'Al meu poble en diem...', la votació final: quina és la teva paraula preferida?
Vota entre un dels 50 mots finalistes
Barcelona'Fargar-se', 'cassigall', 'xaix', 'esgangalar'... Quina és la teva paraula preferida? Aquest estiu els lectors de l'ARA han recopilat fins a 24.415 localismes de 1.106 pobles del domini lingüístic català gràcies al joc col·laboratiu 'Al meu poble en diem...' Després d'aquest èxit, el diari vol tancar ara la iniciativa amb una votació popular.
El joc animava els lectors a afegir paraules del seu poble. Un cop tancat el joc, el rànquing l'ha encapçalat la Bisbal del Penedès amb 1.840 paraules, seguit de Coll de Nargó (1.702) i Arbeca (1.583) [mira el rànquing complet]. Com que el joc és col·laboratiu, han estat els lectors mateix els que han pogut votar cada mot introduït en un municipi determinat per avalar que efectivament es diu en aquell poble.
Per fer viable la votació, hem seleccionat 50 paraules d'entre les 24.415 introduïdes. La tria l'ha fet la lingüista i correctora de l'ARA Esperança Sierra. La selecció s'ha fet a partir de les paraules que la lingüista ja va escollir a l'agost en una secció de l'Ara Estiu. Cada dia s'analitzaven tres paraules atenent a qüestions com per exemple l'origen geogràfic o l'etimològic. D'entre totes les 84 paraules analitzades, 50 han passat a la final, que és la llista que ja poden votar els lectors de l'ARA.
Aquesta és la llista de paraules, ordenades per àmbits:
ENTRETENIMENTS DE CINE
1. Dacsa
A València (Benifairó, Olleria, Rotglà i Corberà, Benaguasil, Ador, Algemesí, Oliva, Riba-roja de Túria), Alacant (Alcoià, Callosa) i Eivissa (St. Josep de sa Talaia), del gra de panolla en diuen dacsa, un mot que ve de l'àrab dáqsa, gra semblant al mill. També, en altres punts del país, blat de moro, panís, moresc o blat de les Índies.
2. Palometes
I si al Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra o les Garrigues, a Lleida; al Montsià o la Terra Alta, a Tarragona, o al Baix Maestrat, a Castelló, torrem la dacsa, peta i en surten palometes, aquesta mena de flor de blonda blanca i cruixent que exigeix certes maneres a l'hora de ser menjada. També, rosetes o crispetes.
3. Estrep
Extractes d'arrel de regalèssia i anís –en el millor dels casos– són els ingredients principals d'una llaminadura que al Baix Empordà (Garrigoles, Torroella de Montgrí, St. Feliu de Guíxols), a Girona i a Sabadell en diuen estrep. Els usuaris de l'estrep el defensen sobretot amb dents, però també amb ungles, davant la pega dolça imperant.
ON VAS TAN MAL GIRBAT?
4. Fargar-se
A Lleida (els Pallars, l'Alt Urgell, el Pla d'Urgell, el Segrià, les Garrigues) no estan per orgues ni locucions, i si t'hi presentes amb la camisa per fora dels pantalons t'etzibaran un farga't més de pressa que corrents. A Eivissa, St. Antoni de Portmany (Eivissa) i Formentera, serà un sipa't, i a Prullans (la Cerdanya) et faran ensacar.
5. Cassigall
Però per més que us fargueu, a les comarques de Ponent no fareu res de bo si aneu vestits amb qualsevol cassigall. A Olot (la Garrotxa), St. Joan de les Abadesses (Ripollès) i Manlleu (Osona) potser us malmiraran i us acusaran de portar un parrac, i a altres punts del país, d'anar abillats amb un pellingot, un esquinçall o un estripall.
6. Xaix
Si a més d'anar malfargats i vestits amb parracs aneu bruts com una guilla, al Vallès Occidental (Terrassa, Matadepera, Sabadell, Castellar) us diran que oferiu al món un aspecte xaix. A la Ribera d'Ebre, sobretot, però també a altres punts del mapa, fan anar llord –de vegades amb l'accepció de 'lleig'–. En altres punts del país, xarxó.
BEURATGE ESTIVAL
7. Acarmullar
Des de tres punts inquietantment distants –Mallorca (Selva, Palma), el Bages (Cardona) i la Noguera (la Baronia de Rialb)– ens diuen que d'omplir del tot un recipient en diuen acarmullar. Es tracta d'una deformació del verb acaramullar, que ve de caramull, que és la quantitat de substància que sobresurt d'un recipient quan ja és curull.
