Andersen, Gram i la gota d’aigua

El danès Hans Christian Andersen (1805-1875) és un autor clàssic de contes infantils, alguns molt populars. Poc conegut, però, és el seu conte La gota d’aigua, en què descriu una gota d’aigua observada a través d’aquella “lupa rodona que fa que tot sembli centenars de vegades més gran”. Devia referir-se al microscopi simple?

Aquest aparell era un tipus especial de lupa inventat per Anton Leeuwenhoek que aconseguia ampliacions de fins a 300 vegades. Segons Andersen, si “mires una sola gota d’aigua d’un estany, hi veuràs milers de petites criatures estranyes, que no les has vistes mai a l’aigua, però realment hi són”. En el conte, un vell mag anomenat Krible-Krable va observar aquelles criatures que eren com “milers de dimoniets que saltaven i s’empenyien menjant-se els uns als altres o fent-se a trossos”. Per veure-les millor, dins la gota d’aigua el mag va abocar una goteta de sang de bruixa, que va fer que el cos de les estranyes criatures es tornés de color rosa.

En el conte, Andersen semblava predir una tècnica per veure microorganismes com els bacteris que anys més tard desenvoluparia un altre danès amb igual nom de fonts, no tan conegut com ell entre el públic general, però sí en el món de la biologia: Hans Christian Gram (1853-1938), inventor d’una tècnica per tenyir els bacteris i fer-los més visibles en l’observació al microscopi. Es coneix com “tinció de Gram” i permet classificar els bacteris en dos grans grups: grampositius i gramnegatius, segons si queden tenyits de blau o de rosa, respectivament. Mentre no es van desenvolupar tècniques més complexes, la tinció de Gram va ser fonamental en microbiologia mèdica perquè entre els bacteris gramnegatius hi ha moltes espècies patògenes. Qui sap si Gram havia llegit el conte d’Andersen i se’n va inspirar per a la tinció.