Descobreixen 59 exoplanetes (10 potencialment habitables)

BarcelonaDesprés de set anys buscant planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar, el projecte Carmenes ha fet balanç avui de les descobertes fetes: entre el 2016 i el 2020 han localitzat 59 exoplanetes, deu dels quals serien potencialment habitables. Uns resultats que, segons els responsables del projecte, avalen l'aposta feta pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Societat Max Planck d'Alemanya. En el període 2016-2020, ha descobert i confirmat 6 planetes tipus Júpiter (amb masses que són més de 50 vegades la de la Terra), 10 tipus Neptú (de 10 a 50 masses terrestres) i 43 Terres i Superterres (fins a 10 masses terrestres).

El concepte que dona nom al projecte, Carmenes, és el nom de l'instrument principal que es fa servir per a aquesta investigació internacional: un espectròmetre instal·lat al telescopi de 3,5 metres de l'Observatori de Calar Alto d'Almeria. Aquest instrument mesura tant la llum visible com la infraroja dels objectes que analitza i permet buscar planetes rocosos (o exoterres) amb condicions per albergar aigua líquida i, per tant, vida.

Els més de 200 investigadors d'onze institucions alemanyes i espanyoles que formen part de la recerca acaben de publicar ara tota la informació del projecte enun article a la revista Astronomy & Astrophysics, que inclou dades de 20.000 mesuraments a 362 estrelles fredes properes. "Va ser una aposta arriscada del CSIC i de la Societat Max Plank, que van finançar el projecte, però avui sabem no només que ha estat revolucionari i pioner, sinó que, a més a més, està obtenint grans resultats", destaca Ignasi Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i autor principal de la recopilació, en declaracions a l'agència Efe.

Per detectar planetes, Carmenes utilitza el mètode doppler, una tècnica de mesura de la velocitat radial, capaç de quantificar velocitats en estrelles amb una precisió extrema. La tècnica permet trobar planetes petits al voltant de les estrelles de baixa massa. I, encara que altres equips científics han fet servir aquest mètode des de mitjans de la dècada de 1990, Carmenes ha estat el primer en l'ús de velocitat radial per estudiar nanes vermelles, més febles i fredes que el sol, “un tipus d'estrelles que s'han d'observar en una longitud d'ona diferent”, segons apunta Ribas.

El projecte ha estudiat 17 planetes coneguts i ha descobert 59 planetes més propers al Sistema Solar, però "amb un plus molt interessant": Carmenes analitza les estrelles més fredes i que, per tant, es troben a menys distància del Sistema Solar, és a dir, permet descobrir els planetes que estan més a prop nostre i que en un futur es podran analitzar amb detall.

Troballes "especialment boniques"

En aquests anys, el projecte ha fet algunes troballes "especialment boniques", com els dos sistemes planetaris al voltant de les estrelles de Teegarden i GJ 1002, amb dos planetes cadascun d'una massa similar a la de la Terra i orbitant una nana vermella a la seva zona habitable. És a dir, en unes condicions que permeten pensar que, si tinguessin aigua, aquesta podria estar líquida.

"Hem observat que, en general, hi ha pocs planetes gegants al voltant d'estrelles petites. Les estrelles petites solen tenir planetes petits, encara que hi ha excepcions notables", comenta Ribas. Un exemple d'això és l'estrella GJ-3512, que té dos enormes planetes d'una mida similar a la de Júpiter. "Encara no sabem com una estrella tan petita ha pogut formar dos planetes tan grans. És un misteri i una de les grans troballes de Carmenes", destaca l'investigador. El projecte continuarà observant estrelles fins a finals d'aquest any i els seus impulsors remarquen que seria molt positiu tornar-lo a prorrogar.