8. Xampú
I sent com som a l'estiu, acaramullarem una copa ben refrescant. Bona part del bloc occidental fa pinya i demana un xampú, mentre que l'oriental exigeix una clara. També hi ha punts de sandi o xandi, però es tracta d'una apropiació relativa del shandy, un còctel de cervesa un pèl més carregat que la simple i saborosa cervesa amb llimona.
9. Estar de filis
Si ens prenem un xampú ben acaramullat segurament entrarem en un estat desimbolt i alegre. Quan a Manresa (el Bages) i a Cassà de la Selva (el Gironès) estan de bon humor, els surt de dir que estan de filis. El mot filis prové del nom de dona Phillys, que va inspirar molts poetes durant el Renaixement europeu i el Siglo de Oro espanyol.
PER TOTS ELS FIBLONS!
10. Xubec
A Ciutadella, Alaior i Ferreries (Menorca) i a Felanitx (Mallorca) acaben de dinar i dediquen aquella estoneta de narcosi digestiva a fer un xubec –o subec, segons la localitat–. A Vallmanya de Pinós (Solsonès), en canvi, se'n van a fer la middiada, una migdiada geminada. També es fa anar becaina, una forma molt generalitzada, o bé sesta.
11. Abugot
A l'estiu cal vigilar on fem el xubec perquè de vegades passa que hi ha alguna bèstia vagarosa armada amb fibló que es fixa justament en nosaltres. Quan això té lloc a l'Alt Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera i les Garrigues, exclamen: coi d'abugot! –o abegot–. A la resta del país trobem principalment abellot, però també begot o vagarro.
12. Ses
I si fem la migdiada de bocaterrosa i amb poca roba, tingueu per segur que l'abugot anirà de pet cap a la part més molsuda del nostre darrere. A Tarragona (St. Carles de la Ràpita i Aldover) i a Castelló (St. Joan de Moró i Rossell) diran que l'abellot els ha picat al ses. En altres punts del territori, tres, paner o, per descomptat, cul.
ELS VUITANTA DE CAP A PEUS
13. Esgangalar
Als vuitanta era moda fer-se grossos els jerseis de punt a còpia d'abusar de la seva elasticitat. Al Garraf (Vilanova i la Geltrú, St. Pere de Ribes, Sitges) i al Baix Penedès (la Bisbal del Penedès, Bellvei) se'ls esgangalaven, als Vallesos se'ls esllenegaven i a Osona i al Bages se'ls estirganyaven –en versió normativa, estireganyar.
14. Calces
Els pantalons es duien de tota mena i manera –texans, de pana...–, això rai. El més important era portar-los molt, molt amunt, molt. A Prullans (la Cerdanya), Arbúcies (la Selva), Prats de Lluçanès (Osona) i St. Feliu Sasserra (el Bages) es ben apujaven les calces. A les Illes, en canvi, fan servir el mot calces per anomenar les mitges.
15. Quets
I als peus, molta nàutica, però també sabatilles esportives, un àmbit pres per l'adaptació al llenguatge col·loquial de marques comercials. Sobretot a les comarques barcelonines, però també a Girona, vambes, de la marca Wamba, i a Lleida i Tarragona, però també a la Garrotxa (Girona), quets –o kets, keds, quecs o kecs–, de la marca Keds.
DEIXEU ANAR ELS GRIPAUS
16. Galàput
Anar a berenar a la vora d'una bassa i no provar d'agafar un amfibi anur de l'ordre dels procels és anar-hi a perdre el temps. A les basses de Llagostera (Gironès) atrapen galàputs, i a les comarques de Lleida, en canvi, són més de galàpets. També, galàpecs a Riudoms (Baix Camp) o calàpets a Eivissa. I a bona part del país, gripaus.
17. Paraconte
I si no vigileu, el galàput se us pot esmunyir d'entre les mans, per la qual cosa anirà bé que algú us en previngui amb un paraconte! –o paracont–, un crit d'alerta que us el farà agafar amb més fermesa. Això passa a Almenar i a Vilanova (Segrià), a Bovera (Garrigues) i a Bellvís (Pla d'Urgell). És, al capdavall, la fusió de para compte.
18. Acaçar
I si el paraconte no arriba a temps haureu d'afanyar-vos a acaçar la bèstia o, el que és el mateix, arrencar a córrer per mirar que no se us escapi llot enllà. Aquest verb es fa servir a València (Montesa, Alberic, Carcaixent), a Castelló (Benicarló, Costur, Rossell) i al Baix Ebre, a Xerta. També, encalçar, empaitar, perseguir o acuitar.
