Al contrari del que es pensava, el cos és un mosaic d’ADNs diferents
Totes les cèl·lules d’una persona tenen el mateixos gens. En un compartiment aïllat, cada cèl·lula hi guarda la informació genètica específica que defineix aquest individu (organitzada en petites estructures anomenades cromosomes), que és una còpia exacta de l’ADN original, el que es va formar quan es van ajuntar un òvul i un espermatozoide.
O almenys això deia la teoria, perquè dades recents suggereixen que al nostre cos hi ha molta més variabilitat genètica que no ens pensàvem. Un article publicat aquest estiu a la revista Science ho ha quantificat i ha arribat a la conclusió que els humans som, en realitat, un mosaic de genomes diversos.
L’abundància de les mutacions
En biologia, s’anomena mosaic un organisme que té cèl·lules amb continguts genètics distints, encara que les diferències entre ells siguin molt petites. Es tracta d’una situació més freqüent del que podria semblar en un principi.
De fet, totes les dones es poden considerar mosaics, ja que, de manera aleatòria, algunes de les seves cèl·lules tenen el cromosoma X patern inactivat, i d’altres, el matern. La raó d’aquesta diferència és que les femelles hereten dos cromosomes X, un de cada progenitor (es diu que són XX), i a la cèl·lula no li cal tenir-ne dos actius alhora. Els homes no tenen aquest problema perquè, sent XY, només en tenen un. Però, a part de peculiaritats com aquestes, se suposava que la resta de l’ADN era pràcticament idèntic en totes les cèl·lules d’un mateix organisme.
Recentment s’ha vist que això no és ben bé així. El 2015, un treball també publicat a Science va revelar que, a la pell, les cèl·lules normals estaven plenes de mutacions, fins al punt que hi havia parts del teixit que eren genèticament força diferents a les zones del costat. Una mutació és un canvi a l’atzar en el contingut de l’ADN, normalment petit, però que pot alterar-ne la informació de manera important. Les mutacions poden ser silents (no tenir cap efecte en l’organisme), beneficioses (són, al cap i a la fi, un dels motors de l’evolució) o dolentes (les que causen malalties com el càncer). El que ningú havia vist abans era que les cèl·lules d’una persona sana en poguessin acumular tantes de dolentes sense que això causés problemes de salut. Es va dir que es podria tractar d’una peculiaritat de la pell, que és un teixit que està molt exposat a les agressions externes i, per tant, als factors que causen mutacions. Però ara s’ha vist que això passa habitualment també als altres òrgans.
Mutacions cancerígenes
Efectivament, un grup de científics dirigit pel doctor Gad Gertz, del Massachusetts Institute of Technology (MIT), va utilitzar tècniques bioinformàtiques per analitzar els gens de 29 teixits de tot el cos (des del cervell fins al cor, passant pel tub digestiu i l’aparell reproductor), obtinguts de mig miler de voluntaris sans. Els resultats van revelar que hi havia un nombre important de mutacions en tots. Les freqüències, però, eren diferents.
Per exemple, pell, esòfag i pulmons en tenien més, com era d’esperar pel fet de ser òrgans que estan en contacte directe amb els tòxics que venen de l’exterior. També es va veure que l’edat feia augmentar el nombre de mutacions, cosa que suggereix que es van acumulant amb el temps. El més sorprenent, però, era que molts d’aquests canvis genètics eren els mateixos que es veuen en els càncers i, en canvi, no havien provocat cap malaltia.
Aquesta troballa, a part del canvi de paradigma que representa a l’hora d’entendre la variabilitat del genoma humà, pot ser útil per descobrir com i per què apareixen els càncers. Fa temps que se sap que les mutacions són bastant habituals, degudes tant a factors externs (radiació, substàncies químiques, etc.) com interns (processos tòxics de la cèl·lula, errors propis de la còpia de l’ADN quan una cèl·lula es multiplica, etc.) Es creia, però, que la gran majoria s’eliminaven gràcies a uns complexos mecanismes de reparació i el genoma es mantenia intacte. Sembla, tanmateix, que aquests sistemes protectors no són tan efectius i que qualsevol persona sana té milers d’aquests primers passos del càncer repartits per tot el cos, fins al punt que hi ha petites “colònies” de cèl·lules alterades pràcticament en tots els tipus de teixits.
Possible eina de diagnòstic precoç
Malgrat tot, no sembla que això representi un perill immediat per a la salut. La clau ara seria entendre per què algunes d’aquestes mutacions sí que acabaran portant cap a un càncer mentre que d’altres, en principi igual de perilloses, no progressaran mai en aquesta direcció. Això podria permetre predir el risc de cada persona a desenvolupar malalties i, potser, identificar un possible tumor fins i tot anys abans que n’apareguessin els primers senyals. Com que la detecció precoç és un dels factors més decisius en l’èxit dels tractaments de moltes malalties, aquesta mena d’estudis podrien millorar molt la supervivència dels malalts.