5 llibres de ciència que no et pots perdre aquest Sant Jordi

Tiene la sonrisa de su madre

Carl Zimmer (Capitán Swing)

El periodista científic de The New York Times i autor de catorze llibres de divulgació, Carl Zimmer, arrossega el lector en un viatge colossal i exuberant a través d’una pregunta fonamental: què transmetem als nostres fills? Gràcies a les tècniques genòmiques actuals, sabem que transmetem una gran part de material genètic d’antics virus que van infectar els nostres avantpassats fins i tot abans que fossin humans. També en transmetem dels neandertals, amb qui ens vam encreuar fa desenes de milers d’anys. Però en aquest llibre no només hi ha els últims avenços en genètica sinó també els primers, fets per personatges pintorescos com Luther Burbank, creador de la patata Burbank, que actualment fa servir la cadena d’hamburgueseries McDonald’s, o de l’aranja rosa. A més d’esplaiar-se en anècdotes curiosíssimes i resseguir amb rigor la història de la genètica, Zimmer també s’atura a pensar sobre les dimensions ètiques de la modificació genètica en humans. I per fer-ho, li serveix de molt aquesta àmplia visió sobre la idea d’herència que construeix al llarg de tot el text.

Testosterona

Carole Hooven (Arpa)

El llibre arrenca amb un ximpanzé mascle que agredeix una femella amb un bastó, un comportament força habitual entre aquests simis, que són especialment agressius. No passa el mateix amb els seus parents encara més propers a nosaltres, els bonobos, que resolen els conflictes d’altres maneres, entre les quals hi ha el sexe. La situació serveix com a punt de partida per analitzar el paper de la testosterona, la considerada hormona masculina, en el comportament humà. Responsable de la força física, el desig sexual i l’agressivitat, aquesta hormona té un paper important en les relacions humanes que, segons explica l’autora, condiciona la política, l’esport o el món dels negocis. Amb un estil viu i clar, sense defugir les conclusions polèmiques o incòmodes, i sense justificar els comportaments agressius en la societat humana, Hooven processa el coneixement científic actual sobre la qüestió i el posa a l’abast del lector, perquè entengui millor una de les claus de les relacions humanes.

Islas del abandono

Cal Flyn (Capitán Swing)

L’alt grau de pressió que exercim els humans sobre la natura és ben conegut. Però, què passa quan afluixem? Això és el que ha investigat la periodista escocesa Cal Flyn en un llibre que captura amb molta sensibilitat la poesia que hi ha en una flor groga i lluent que creix entre un munt de ferralla rovellada. Flyn ha visitat zones del món especialment castigades per l’activitat humana que s’han abandonat parcialment o completament. Amb una mirada poètica però que també s’interroga sobre la capacitat de regeneració de la natura, Flyn visita la zona d’exclusió de Txernòbil, antigues mines escoceses, la ciutat de Detroit —que va ser la quarta ciutat més important dels Estats Units— o la base militar abandonada de Slab City. A tot arreu hi troba dues coses: formes de vida que, d’una manera diferent de com ho feien abans, s’obren pas entre les deixalles i la contaminació, cosa que per a alguns pot ser esperançadora, i, d'altra banda, un material de primera qualitat per fer literatura.

Desigualdad. Una historia genética

Carles Lalueza-Fox (Crítica)

Tenim moltes més probabilitats de ser descendents d’homes poderosos que van fer servir el seu estatus per generar desigualtats socials que no pas de provenir de persones senzilles. Aquesta és una de les tesis més sorprenents de l’últim llibre de Carles Lalueza-Fox, biòleg expert en l’estudi d’ADN antic i director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En aquest llibre, l’últim d’una dotzena dedicada a la divulgació científica, l'autor incorpora l’anàlisi genètica com una eina per estudiar la història. I sembla que és una eina que ha vingut per quedar-se. Amb la seva eloqüència habitual, Lalueza-Fox explica que gràcies a les noves tècniques d’anàlisi genètica, podem afegir nova informació a les restes arqueològiques i les fonts documentals o escrites per arribar a tenir una idea més completa del nostre passat. Tal com desvela aquest llibre fascinant, els efectes de les desigualtats socials venen de lluny, però encara arriben més enllà del que podríem pensar a simple vista.

Geopolítica de l’espai

Joan Anton Català (Angle)

L’espai és cada vegada més accessible, i per això obre grans oportunitats, però també grans amenaces. Des d’una constel·lació de petits satèl·lits que han dividit per mil el cost de posar un objecte en òrbita i que donaran serveis com la banda ampla de l’internet de les coses o la detecció i seguiment d’incendis, fins als satèl·lits amb aplicacions militars secretes. Des de les grans potències fins als països petits, des de les agències espacials fins a les petites universitats, des de les grans multinacionals fins a les empreses emergents, tothom pot treure profit de l’espai. Però, hi ha algun tipus de regulació de què es pot fer a l’espai i què no? Quedarà totalment militaritzat? Qui ha de decidir els límits d’aquesta nova cursa espacial en què participen ja no dues grans potències sinó la gran majoria de països? En aquest llibre, Joan Anton Català, un dels millors divulgadors científics de casa nostra, analitza amb un estil didàctic totes aquestes qüestions i moltes altres que la majoria de lectors encara no ens hem plantejat.