AI, SI GRINYOLA
19. Gomanella
A Castelló (Alt Maestrat, Alcalatén), de l'articulació que uneix la mà i l'avantbraç en diuen gomanella –o gobanella–, una forma que s'allunya estratosfèricament de la resta de noms que rep aquesta frontissa tan complicada que de vegades ens torcem si caiem malament. També, canell –o canyell– i puny, mot que també dóna nom a la mà tancada.
20. Junei
Si anem cos avall trobem una altra juntura que, amb la ròtula de clau de volta, ens permet flexionar les cames. A molts pobles del Baix Empordà en diuen junei, però a l'Alt Empordà, junoi, una iodització de junoll, molt propi del Vallès Occidental, el Barcelonès o el Maresme, entre altres comarques barcelonines. També, ginoll o genoll.
21. Clavillar
Més enllà de la tíbia i el peroné hi ha l'articulació gràcies a la qual podem moure el peu i fer, per exemple, el taló-punta d'aquella polca. A Prullans i Lles de Cerdanya (Cerdanya) i a Algemesí (Ribera Alta) en diuen clavillar –o clavilla–, i al Montsià, la Ribera Baixa, l'Alt Maestrat, Mallorca i Menorca, garró. A la resta, turmell.
A CASA SOM MOLT DE FER
22. Fer el narra
Quan a St. Guim de Freixenet (Segarra) sona el despertador i la vida moderna els fa fer coses que deixarien per més tard, les deixen per més tard i fan el narra. Hi ha santguimencs que s'hi tomben sense miraments, altres que reprogramen el despertador. A la resta del país hi ha també qui galvaneja, gallofeja, mandreja o bé fa el mandra.
23. Fer toris
Un cop deixondits, si som universitaris maresmencs (Mataró, Argentona, Vilassar de Mar) ens dutxarem, ens posarem parracs ben rebels i anirem a la facultat. Un cop allà, davant el maleït dilema a què som sotmesos els joves –aula 103 o bar–, optarem per la disbauxa i farem toris. Altres companys faran safrà, faran fugina o faran campana.
24. Fer un capfico
Ara bé, a l'estiu, a banda que les cuques es resisteixen a morir, ens fa menys mandra complir les nostres obligacions. Ens reunim puntualment amb els amics, ens prenem les cerveses que toquen, permetem que el sol ens dauri la pell i a Mallorca (Palma, Vilafranca de Bonany, Manacor i Felanitx) fan un capfico, és a dir, fan una capbussada.
ALQUÍMIA FETILLERA
25. Aufàpiga
Fa cert temps que els de ciutat assaonen els plats amb herbes acabades de tallar com per fer veure que són al camp. Una de les plantes més preuades al Montsià és l'aufàpiga. De fulla petita o grossa, verda i perfumada, al Matarranya i a la Noguera en diuen aufàbriga, a la Terra Alta aufàdiga i al Baix Camp aufàguima. També, l'alfàbrega.
26. Timonet
Des del carrer gairebé no es veu, quan floreix, que és de flor petita, però en obrir el balcó atenua la flaire eixuta del diòxid de carboni metropolità. Al Pallars Sobirà, el Segrià i la Ribera Alta i l'Alcoià (València) en diuen timonet. A les comarques de Lleida i a Girona, principalment, timó, i a bona part del país farigola o frígola.
27. Barbelló
Estilitzat, vellutat i de floretes blavoses totes amuntegades com si tinguessin por de caure de tiges tan llargues, al Vallès Oriental (St. Feliu de Codines) i al Bages (Moià, Artés) en diuen barbelló –o barballó–. A Puigcerdà (Cerdanya) i a Prada de Conflent, espic, de spicum –espiga–, la mateixa arrel d'espígol i espígola –o espigola.
L''STATU QUO' DE LA TAULA DELS NENS
28. Canons
A Menorca (Maó, Ciutadella, es Migjorn Gran), quan volen que les criatures seguin a taula treuen la safata ben gratinada del forn i criden que ja tenen a punt els canons. A l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i el Gironès, en canvi, invoquen els mucarrons cada vegada que han de posar ordre a la canalla. També, macarrons.
29. Domillo
Al Solsonès, l'Alt Urgell i la Noguera no entenen el menú infantil si després dels canons gratinats no ve el domillo arrebossat. Al Vallès Occidental (Terrassa, Sabadell) porten el llomillo a taula; al País Valencià el llomello, i al Bages i la Terra Alta el nomillo. Quatre mots excepcionals que enriqueixen la sobrietat del clàssic llom.
