrada per a aquesta missió mitiga adequadament el risc principal per al públic en cas que es repeteixi l'accident experimentat amb la Crew-9".
La missió Hera de l'ESA és la contribució europea al programa de defensa planetària davant possibles impactes de meteorits. En concret, Hera estudiarà els efectes de l'impacte del 2022 de la nau espacial DART de la NASA sobre Dimorphos, un petit asteroide de 160 metres de diàmetre situat a 10,9 milions de quilòmetres de la Terra. L'òrbita que Dimorphos dibuixava al voltant d'un altre asteroide, Didymos, durava 11 hores i 55 minuts abans que la sonda DART hi impactés. Després de l'impacte, els científics de la NASA van comprovar que Dimorphos trigava 11 hores i 23 minuts a completar la volta: 32 minuts menys. Aquesta desviació es va considerar un èxit rotund, ja que amb una desviació de 10 minuts ja n'hi hauria hagut prou per esquivar el meteorit en cas que realment fos una amenaça per al nostre planeta. La Terra triga uns 7 minuts a desplaçar-se (dins de la seva òrbita al voltant del Sol) en una distància equivalent a tot el seu diàmetre.
Ara s'espera que la missió Hera s'acosti a Dimorphos i allà hi desplegui dos petits satèl·lits que analitzaran totes les dades possibles que permetin avaluar l'experiment de cara a futures missions de desviació d'asteroides.