10 curiositats que segur que t'has preguntat sobre els animals

Charles Darwin acabava L’origen de les espècies dient que a la Terra hi evolucionen infinitat de formes de les més belles i meravelloses. Petits canvis atzarosos en la replicació del material genètic i uns quants milers de milions d’anys en són responsables. El resultat són formes, colors, textures i, sobretot, comportaments sorprenents, respostes que el temps i l’atzar han trobat a les condicions d’un entorn canviant i que s’han materialitzat en cossos d’una diversitat aclaparadora. A continuació en recollim alguns exemples.

Per què les formigues van en fila? 

Al planeta hi ha més de 15.000 espècies de formigues i moltes formen llargues i disciplinades fileres per recol·lectar allò que la seva colònia necessita. Com les formen? Quan una formiga exploradora s’aventura a la cerca de menjar, va deixant un rastre de substàncies químiques conegut com a feromones de pista. Un cop localitza una font d’aliment, n’ingereix una part, l’emmagatzema a l’estómac i torna al niu reforçant el rastre de feromones. En arribar al formiguer, regurgita l’aliment per compartir-lo amb altres obreres i informar del tipus i la qualitat de la font d’aliment trobada. Un cop rebut el missatge, les obreres segueixen el mapa olfactiu traçat i el van reforçant per evitar que es perdi. En poc temps es crea una autèntica autopista de formigues que van i venen fins que s’esgota l’aliment. Anar en fila es la manera més eficient i segura de recol·lecció: evita perills, facilita la transmissió d’informació i estalvia energia. Tot pel bé de la colònia.

Per què els flamencs dormen sobre una pota?

Els flamencs destaquen pel color rosat del seu plomatge, pel seu bec invertit i per la seva esvelta figura. L’elegància del seu caminar tampoc passa desapercebuda, però es la posició aparentment precària del seu descans la que desperta més curiositat. Com si fossin experts en ioga, mentre dormen profundament sostenen tot el seu pes sobre una única i rígida pota que van alternant. Quan entren en el cicle de son s’activa l’anomenat mecanisme gravitacional d’estància passiva, és a dir, el genoll i el turmell s’ancoren de tal manera que poden restar drets i en equilibri sense esforç, amb els músculs relaxats. L’estalvi energètic és una de les teories que explicaria aquest misteri, però no és l’única. Hi ha científics que asseguren que ho fan per evitar perdre calor corporal. L’aigua absorbeix més calor corporal que l’aire, de manera que amb només una pota submergida és més fàcil conservar la temperatura del cos. Sigui com sigui, els flamencs han trobat la seva posició ideal per dormir.

Per què les femelles de pregadeu es mengen els mascles?

En el regne animal el sexe es pot convertir en una pràctica d’alt risc. Els mascles de pregadeu (Mantis religiosa) ho saben prou bé. S’ha documentat que les femelles, si tenen gana, opten per arrencar el cap i devorar parts del cos de les seves parelles sexuals durant o després de la còpula. Però la freqüència d’aquesta violenta pràctica és possible que s’hagi exagerat. Els estudis sobre canibalisme sexual demostren que només un 30% dels mascles de pregadeu acaben devorats per les seves parelles. Així que no són tan femme fatal com les han pintat i, curiosament, el canibalisme sexual pot no ser tan horrible com sona. Tot i que per al mascle seria millor sobreviure i poder aparellar-se més vegades, el seu sacrifici beneficia directament la seva descendència. Els nutrients que conté el seu cos asseguren una posta major i més ben alimentada. Literalment, dona la vida pels seus fills.

Com és que els conills es mengen els seus propis excrements?

Els conills són animals herbívors. Tenen una dieta rica en fibra i cel·lulosa de difícil digestió. Quan l’aliment arriba a l’intestí gruixut encara hi ha una bona quantitat de nutrients sense absorbir. És en aquest moment quan l’aliment es divideix. Les fibres més llargues no són digeribles i segueixen el seu curs pel tracte digestiu fins que s’expulsen en forma de femta dura, arrodonida, seca i sense olor. Els típics excrements de conill que tots coneixem. En canvi, les fibres més petites retrocedeixen fins al cec, una mena de “sac” deu vegades més gran que l’estómac. Allà fermenten i donen lloc a un segon tipus de femtes més toves i mucoses anomenades cecotrofs. Aquestes són les femtes que els conills tornen a ingerir sense mastegar, menjant-les directament des de l’anus durant la nit per tal d’aprofitar els nutrients que encara contenen, com ara aminoàcids o vitamines.

Per què treuen la llengua les serps?

La majoria d’animals utilitza la llengua per degustar, manipular l’aliment, rentar-se o emetre sons. Però les serps no la fan servir per res de tot això. Quan aquests rèptils treuen la llengua estan captant partícules químiques de l’aire i del sòl que després processen en l’òrgan vomeronasal o de Jacobson, situat al paladar. Com a resposta, aquestes partícules evoquen senyals elèctrics que es transmeten al cervell. La bifurcació de la llengua no només els permet capturar senyals de dos llocs al mateix temps, sinó també detectar millor la direcció d’on prové l’estímul i triangular els seus moviments, donat que la informació que obtenen de cada punta viatja per vies separades. Amb aquest sofisticat laboratori químic portàtil, les serps poden seguir el rastre d’una presa amb gran precisió, localitzar una parella i conèixer el seu estat reproductor, així com avaluar la qualitat dels rivals o de possibles pretendents.

