Els antics egipcis van fer el primer tractament de càncer fa 4.000 anys

BarcelonaFa 4.000 anys, a Guiza, a l’Antic Egipte, un home d’uns 30 anys va patir una metàstasi cerebral que li va provocar la mort. A més de ser un dels casos oncològics més antics que es coneixen, les restes cranials d’aquest individu constitueixen la primera evidència d’una intervenció quirúrgica per tractar el càncer de la qual es té constància a la història de la humanitat.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi fet per un equip internacional d’investigadors, liderat pel català Edgard Camarós, paleopatòleg de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que ha estudiat les marques de tall que presenta aquest crani. L'anàlisi conclou que són la conseqüència d’un intent mèdic per extreure’n els tumors que patia la persona o bé d’una autòpsia centrada en aprendre més sobre la malaltia. “Aquesta troballa és realment única i evidencia com la medicina de l’Antic Egipte ja havia intentat tractar o estudiar el càncer fa més de 4.000 anys”, diu Camarós, que afegeix que és “un avenç extraordinari en la nostra comprensió de la història de la medicina”.

Una troballa fortuïta

La investigació de Camarós se centra en esbrinar el paper que va tenir el càncer en el passat; com era de prevalent a l’antiguitat i de quina manera les societats antigues hi interaccionaven. I, per fer-ho, ha viatjat per l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica del Sud a la recerca de restes humanes antigues amb signes de la malaltia.

En aquest sentit, i mentre era investigador a la Universitat de Cambridge, posició que va ocupar fins al 2023, li va sorgir l’oportunitat d’escorcollar la col·lecció de restes humanes Duckworth, una de les més grans del món i que és propietat de la mateixa universitat anglesa. Per a incredulitat d’en Camarós, al cap de poc va aparèixer una caixa amb una etiqueta que deia Egipte i càncer? Ràpidament, va fer un cop d’ull a les peces, obtingudes durant l’època colonial per part de la Gran Bretanya a Egipte, i va poder identificar dues restes que semblaven patir tumors.

Eren dos cranis, un que data del 2687-2345 aC i que pertanyia a un home d’uns 30-35 anys. I l’altre, més recent, d’entre 663 i 343 aC, d’una dona de més de 50 anys. L'estat de les dents dels dos individus fa pensar que mantenien una alimentació i higiene millors en comparació amb persones d’estrats més baixos de la societat i que, per tant, “eren prominents o pertanyien a un estrat social elevat”, apunta Camarós. L’estudi del crani més antic (el de l'home) amb microscòpia i escàner va revelar una lesió de gran mida que corresponia a un tumor nasofaringi que havia progressat a metàstasi i havia generat més de 30 bonys repartits per tot el cap.

Ara bé, el que va cridar l’atenció dels científics va ser descobrir marques de tall al voltant d’aquests tumors secundaris, fetes amb un objecte afilat i metàl·lic. Segons els investigadors, són un senyal inequívoc d’intervenció quirúrgica tot i que no es pot saber si l’hi van practicar en vida, com una forma de tractament, o poc després de morir, per estudiar més el tumor cerebral. “Sembla que els antics egipcis van fer alguna mena d’intervenció quirúrgica adreçada a tractar les cèl·lules canceroses, cosa que demostra que la medicina egípcia també duia a terme tractaments experimentals o exploracions mèdiques en relació amb el càncer”, assegura en un comunicat Albert Isidro, cirurgià oncòleg de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor, a Barcelona, i coautor d'aquest treball, que es publica a Frontiers in Medicine.

Pel que fa a la resta fòssil de la dona, el crani mostra un traumatisme cranioencefàlic al costat esquerre fet amb un objecte afilat i contundent que li va generar una fractura. La ferida està curada, i això implica que la dona va rebre tractament. “Algú li va haver de recol·locar els ossos, tractar-li la possible infecció i la ferida, i gràcies a això la dona va sobreviure”, assenyala Camarós. Anys després la dona desenvoluparia un osteosarcoma, que els investigadors han pogut identificar en el crani, que acabaria provocant-li la mort.

Una societat amb coneixements mèdics avançats

Gràcies als documents escrits que es conserven d’aquella època, sabem que els egipcis tenien uns coneixements mèdics avançats i moderns, basats en l’observació, el diagnòstic i el tractament. Eren capaços d’identificar, descriure i tractar malalties i lesions traumàtiques, fer pròtesis i fins i tot empastaments dentals. Curiosament, era una medicina que també convivia amb la màgia i la religió, cosa que feia que determinades intervencions quirúrgiques, per exemple, es poguessin fer només en una època concreta de l’any o que s’encomanessin a un deu concret.

En aquest sentit, en un papir anomenat Edwin Smith, que té una antiguitat de 3.600 anys i és un compendi de 48 casos de malalties amb els seus tractaments, ja hi apareix un càncer de mama juntament amb una anotació: "No hi ha cap cura possible". “Tot i que els antics egipcis podien tractar amb fractures cranials complexes i infeccions i fer empastaments, el càncer era encara per a ells una frontera de coneixement”, explica Tatiana Tondini, investigadora de la Universitat de Tübingen i primera autora de l'estudi.

Ara el següent pas serà fer estudis genètics dels tumors, una tasca complexa atès que l'ADN dels tumors es degrada molt ràpidament. "Volem completar la biografia del càncer, entendre’n la història; saber com el sistema immunitari ha lluitat contra la malaltia al llarg de l’evolució; si hi ha tumors que s’han extingit o n’han aparegut de nous en temps recents. En definitiva, comprendre millor el càncer del present", conclou Camarós.