30. Mantecau
I per postres, ni pomes farinoses ni iogurts naturals, que un menú infantil no pot mostrar escletxes a última hora. A l'Alt i el Baix Camp, el Maresme, el Garraf, el Tarragonès, el Vallès Occidental i les Garrigues farem un mantecau, i al País Valencià haurem de demanar un mantecao –amb la o final ben tancada–. A la resta del país, gelat.
DE COM EN DIEM DELS DIES
31. Ahir dispusí
A Arbeca (Garrigues), si som a dijous 21, diuen que dimarts 19 va ser ahir dispusí. Al Baix Camp naveguen entre el despús-ahir de Pratdip i l'ans d'ahir de Reus. A Sta. Eulàlia de Riuprimer (Osona) antes d'ahir, i a Lleida (Segrià) antes ahir. A la Seu d'Urgell (Alt Urgell), en canvi, de l'abans-d'ahir –amb guionet– en diuen después ahir.
32. Ansantdemà
I si avui som a dijous, a Lleida (Segrià) i a Riudoms (Baix Camp) l'ansantdemà serà divendres. A Maials (Segrià), Coll de Nargó (Alt Urgell), Golmés i Torregrossa (Pla d'Urgell), la Baronia de Rialb (Noguera) i Bovera (Garrigues) faran l'undemà, i al Baix Ebre, la Safor (València) i la Marina Alta (Alacant), sendemà. A la resta, l'endemà.
33. Depardemà
A Areny de Noguera (Ribagorça), si queden per dissabte 23 s'arreglen amb un fins depardemà. Més avall, al Segrià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a la Safor, el Camp de Túria, la Ribera Alta i l'Horta (València), i a la Marina Alta i l'Alacantí (Alacant) ho deixen amb un despús-demà –o después-demà–. A la resta del país fem demà passat.
EL TEMPS COM DÉU MANA
34. Flari
A moltes cases, laiques i tot, un caputxí conscienciós indica amb un punter el temps que farà. A Sant Carles de la Ràpita (Montsià), a Arbeca i Fulleda (Garrigues), a Golmés i Linyola (Pla d'Urgell) i a Albesa (Noguera) en diuen el flari meteoròleg. A l'Alt Urgell miren de reüll el frari i al Priorat el flare. A bona part del país, frare.
35. Roinejar
Si som al Ripollès, a la Selva, al Vallès Oriental o a Osona i veiem que el frare es comença a posar la caputxa, senyal que a fora ja roineja, cau roina. A les comarques de Tarragona, borrimeja o cau borrim, i més avall, a la Costera (València), plovisna. A tot el Maresme espurneja i a la resta del país entreplou, repixa o plovisqueja.
36. Xarbascat
L'esperança que la roina amaini s'esvaeix quan a Osona (Torelló, Manlleu) apareixen llamps i trons i el borrim esdevé un xarbascat. Sembla l'adreça d'una pàgina web, però es tracta d'una senyora tempesta. A Cercs (Berguedà) és una tempserrada, o bé, a la Plana de Vic, una tempura, un fenomen de regust japonès. També, terbolina o tempestat.
DAVANT EL DUBTE: LES TIRETES CUREN
37. Xirlo
Per més que els adults d'Ascó (Ribera d'Ebre) vigilin les criatures sempre n'hi ha alguna que apareix amb un xirlo al front. Com són. Al Baix l'Empordà (Colomers, Torroella de Montgrí) i a l'Alt Empordà (Vilajuïga, Ventalló) s'hi miren molt que no es facin cap bossoga. A la resta del país tots hem passat per carbassots, nyanyos o bonys.
38. Bufolla
Nena, ara et fan mal perquè són noves, però d'aquí a una estona se t'adaptaran al peu. O no. I quan és que no, a l'Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Pla de l'Estany les sabates els fan sortir bufolles. A Sóller han de combatre les bufogues i al Pla d'Urgell (Torregrossa, Golmés) pateixen de ballofes. A la resta, butllofes.
39. Merxa
Estrany és acabar l'estiu a Felanitx (Mallorca) sense alguna merxa, un mot que segurament ve del francès marche, que vol dir marca. A les Masies de Roda (Osona) llueixen algun malisser, i a Santa Pola (Baix Vinalopó, Alacant) comencen l'escola amb aquella mica de malet al genoll. A Portbou (Alt Empordà) i a bona part del territori, nafra.
UN DIA QUE ELS DEL MAR ENS VOLEN MAL
40. Bestina
Si anem a Blanes (Selva), a la cala Treumal mateix, pot ser que en ficar-nos a l'aigua ens avisin que nosaltres mateixos, que fa poc hi han vist una bestina. A Sta. Pola (Baix Vinalopó) hi ha bandera vermella per presència de clavellades, i a les Illes de clavells. La resta de la costa tremola perquè tot de rajades s'hi han fet fortes.
