Acceptem l’evolució però no l’entenem
Un equip dirigit per Jon D. Miller (Universitat de Michigan), expert en percepció pública de la ciència, ha publicat a l’últim número de la revista Public Understanding of Science un estudi sobre l’acceptació de la teoria de l’evolució a la societat nord-americana des del 1985 fins al 2020. El treball arriba a la conclusió que “el nivell d’acceptació pública de l’evolució ha augmentat en l’última dècada després d’almenys dues dècades en què el públic es mantenia pràcticament dividit”. L’augment de l’alfabetització científica ciutadana ha estat un dels factors determinants d’aquest canvi notable en l’acceptació pública de la teoria de Darwin després de molts anys d’estancament.
Quina és la situació a Espanya? El 2005 Miller va publicar un treball a la revista Science on comparava la situació d’Amèrica del Nord (només un 40% d’acceptació) i d’Europa. Espanya era a la part relativament alta de la taula amb un 73% d’acceptació, un 16% de negacionisme i un 11% sense opinió. L’anàlisi atribuïa la xifra del 40% al fonamentalisme generalitzat i a l’extrema politització de la ciència.
Hi ha pocs treballs d’aquest tipus a Europa. Membres de la Societat Espanyola de Biologia Evolutiva van publicar el setembre del 2020 un estudi sobre acceptació i coneixement de la teoria de l’evolució entre estudiants universitaris de tercer any de diversos llocs d’Espanya. Els resultats, publicats a la revista Plos ONE, revelen que l’acceptació és relativament alta (87,2% dels enquestats), mentre que el coneixement de la teoria és mediocre (un 5,4 sobre 10). Accepten la idea de l’evolució de les espècies, però desconeixen el seu fonament. Curiosa paradoxa de cultura científica entre els nostres estudiants universitaris! Encara és més paradoxal, però, que un país líder en ciència com els Estats Units sucumbeixi socialment al fonamentalisme.
