Les polítiques de Trump posen també en perill la recerca a Catalunya

BarcelonaFa només tres mesos que Donald Trump ha tornat a la presidència dels Estats Units, però les seves primeres accions i decisions ja estan tenint un impacte perjudicial sense precedents en la ciència i la recerca feta a tot el món, també a Catalunya. “Aquí [als EUA] ara mateix regna el caos”, resumeix Núria López-Bigas, investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, que des del juliol coordina un projecte internacional de càncer des de la Universitat de Califòrnia San Francisco. “Els investigadors [americans] estan molt amoïnats perquè s’estan prenent decisions molt radicals que interfereixen en el finançament de la recerca, en les infraestructures i en quins estudis es poden fer i quins no”, explica per telèfon aquesta ICREA. “És un atac i una falta de respecte al món científic”, conclou.

De moment, a casa nostra l’onada Trump ha arribat sobretot imposant un clima d’incertesa. Dels 42 centres de recerca d’excel·lència catalans (CERCA), n’hi ha 28 que tenen algun tipus de relació, acord o col·laboració estable amb organitzacions dels Estats Units. La majoria són amb institucions públiques, com ara universitats. És el cas de l’investigador ICREA Roderic Guigó, al capdavant del programa de bioinformàtica i genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, que des del 2003 rep finançament regular dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), la principal institució del govern dels EUA responsable de la recerca en biomedicina i salut pública, i un dels principals finançadors del món en aquest àmbit.

“Els diners que en rebem suposen un terç del pressupost total del meu grup”, explica el bioinformàtic, que ara mateix compta amb dues beques d’aquesta institució. En una, per al projecte ENCODE, ara n’han acabat la quarta fase i estan a l’espera de saber si podran posar en marxa la cinquena. En aquests moments, resumeix, “hi ha paràlisi total”. “No hem rebut cap mena d’informació, no sabem si ens la concediran [la beca], si ens la retallaran, res de res”, lamenta Guigó, que afegeix que d’aquest finançament “depèn poder mantenir el personal vinculat als projectes”.

No és l’únic científic del CRG que té projectes “congelats”. Luis Serrano, investigador ICREA i director del centre, destaca que en tenen un de “molt important” de trasplantament d’ulls finançat pels EUA que de moment també està aturat.

Una situació semblant afecta el també ICREA Javier Martínez-Picado, investigador principal a IrsiCaixa, que actualment treballa en dos projectes amb fons de l'NIH vinculats al virus de la sida. En un participa en un consorci internacional, amb un pressupost de 38 milions de dòlars, dels quals el grup de Martínez-Picado en rep prop de 2 per investigar la immunitat innata. I en l’altre projecte, també internacional, de 12 milions, estudiarà l’impacte de les immunoteràpies en la genètica i epigenètica dels pacients.

“La setmana passada el nostre soci americà, que fa les funcions de coordinador de l’NIH, ens va retallar a nosaltres un 30% del pressupost, i a algun altre soci europeu, un 50%”, explica, i puntualitza: “No sabem què està passant ni qui està retallant. Els socis americans ens diuen que l’NIH els hi obliga, però no aporten cap prova documental”.

La retallada podria estar relacionada amb el fet que l’administració Trump hagi decidit escapçar de forma dramàtica els anomenats costos indirectes, o overheads, a les universitats i centres americans. Es tracta de les aportacions que reben les institucions per fer front al seu funcionament quan un dels seus investigadors obté finançament públic. Cada institució negocia aquests costos indirectes amb l'NIH; en alguns casos, poden arribar a ser del 80%: per cada 10 dòlars que rep un investigador, la universitat n'obté 8. A Europa, aquest concepte no sol excedir el 21%.

Ara Trump vol establir una tarifa plana per a totes les institucions del 15%, cosa que ha posat en peu de guerra totes les universitats, "perquè en cas que la mesura tiri endavant, s’enfonsaran. I per això ja estan intentant reduir costos”, apunta el viròleg, per a qui aquesta davallada “posa en perill la investigació” a Catalunya i “obligarà a fer fora personal”.

Ni presentar-se

Per culpa d'aquesta situació d’inestabilitat i incertesa, alguns investigadors catalans han optat directament per no presentar-se a convocatòries d’institucions americanes, i, per tant, posposar o descartar estudis. “Presentar un projecte requereix moltíssima feina i no em vull arriscar que no m’avaluïn”, admet l’ICREA Arcadi Navarro, catedràtic de genètica a la Universitat Pompeu Fabra i director de la Fundació Pasqual Maragall. El mateix passa a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on diversos investigadors, segons explica la seva directora científica, Denise Naniche, “han optat per no demanar projectes perquè estan relacionats amb el canvi climàtic i saben que ara no se’ls concediran”.

