Crisi climàtica

Una allau de roca i gel en una glacera a Groenlàndia va causar un tsunami de 200 metres

Un estudi calcula que van caure al fiord uns 25 milions de metres cúbics, l'equivalent a 10.000 piscines olímpiques

L'abans i el després de l'allau de la glacera que va provocar el moviment de terra.
ARA
13/09/2024
3 min

BarcelonaFa un any un despreniment de roques en un vessant de Groenlàndia, causat per l'afebliment d'una glacera, va generar un enorme tsunami de 200 metres d'altura i un senyal sísmic que va durar nou dies, cosa que no havia passat mai, però que els experts vaticinen que probablement serà cada cop més habitual. El fenomen, registrat el setembre del 2023 a la part oriental de l'illa, ha estat estudiat per un equip internacional i multidisciplinari liderat pel geofísic Kristian Svennevig, de l'Institut d'Investigacions de Dinamarca i Groenlàndia (GEUS), i els detalls s'han publicat aquest dijous a la revista Science.

Els investigadors van utilitzar dades i imatges del lloc preses per l'exèrcit danès, amb tècniques geofísiques diverses i l'ajuda d'un model matemàtic. En conjunt, totes aquestes dades van permetre a l'equip esbrinar l'origen del misteriós senyal sísmic i descobrir que havia estat provocat per la caiguda d'un pic muntanyós d'1,2 quilòmetres d'altitud al fiord Dickson, a la part oriental de Groenlàndia, que va generar una onada de 200 metres d'altura.

L'onada, que es va estendre al llarg de 10 quilòmetres del fiord, va perdre altura en pocs minuts i "es va estabilitzar en una ona de set metres que va fer que l'aigua del fiord es mogués de banda a banda, balancejant-se a una freqüència determinada que va durar nou dies", explica a Efe Manuel J. Castro-Díaz, matemàtic de la Universitat de Màlaga i coautor de l'estudi. Aquest llarg bressoleig de l'aigua, que en geofísica es coneix amb el terme seiche i que pot ser causat per diferents fenòmens atmosfèrics, va produir el senyal sísmic global que va ressonar durant nou dies i que va ser detectat per sismògrafs de tot el planeta, des de l'Àrtic fins a l'Antàrtida.

L'allau de roques i gel que va desencadenar aquest fenomen va ser provocada per la pèrdua de gruix de la glacera. "A conseqüència del canvi climàtic la glacera es va anar aprimant, cosa que va fer que les roques que estaven sota fossin més inestables" i acabessin desprenent-se fins a l'aigua del fiord, apunta Castro-Díaz. Encara que aquest tipus d'esdeveniments són força habituals, sobretot en llocs com Alaska, Noruega i Groenlàndia, "en el cas d'aquesta illa solen succeir a la part occidental, no a l'oriental com va passar en aquest cas". "I el que no és gens habitual és que provoqui un seiche tan durador", aclareix l'expert.

Conseqüències del canvi climàtic

A causa del canvi climàtic, les zones amb pendents pronunciats són cada cop més vulnerables als moviments de terres. A les regions àrtiques, que són les que estan experimentant l'escalfament més ràpid del planeta, aquestes esllavissades de terres poden ser provocades per l'aprimament de les glaceres, la degradació del permagel o l'alteració de les precipitacions, avisa l'estudi.

Aquests despreniments poden desencadenar tsunamis destructius de gran magnitud –sobretot quan es produeixen en masses d'aigua confinades com els fiords–. Per això estudis com aquest són importants per entendre com els fenòmens induïts pel canvi climàtic poden donar lloc a importants fenòmens geofísics que cada cop seran més habituals. "D'alguna manera, la feina mostra que els fenòmens com aquest passen, continuaran passant i poden succeir amb més freqüència", conclou Castro-Díaz.

Per a Svennevig, aquest estudi analitza "el primer lliscament de terra i tsunami observats des de l'est de Groenlàndia, cosa que demostra que el canvi climàtic ja hi té rellevants repercussions". Segons els càlculs del seu equip, van caure al fiord uns 25 milions de metres cúbics de roca i gel (el contingut de 10.000 piscines olímpiques), cosa que va generar "un dels tsunamis més grans de la història recent" en un lloc situat en una ruta que utilitzen els creuers turístics que visiten els fiords de Groenlàndia. Afortunadament, però, cap creuer era a prop del fiord Dickson el dia del moviment de terres i el tsunami, però, si hagués estat així, les conseqüències d'un tsunami d'aquesta magnitud podrien haver estat devastadores.

stats