L’aplicació de ciència ciutadana Mosquito Alert s’utilitza des de fa anys per seguir l’evolució del mosquit tigre a Catalunya. Els investigadors que hi treballen, del CEAB-CSIC, el CREAF i la UPF, juntament amb científics de la Universitat de Budapest, han demostrat que un algoritme d’intel·ligència artificial pot reconèixer aquest mosquit (Aedes albopictus) en les imatges que els usuaris pugen a l’aplicació. “Això pot ajudar-nos a absorbir més informació controlant-ne la qualitat en tot moment, la qual cosa és clau perquè les dades serveixin per prendre decisions en salut pública”, explica Frederic Bartomeus, codirector de Mosquito Alert.
Alliberen mosquits modificats genèticament a Florida
L’objectiu és la prevenció de malalties com el dengue
Milers de mosquits modificats genèticament volen lliures des de fa alguns dies pels illots de Florida. Són el resultat d’una dècada d’esforços biotecnològics i reguladors que s’han imposat al rebuig social. L’objectiu de la iniciativa és reduir la població de mosquits invasors de l’espècie Aedes aegypti, que només representa el 4% dels mosquits de la zona però és responsable de gairebé totes les malalties que aquests insectes transmeten als humans. El 2010, per exemple, es van produir 88 casos de dengue (el 2020 també se n’han detectat) i el 2016 els mosquits van transmetre el virus Zika a 218 persones.
Per aconseguir-ho, l’empresa anglesa Oxitec ha manipulat els gens dels mosquits mascle alliberats perquè quan es creuin amb femelles silvestres, les femelles de la pròxima generació morin en la fase larvària i no arribin a adultes. Això farà que la població cada vegada sigui més masculina, amb la qual cosa es redueixen les picades (són les femelles, les que piquen) i, eventualment, s’extingeixi o es mantingui en nombres residuals a causa de l’absència de femelles.
Una tecnologia controvertida
“El control de mosquits amb insecticida no té futur perquè s’ha fet malament i ha generat mosquits resistents a aquests productes, de manera que cal trobar altres mètodes”, explica Roger Eritja, biòleg del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat i responsable d’entomologia del projecte de ciència ciutadana Mosquito Alert. Però adverteix que “tot i que fa molts anys que es treballa en aquest projecte, s’està alliberant un genoma en part artificial al medi natural i això s’ha de fer amb molta precaució”. “Sempre que es manipula un ecosistema, les conseqüències són imprevisibles”, considera l’expert en malària Alfred Cortés, investigador ICREA a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació La Caixa. “Hi ha el perill que aquests mosquits s’escampin per tot el món i això genera dubtes ètics”, afegeix. A més, diu, “en principi es creu que els gens modificats no poden passar a altres espècies, però no se’n pot estar segur al 100%”.
El rebuig social amb què ha topat el projecte a Florida ha obligat els responsables a situar les caixes des de les quals s’alliberen els mosquits a l’interior de propietats privades degudament assegurades amb tanques i a no fer públics els emplaçaments. La falta de transparència és justament un dels factors que genera més desconfiança entre la població que s’hi oposa.
Un experiment a gran escala
Oxitec ha explicat unes quantes vegades que les femelles de la segona generació, que porten el gen letal, tenen una probabilitat molt baixa de reproduir-se. Però el simple fet que ho digui la mateixa companyia encarregada de crear i subministrar els mosquits ha generat suspicàcies a les comunitats locals.
“En aquest cas hi ha opacitat perquè els mosquits alliberats són una soca patentada que és propietat de l’empresa i estàs lligat de mans pel que ells et diguin”, valora Eritja. Més enllà d’això, el biòleg explica que “el rebuig social pot obeir a molts factors, alguns dels quals poden no ser racionals, però el que és cert és que hi ha un debat científic molt important sobre aquesta tecnologia”. “No hi ha un consens científic que sigui segura”, afegeix.
Anteriorment s’havien fet proves amb mosquits modificats genèticament al Brasil, Malàisia, Panamà i les Illes Caiman, però ara és la primera vegada que es deixen anar a gran escala. “Tot i que a Europa l’espècie Aedes aegypti no hi és, amb la legislació europea seria molt difícil aconseguir un permís per alliberar aquests mosquits”, conclou Eritja.