Així són les impressionants primeres imatges de l'Univers del telescopi espacial Euclid

BarcelonaSigui capturant galàxies espirals o vivers estel·lars, el telescopi espacial europeu Euclid mostra per primer cop la millor cara del nostre Univers. Aquest dimarts l'Agència Espacial Europea ha compartit les primeres imatges captades per aquest telescopi robòtic: cinc vistes aèries del nostre cosmos. Llançat durant el mes de juliol, l'Euclid està immers en una recerca per cartografiar un terç del cel extragalàctic i per revelar com les misterioses influències de la matèria fosca i l'energia fosca han modelat l'estructura de l'Univers. Les noves imatges són només un petit tast del que els científics esperen que aconsegueixi captar el telescopi espacial.

"Estic impactat pel grau de puresa en l'escala de les dades", ha reaccionat Michael Seiffert, cosmòleg del Jet Propulsion Laboratory de la NASA i membre de la missió Euclid. "La capacitat de tenir imatges molt nítides i que alhora capten un radi tan ampli és realment sorprenent", ha afegit.

Potser la foto més impactant és la de la Nebulosa del Cap de Cavall (a dalt), el que es coneix com una fàbrica d'estrelles a 1.375 anys llum de la Terra amb un núvol diferent en forma d'equí. La imatge mostra gas i pols de color marró vermellós barrejat amb tot d'estrelles acabades de néixer, mons joves similars a Júpiter i planetes rebels que han sorgit a partir d'una estrella amfitriona. A la cantonada inferior esquerra, un gran nombre d'estrelles joves projecten els núvols interestel·lars d'una altra nebulosa, la NGC 2023, amb una suau resplendor de color lavanda.

Els científics també han fet pública una nova visió espectacular del cúmul de Perseu, una agregació de galàxies a 240 milions d'anys llum de distància. La majoria de les taques de colors no són estrelles, explica el doctor Seiffert, sinó galàxies, algunes tan dèbils que mai s'havien captat. Les estrelles flotants lliures, despullades de les seves galàxies i a la deriva en els espais entre elles, també poden quedar enclavades al cúmul.

L'equip d'Euclid encara ha compartit més primers plans de galàxies: una espiral blanca, la IC 342, semblant a la nostra Via Làctia, i una galàxia nana irregular, la NGC 6822, entre un dens camp d'estrelles. La imatge final mostra el cúmul globular NGC 6397, una col·lecció d'estrelles que orbiten al disc de la nostra pròpia galàxia. Es tracta de fotografies "delicioses de grans àrees del cel preses molt ràpidament, a grans profunditats, amb una precisió molt nítida", segons Carole Mundell, directora científica de l'Agència Espacial Europea.

Mentre que el telescopi espacial James Webb de la NASA fa un zoom per acostar-se a una part concreta del cel, l'Euclid destaca a l'hora de mostrar zones àmplies i, tot i això, detallades de l'Univers. Això és perfecte per si es vol "buscar una agulla en un paller", ha dit gràficament Seiffert. Amb les dades que el telescopi Euclid envia a casa, els investigadors poden saber com la xarxa de matèria fosca que fonamenta el nostre Univers influeix en les formes i els moviments dels objectes visibles a l'espai. També s'espera que la resolució detallada del telescopi ajudi els científics a mapar la distribució de les galàxies al llarg del temps còsmic, ajudant a entendre l'energia fosca, la força inexplicable que separa l'Univers.

Està previst que les observacions científiques comencin a principis de l'any vinent. El 2025 els científics planegen publicar els primers mapes de l'Univers de l'Euclid, que inclouran més àrea del cel que totes les dades recollides fins ara pel telescopi espacial Hubble de la NASA, ha assegurat Seiffert. L'equip preveu que l'Euclid dibuixarà un mapa del cel durant els pròxims sis anys, reunint un tresor de 12.000 milions de fonts perquè els astrònoms puguin aprofundir i fer noves descobertes. "Les dades que s'han publicat representen menys d'un dia d'observació", recalca Seiffert sobre les primeres imatges que han vist la llum. "Ens veurem ofegats de dades durant anys i anys", ha assegurat.