“Una de les coses que em diuen els meus col·legues és que és millor que no hi consti com a coinvestigador principal, com fins ara, sinó com a subcontractat”, explica, incrèdul, l’ICREA Tomàs Marquès, catedràtic de la UPF i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF), que té en marxa estudis internacionals sobre grans simis. Si fos així, assenyala Marquès, que insisteix que de moment tot són “rumors” i no té cap comunicació oficial, “això tindria repercussions pel que fa al lideratge, les influències, el currículum i els costos indirectes que es queda la universitat”.

Que l’administració Trump hagi decidit tancar agències nacionals dedicades a la salut pública i al medi ambient, així com l’Agència per al Desenvolupament Internacional, USAID; que estigui escurant el finançament a institucions com els Centres per al Control i la Prevenció de malalties (CDC), o que vulgui abandonar l’OMS està ja tenint repercussions en la salut de milions de persones. La investigadora Laia Alemany, de l’Institut Català d’Oncologia, va demanar l’any passat un ajut a l'NIH juntament amb diversos grups internacionals i hospitals de Sud-àfrica per estudiar al país africà la interacció del virus del papil·loma humà (VPH) i el VIH. Tot i que els havien concedit un ajut de 400.000 dòlars, de moment “han aturat tot el finançament d’aquestes institucions", cosa que, lamenta, "tindrà un efecte terrible en poblacions vulnerables de l’Àfrica subsahariana”.

En molts casos, s'hi suma la censura ideològica imposada per Trump. Roger Paredes, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, i investigador a IrsiCaixa, que participa en projectes internacionals de VIH i de monitoratge de patògens emergents, explica que els han fet treure de les webs totes les referències a la igualtat entre homes i dones, persones de diferents ètnies i del col·lectiu LGTBIQ+. “És un atac inacceptable als drets fonamentals de les persones i a la llibertat acadèmica”, denuncia.

Els aranzels són un altre aspecte que podria afectar negativament la recerca feta a Catalunya. En molts sectors, el material prové principalment dels Estats Units, com els reactius en l’àmbit biomèdic, però també les tecnologies d’infrarojos per a missions espacials. “Estem instal·lant un petit telescopi al Montsec que, entre altres qüestions, ens ajudarà a monitorar la ferralla espacial, i estem pendents de rebre’n la cúpula d’una empresa dels EUA”, explica Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). “Si Trump acaba imposant aranzels a la UE i com a contramesura Europa n’imposa també a les importacions americanes, augmentarà el preu de l’instrument, ja de per si car, almenys un 25%, la qual cosa ens suposa un problema amb els pressupostos tan ajustats que tenim”. Això, segons opina aquest astrofísic, “pot condicionar que els anys vinents es tirin o no endavant projectes”.

Més a prop de la Xina?

Aquesta croada contra la ciència de Trump podria tenir també derivades geopolítiques. Serrano considera que no poder comptar amb els americans com a socis empenyerà Europa cap a la Xina. De fet, explica aquest biòleg, el CRG ja té diversos projectes cofinançats pel país asiàtic. “Tenen molts diners i molt d’interès d’establir-se a Europa”, apunta, i afegeix que “la ciència és internacional; si se’t tanquen portes per una banda, n’has d’obrir per una altra”. Això sí, admet, caldrà “anar amb compte amb temes delicats, com ara els drets humans o la confidencialitat”.

En aquest sentit, explica que ja hi ha hagut acostaments: fa poc una delegació xinesa va mantenir una reunió –fomentada per la Generalitat– amb representants dels centres de recerca catalans a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). “Estan invertint molts diners en col·laboracions acadèmiques. Al CRG han pagat instal·lacions, no per amor a la ciència, sinó com a estratègia comercial per introduir-se al mercat europeu”, afegeix Serrano.

“Només que Europa destinés a la recerca una part ínfima de tot el que ara vol invertir en armament, podríem capgirar la situació”, insisteix Naniche, per qui “la ciència és un pilar bàsic de la humanitat, del progrés, com ens ha demostrat la crisi de la covid”. Per a aquesta investigadora, els països europeus haurien de front comú per afrontar, amb els valors fundacionals d’Europa, les envestides de Trump a la recerca i a la ciència.