El 83% de la població mundial pateix la contaminació lumínica

"El 99% de la població d’Europa i Nord-amèrica no veu la Via Làctia des del lloc on viu". Són paraules de Salvador Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec, una infraestructura de divulgació de l’astronomia i observació del cel formada per diversos telescopis, sales d’exposicions i un planetari, situada al terme municipal d’Àger, en una zona reconeguda internacionalment per la qualitat del seu cel nocturn.

"El fet de no poder observar el cel des de les ciutats fa que, per exemple, el coneixement dels noms de les estrelles s’estigui perdent", continua Ribas. "Els astrònoms van ser els primers a descobrir el problema de la contaminació lumínica –afegeix–, però els efectes de la llum en l’observació astronòmica són ara la part menor del problema. "Els darrers anys han sortit molts estudis que mostren que té efectes en el medi natural i la salut de les persones", assegura.

De tots aquests problemes tracta el dossier especial de la revista Science d’aquesta setmana. Està format per un conjunt de cinc articles científics que aprofundeixen en les causes i els efectes de la contaminació lumínica i en les possibles estratègies per reduir l’excés de llum que aboquem al medi. Si hi ha una constatació clara en aquests articles és que es tracta d’un problema a l’alça.

Les extensions amb enllumenat elèctric han crescut un 10% anual durant els últims 12 anys, un creixement molt més accelerat del previst, de manera que el 83% de la població mundial viu sota un cel contaminat amb llum. "Si no es prenen mesures dràstiques, per la manera com creixen l’economia i les ciutats, es preveu que la contaminació lumínica vagi en augment", assegura Barbara Harding, investigadora experta en els efectes de la llum en la salut de l’ISGlobal, un centre de recerca impulsat per la Fundació La Caixa.

Crisi climàtica i salut

Si es parla de contaminació lumínica, vol dir que hi ha llum que arriba més enllà del lloc on es necessita i, per tant, es desaprofita. Això, d’entrada, té la conseqüència directa d’augmentar de manera innecessària tant la despesa econòmica relacionada amb l’enllumenat com les emissions de diòxid de carboni associades a la generació d’aquesta energia lumínica sobrera. L’enllumenat exterior representa globalment el 19% del consum elèctric d’una ciutat (es preveu que el 2040 arribi al 27%) i entre el 30% i el 50% de la factura energètica municipal. En total, la il·luminació genera unes emissions de 1.471 milions de tones de diòxid de carboni cada any, un 4% del total.

A més d’aquests efectes ambientals, l’exposició nocturna a la llum altera el ritme circadiari de les persones. Aquest ritme regula moltes funcions del cos, de manera que si es rep llum a la nit el cos actua internament com si fos de dia i molts processos metabòlics i cel·lulars queden alterats. "Els més estudiats són els processos hormonals, però la contaminació lumínica també afecta el sistema immunitari i la microbiota", explica Harding.

Sense anar més lluny, durant la pandèmia un estudi va mostrar que en les zones amb més contaminació lumínica hi havia més infeccions, que, a més, eren més greus i més llargues. Segons els estudis citats al dossier de Science, fets amb treballadors nocturns, l’exposició nocturna a la llum augmenta el risc de tenir càncer de mama, diabetis de tipus 2, hipertensió, obesitat, trastorns del son, depressió i malalties cardiovasculars, entre d’altres.

D’altra banda, els estudis que han investigat els efectes de la contaminació lumínica a l’exterior dels edificis, han vist que quan aquesta llum té un component de color blau, augmenta el risc de patir càncer de mama, de pròstata i de còlon. Això és perquè la llum blava és la que té més influència en la regulació del ritme circadiari. Hem evolucionat durant milions d’anys en un entorn en què a la nit no hi havia llum i de dia hi havia abundància de llum blava, que, de tota la que arriba a la Terra procedent del Sol, és la que més es dispersa per l’atmosfera (per això el cel és blau). Quan, de nit, els diversos sistemes del cos detecten llum blava, s’activen una sèrie de processos metabòlics que alteren moltes de les funcions que es fan de nit i que són imprescindibles per a un bon funcionament del cos.

"A Catalunya tenim una llei pionera del 2001 que regula l’enllumenat tant públic com privat", explica Ribas. Malgrat això, és difícil que es compleixi completament. "Caldria una mena de policia de la llum", diu. Segons Harding, "s’ha d’impulsar la recerca per mesurar millor la llum en exteriors i interiors, i impulsar canvis polítics per reduir l’exposició a la llum durant la nit".

Impactes en la cultural i els animals

La contaminació lumínica, però, no només afecta les persones. La majoria d’aus migren de nit i la llum artificial les desorienta, de manera que s’acaben aturant en llocs que no els resulten adequats per satisfer les seves necessitats de menjar, beure i descansar. N’hi ha que fins i tot xoquen contra edificis alts i il·luminats. Tot plegat, augmenta la mortalitat de moltes espècies.

En el cas dels ratpenats, la llum actua de barrera, redueix el seu radi d’acció i contribueix a fragmentar encara més el seu hàbitat. Els rosegadors exposats a llum nocturna viuen menys anys i no es reprodueixen tant. A diferència dels ratpenats, els insectes se senten atrets per la llum. Les aglomeracions d’aquests animals al voltant de llums artificials fa que siguin més fàcils de caçar pels seus depredadors. En alguns amfibis, l’excés de llum escurça la temporada d’aparellament. I en el famós cas de les tortugues marines, la llum artificial desorienta les cries, que, quan surten de l’ou, es poden perdre i no arribar mai al mar.

Si l’excés de llum té un impacte cultural en les ciutats occidentals i fa que ens allunyem del cel i no el coneguem, encara en té més en les comunitats indígenes de moltes parts del món. Moltes d’aquestes cultures graviten al voltant de claus i símbols dibuixats al cel amb la llum de les estrelles. Amb un cel contaminat no només es perd coneixement, com passa a les ciutats occidentals, sinó que desapareix la base de gran part de la seva cultura i trets d’identitat.