41. Moca
Si només fossin les rajades. També hi ha testimonis que a l'Escala i a Roses (Alt Empordà) i a Badalona (Barcelonès) no es veu l'aigua de moques que hi suren. A Menorca (Ciutadella, Ferreries), una bandada de borbs ha encerclat l'illa i la resta del país està pendent dels informatius: es tem que les meduses mutin i es fiquin terra endins.
42. Escagarrinamenta
Els pobles de terra endins no les tenen totes. A Bellvís (Pla d'Urgell) pateixen una gran escagarrinamenta. Normal. I a Santpedor (Bages) els ha pres el canguelo –o cangueli–. Al Montsià viuen la situació amb temor, i a la Garrotxa, el Ripollès, el Bages, la Selva, l'Alt Empordà, el Barcelonès i el Gironès amb basarda. A la resta, por.
VES, QUE PIQUEN I COU
43. Peterol
Al Baix Penedès (Calafell, la Bisbal del Penedès) troben peterols fins a la sopa, entre les lletres. A Corbera d'Ebre (Terra Alta) s'espolsen els paterets de les cames, i a Pratdip (Baix Camp) fan fugir els col·leguts a cop de fulles de menta. A bona part del país, una deformació divertida: fornigues. I també, fornigols o bé formigues.
44. Tarranya
En l'escala de l'angúnia d'Aitona (Segrià) ara vindria la tarranya, i a les Garrigues (Juneda, Granyena de les Garrigues) i a Mequinensa (Baix Cinca, Franja), la tararanya. A Mont-roig del Camp (Baix Camp) se senyen si una arànyera se'ls mira gaire estona –tenen vuit ulls–, i a la resta del país fem veure que les aranyes no ens fan por.
45. Reclau
Al Baix Ebre i a la Terra Alta saben que els reclaus dormen sota les pedres, i al Solsonès i a l'Alt Urgell miren de no entorpir el son traïdor dels estevats. A l'Anoia temen l'agulló verinós dels estabanacs, i al Segrià, el dels arreclaus. D'aquests aràcnids, a l'Empordà en diuen escorpits i al País Valencià alacrans. També, escorpins.
UN MENJUC DE MITJA TARDA
46. Espertinar
Hi ha una hora indefinida en què l'estómac pidola teca. Sou per Ceret, al Vallespir? Us diran si voleu espertinar una mica. A Santpedor (Bages) o a Berga (Berguedà)? Us oferiran de fer beguda. A una pila de racons del país els sobrevé tanta gana que es cruspeixen la e i brenen, i al Pla d'Urgell birinen. També, berinar, barinar o berenar.
47. Badall
Per espertinar, al País Valencià i a Lleida fan uns badalls de pam. A la Plana Alta i la Plana Baixa, l'Alt Maestrat i Alcalatén (Castelló), al Rosselló i a Mallorca es fan una rua del primer que troben, i al Pla d'Urgell, l'Alt Urgell, un cantó. Al Camp de Morvedre són molt de cantells, i a la resta del país s'acontenten amb un entrepà.
48. Cambajó
Al Rosselló (Perpinyà, Salses) i al Vallespir (Montferrer, Ceret) se solen fer els badalls de cambajó. A la Franja, la Ribagorça, el Pla d'Urgell i la Terra Alta se'ls fan de magre, ara salat, ara dolç. A l'Alt Empordà, la Ribera d'Ebre, la Ribera Alta, el Camp de Túria i el Matarranya de cuixot. A la resta se serveixen una rua de pernil.
UN MOIX, UN CA, UN GAT I UN GOS
49. Joquet
A Llucmajor (Mallorca) tenen una manera de demostrar estimació mitjançant el sentit del tacte que es diu fer joquets. A Petra (Mallorca) i a la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) es desfan si els dediquen una bona sessió de mangarrufes, i al Baix i l'Alt Empordà mai no diuen que no a una estoneta de manyagues. També, moixaines o carícies.
50. Xin
No pas tothom, però a l'Alt Urgell, Osona, el Solsonès i el Pallars Jussà hi ha moltes mans que no se saben estar de fer joquets als xins. A Mallorca, a Menorca, al Tarragonès i a l'Alt Camp són més de moixos, i a la Noguera, les Garrigues i el Baix Penedès, de mixons. També trobem repartits mixinos, mixins, mixes, algun mix i molts gats.