L'Associació d'Internautes alerta que la reforma de la llei d'enjudiciament criminal permetrà "l'espionatge polític"

BarcelonaAmb la reforma de la llei d'enjudiciament criminal els polítics "podran accedir a informacions amb què fins i tot podrien pretendre, suposadament, manipular el joc democràtic, desqualificant oponents", afirma en un comunicat la veterana Associació d'Internautes. Encara més, segons l'entitat que es dedica a la defensa dels usuaris d'internet des del 1998, "ara es podran fer operacions del que es coneix com a 'espionatge polític' durant quatre dies", justificant-ho de manera "arbitrària" quan es consideri que es tracta de qüestions "d'especial gravetat".

L'entitat afirma que aquesta reforma, atenent la Constitució espanyola, les garanties d'un estat de dret i les directives europees, "no s'hauria ni d'haver insinuat" i que, de tan ambigua, "és summament perillosa". Recorda que la Constitució garanteix el secret de les comunicacions si no hi ha cap resolució judicial que digui el contrari. "No s'entén com és possible que encara continuïn intentant utilitzar la intervenció de les comunicacions per a objectius poc o vagament justificats", afegeix.

El projecte de reforma de la llei, aprovat el dia 5 pel consell de ministres espanyol i impulsat per l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, preveu donar més facilitats per autoritzar la intervenció i registre de comunicacions, telefòniques o mitjançant qualsevol altre sistema telemàtic. Però l'alarma va saltar a l'Associació d'Internautes "perquè s'hi preveia la possibilitat de fer intercepcions sense autorització judicial prèvia, ordenades pel ministre de l'Interior o el secretari d'estat de Seguretat, per una sèrie de supòsits nous". Fins ara només es poden punxar les comunicacions per delictes "relacionats amb bandes armades o elements terroristes o rebels", explica l'entitat, però la reforma preveu que també es pugui fer per delictes que es considerin "d'especial gravetat", sense concretar-los.

El ministre de torn o el secretari d'estat, quan ordenin punxar les comunicacions d'algú sense ordre judicial, tindran 24 hores per comunicar-ho al jutge, que al seu torn tindrà 72 hores més per confirmar-ho o revocar-ho. En total, fins a 96 hores (quatre dies) de marge en què "la intervenció de la comunicació ja s'hauria fet" i durant les quals "el polític de torn hauria accedit a la informació, fos o no relativa a un delicte greu", explica l'Associació d'Internautes. Si el jutge revoca l'ordre de punxar les comunicacions, la informació que s'hagi aconseguit no podrà servir com a prova en un procés judicial però el polític que l'hauria ordenat ja hi hauria tingut accés.