"Ah, però tu ets la cap?": així es discrimina les dones, també, a la ciència

BarcelonaPassa a les oficines, als cossos policials, a les arts escèniques, però també a la ciència. Encara sorprèn la dona que lidera, que mana, que brilla en una disciplina científica. "Ah, però tu ets la cap?", assenyala una de les vinyetes-denúncia que ha fet públiques el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i que retrata una situació encara massa quotidiana: la sorpresa d'un home quan descobreix que és una col·lega científica la que dirigeix una recerca internacional. En ciència també passa resumeix la campanya de l'organisme amb motiu del Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència, que es val d'il·lustracions de situacions que descriuen les mateixes investigadores de manera anònima i que ha plasmat en format de vinyetes satíriques l'artista Javier Royo.

Algunes, com la dona de la vinyeta que un home no considera que pugui ser la cap d'un projecte, parlen del sentiment d'invisibilitat o de la síndrome de la impostora que les acompanya en la seva carrera professional, així com situacions més desagradables davant d'altres companys científics homes on s'han sentit menystingudes, per exemple, pel to paternalista i condescendent que adopten alguns homes en el que es coneix com a mansplaining. "Visibilitzar i reconèixer que aquestes coses són transversals i passen en tots els àmbits, també al CREAF, en tots els centres de recerca i al món de la ciència, és un primer pas per tenir llocs de feina més inclusius", explica Teresa Rosas, la responsable de l'equip de talent i gènere del CREAF. I això és precisament el que pretén la campanya, que sota l'etiqueta #aquípassa aspira a viralitzar-se a les xarxes.

Les experiències que retraten les vinyetes neixen de testimonis i situacions reals de dones que treballen en centres de recerca i, en general, en l'àmbit acadèmic. Parlen de com se les ha discriminat i qüestionat les seves capacitats, de com l'embaràs o la càrrega implícita de cures familiars els han jugat en contra en una avaluació en igualtat de condicions que els seus col·legues, o com se les interromp quan parlen pel fet de ser dones. Una de les recercadores, per exemple, afirma que la síndrome de la impostora –el fet de no creure's que mereix els èxits que aconsegueix– li ha arribat a impedir ser conscient d'algunes situacions de desigualtat. "Totes hem crescut en l'heteropatriarcat i sovint cal sensibilitzar-nos per adonar-nos que aquella situació que hem viscut no té cap justificació", afegeix Rosas. 

Treballar en terreny hostil

"Brillant, crac i geni són adjectius que es fan servir per descriure els meus companys; nosaltres, en canvi, som treballadores, meticuloses o responsables", exposa una altra de les testimonis que ha recollit el CREAF. "I el missatge que acaba quallant és que ets líder o fas una troballa important no perquè siguis brillant, sinó perquè treballes molt. I una dona pot ser brillant i ja està", afirma Rosas. Els prejudicis externs i els que cadascuna s'autoimposa són força habituals en les més de 47 veus que han inspirat la campanya i les vinyetes que recullen, ni més ni menys, situacions de desigualtat quotidianes.

La ciència ha sigut tradicionalment un món molt masculinitzat i el biaix de gènere és encara més evident a mesura que la investigadora progressa en la seva disciplina. "A les carreres de biologia o ecologia, per exemple, hi ha un cert equilibri entre homes i dones, però a mesura que ens apropem a les zones de poder i a la jerarquia, les dones es troben moltes barreres", lamenta Rosas.

Agafant una analogia pròpia de l'àmbit científic on s'inscriu, el CREAF diu: "La biodiversitat és clau per mantenir la naturalesa forta i resilient. Tot i això, no veiem que s'apliqui aquesta lògica a les persones que fan ciència". Si es vol mantenir aquesta riquesa a dins dels centres de recerca, continua amb l'analogia, també calen mesures urgents perquè augmenti la diversitat; cal crear ambients de treball inclusius "on la meitat de la població també se senti benvinguda". Rosas és clara: "De res serveix empoderar les dones si el terreny on treballen els és naturalment hostil".