Aquests micos també es diuen pel nom
Un estudi constata que els titís es posen etiquetes per comunicar-se
El tití comú és molt xerraire. Aquest petit mico, oriünd de l'Amèrica del Sud, fa servir un seguit de sorolls, xiulets i trins per defensar el seu territori, assenyalar el descobriment d'aliments, advertir del perill imminent i trobar membres de la família amagats pel dens fullatge del bosc. Però els titís també s'adrecen a diferents individus fent servir etiquetes similars als noms que fem servir els humans, segons una investigació publicada a Science. Aquesta troballa converteix aquesta espècie en els primers primats no humans coneguts que utilitzen etiquetes vocals semblants a les de les persones.
Fins a aquest any només se sabia que els humans, els dofins i els lloros feien servir noms a l'hora de comunicar-se. Al juny, però, els científics van informar que semblava que els elefants africans també feien servir noms; els investigadors van fer el descobriment utilitzant un programari impulsat per intel·ligència artificial per detectar patrons subtils en els sorolls aguts dels elefants. Ara, en un nou estudi, un equip diferent d'investigadors també va utilitzar la intel·ligència artificial per descobrir les etiquetes que s'amagaven darrere de les crides dels titís comuns.
El descobriment, que forma part d'un esforç científic creixent per utilitzar eines computacionals sofisticades per descodificar la comunicació animal, podria ajudar a posar llum sobre els orígens del llenguatge. I planteja la possibilitat que el comportament de donar nom estigui més estès al regne animal del que han suposat sempre els científics. "Crec que el que ens diu és que és probable que els animals tinguin noms els uns per als altres", diu George Wittemyer, biòleg de conservació de la Universitat Estatal de Colorado. Ell va dirigir l'estudi recent sobre la comunicació dels elefants, però no va participar en la recerca sobre els titís.
Animals molt socials
Aquests animals són molt socials; formen vincles a llarg termini amb els seus companys i crien la seva descendència de manera cooperativa en petits grups familiars. Tenen una mena de llenguatge secret que s'assembla als xiulets per comunicar-se amb altres titís que podrien estar amagats entre les copes dels arbres. "Comencen a cridar-se quan es perden la vista", explica David Omer, neurocientífic de la Universitat Hebrea de Jerusalem, que va dirigir el nou estudi.
Els científics han demostrat anteriorment que aquestes crides contenen informació sobre la identitat del mico que la fa, i teoritzen que els sons poden ajudar els micos a trobar-se entre ells al bosc. Per al nou article, els investigadors van estudiar 10 titís captius de tres grups familiars, i van analitzar les crides que es feien diferents parelles de micos. Dos micos alhora van ser portats a una sala d'estudi i col·locats en recintes separats. Als titís se'ls va permetre veure els seus companys de conversa un moment abans que es col·loqués una cortina entre ells.
Llavors van registrar les crides que es feien els titís després d'abaixar la cortina i finalment van acumular una base de dades de prop de 54.000 crides. Després van introduir les dades en un sistema d'aprenentatge automàtic, que va poder detectar diferències entre individus. I basant-se només en les característiques acústiques, el sistema va poder predir a quin mico s'havia dirigit una crida concreta. "Hi havia informació sobre la identitat del receptor", assegura Omer. De fet, quan els científics van reproduir les crides gravades dels animals, van trobar que els titís eren més propensos a respondre a les crides que contenien els seus "noms" que a les que no anaven dirigides a ells. "Els micos realment poden percebre aquesta informació i respondre correctament", afegeix Omer.
La genètica no ho és tot
Però aquests resultats van portar a una nova pregunta: cada tití havia ideat noms únics per als seus compatriotes? O tots els micos havien convergit d'alguna manera en el mateix nom per a cada individu? La resposta que van trobar els investigadors estava en un punt intermedi. Els titís del mateix grup social o familiar acostumaven a utilitzar noms similars per adreçar-se a qualsevol tití, però hi havia diferències en els noms que utilitzava cada grup. Els resultats suggereixen que els titís s'aprenen els noms dels titís que conformen els seus grups. Ara bé, dos dels tres grups de l'estudi estaven formats per micos que no estaven relacionats biològicament, de manera que la genètica no pot explicar completament les diferències, assenyalen els investigadors.
Fins ara tots els animals coneguts que fan servir noms són criatures molt socials i que viuen en grup. I potser són aquests trets els que provoquen aquest comportament.