Per què els peixos no tenen parpelles?

Els peixos no tenen parpelles perquè realment no les necessiten. Les parpelles són una adaptació evolutiva dels animals terrestres, principalment per hidratar els ulls. Unes estructures innecessàries en animals aquàtics com els peixos, donat que estan en contacte continu amb l’aigua. Una altra de les funcions de les parpelles es la de protegir i netejar els ulls. Que no tinguin parpelles, però, no significa que els peixos no tinguin cura dels seus ulls. N'hi ha que secreten una capa protectora de mucosa sobre els ulls per mantenir-los nets. Altres, com el peix guitarra gegant, retrauen els globus oculars dins del cap per evitar danys quan cacen. Per altra banda, els taurons els protegeixen amb l'anomenada membrana nictitant, una parpella translúcida que cobreix completament els ulls quan propinen els seus atacs o quan se senten amenaçats. No tenir parpelles tampoc és un problema per agafar el son. Els peixos dormen, però amb els ulls oberts.

El pop és un animal tan intel·ligent?

La intel·ligència s’entén com la capacitat d’aprendre, entendre i raonar sobre el que es percep de l’entorn per després prendre decisions i actuar. La flexibilitat amb què s’adapten i ajusten els comportaments a situacions noves i canviants és una bona mesura del grau d’intel·ligència. Podem debatre com d’intel·ligents podem presumir que som els humans, però ningú posa en dubte que l’evolució ens ha dotat d’un cervell amb altes capacitats cognitives. Avui dia, però, sabem que no som els únics. El cervell dels pops funciona de manera sorprenentment semblant al nostre. Són curiosos, utilitzen eines i tenen una memòria extraordinària. Són capaços de resoldre problemes, de perfeccionar la tècnica en reptes recurrents i d’improvisar conductes amb una gran creativitat. Amb la seva mirada penetrant analitzen el comportament dels seus congèneres i aprenen observant-los. No és estrany que ens semblin éssers d’un altre planeta.

Què hi ha darrere dels canvis de color dels camaleons?

És quasi impossible distingir un camaleó en el seu hàbitat salvatge. Són uns mestres del camuflatge. Ho han de ser a la força si volen menjar i no ser menjats, perquè aquests rèptils estan totalment indefensos. La seva mossegada no és perillosa, no tenen verí i córrer no és el seu fort. Així que els camaleons poden canviar el color de la seva pell per confondre’s amb l’entorn, dins, això sí, d'un repertori limitat de tonalitats. Són mestres, no mags. Però les exhibicions cromàtiques més elaborades com les que mostren els exuberants camaleons pantera no busquen la discreció. Els colors més llampants i les transformacions més extremes entren en joc quan cal defensar el territori i atraure o rebutjar possibles parelles sexuals. Els camaleons comuniquen les seves intencions a través dels colors. Són uns animals amb les emocions a flor de pell.

Per què els cargols surten quan plou?

Els cargols necessiten un elevat grau d’humitat per sobreviure. La rosada que pot caure durant les hores de menys insolació també crea les condicions idònies perquè aquests mol·luscs puguin hidratar-se —el 80% del seu cos es aigua—, desplaçar-se amb facilitat, alimentar-se o reproduir-se. Si la terra està humida també és més senzill excavar els forats on dipositar els ous. Quan l’ambient és molt sec, s’enterren o s’amaguen sota pedres o fulles, s’endinsen a la closca i en segellen l’obertura amb l’epifragma, una làmina mucosa endurida, per evitar perdre humitat i que cap intrús entri a casa. Sense pressa, esperen que les condicions millorin. Cal puntualitzar, però, que en realitat els cargols no surten amb la pluja, sinó després. Les gotes podrien fer-los mal al cos o a la closca. Si plou massa, tampoc treuen les “banyes”. Mai plou a gust de tothom.

Per què els koales dormen tant?

Els koales són els animals que més hores al dia dediquen a dormir. Fins a 22 hores diàries. Deixar-se caure als braços de Morfeu té els seus riscos. Durant les hores de son es redueix la capacitat de resposta als estímuls externs i, si ets una espècie presa, els depredadors podrien convertir-se en un veritable malson. Per això els animals presa solen dormir menys, ho fan a intervals o busquen un refugi on descansar. Els koales es passen la vida dalt dels arbres, lluny de qualsevol perill, així que poden dormir plàcidament. Menjar quasi exclusivament fulles d’eucaliptus tampoc els dona massa energia com per anar saltant de branca en branca com els primats. Aquests marsupials endèmics d’Austràlia s’han especialitzat en una alimentació molt poc energètica i d’exigent digestió que limita els seus moviments. Mengen en el mateix arbre en el qual després dormen durant dies, fins que acaben amb bona part del fullatge.