Qui vol dirigir una colla castellera? És massa exigent?

Pertànyer a una colla i participar en el seu dia a dia d'assajos i actuacions comporta un grau de compromís. El sacrifici augmenta molt més si s'agafa un càrrec de responsabilitat, on s'hi han de sumar reunions, trucades i hores de planificació. Aquest fet, sumant-hi que es tracta d'una activitat altruista, comporta que sovint costi trobar relleus en aquestes posicions. D'aquesta manera, ens trobem com sovint hi ha antics caps de colla que tornen a agafar el càrrec. Aquesta temporada, per exemple, quatre de les nou colles que l'any passat van fer castells de 9 tenen aquesta circumstància. Tots homes, per cert. Aquest és el cas d'Albert Pérez dels Minyons de Terrassa o de Francesc Xavier Ramon de la Colla Joves Xiquets de Valls. 

Després de viure unes grans temporades 2018/19, Ramon ha tornat a agafar el càrrec de cap de colla dels vermells. “Tenia ganes de tornar-me a presentar perquè veia que podíem aportar moltes coses a la colla en el moment que estàvem”, exposa. A més, està satisfet d’haver pogut formar un equip amb temps i crear l’estructura des de dalt.

El cas del cap de colla egarenc, en canvi, és diferent. Els Minyons van celebrar una assemblea en què no es va presentar cap candidatura i Pérez –que ja va ser cap de colla el 2012 i el 2016– va agafar el càrrec amb la temporada començada. “No estava en les meves intencions inicials”, assegura.

L'experiència és un grau

Posar-se al capdavant d'una colla és un gran repte. Ramon assegura que "la primera vegada com a cap de colla en colles tan grans és impossible controlar-ho tot". Així doncs, creu que a l'haver agafat perspectiva en aquests darrers anys "hi ha moltes oportunitats per veure coses a canviar". D'aquesta manera, afirma que en aquest segon mandat ha millorat especialment en la relació personal amb els castellers.

Tots dos, a més, tenen l’aval que en els seus anteriors mandats la seva colla va obtenir grans resultats, fet que Ramon considera que “t'ajuda més que et pressiona”. Pérez també manifesta que això el beneficia, perquè “tens una mica més de marge de confiança de la gent de la colla per fer les actuacions que creus que has de fer”.

Quedar-se'n al marge

A les colles, així com en qualsevol grup de persones, sempre hi ha opinions per a tots els gustos. Els caps de colla, quan deixen el seu càrrec, acostumen a ser un casteller més de la colla i la gestió a vegades no és fàcil. "Vaig intentar apartar-me'n perquè ells fessin la feina", explica Ramon. En canvi, Pérez diu que en el seu cas és més proactiu i li agrada donar la seva opinió. Tot i això, apunta que "quan has tingut un càrrec de responsabilitat has de vigilar què fas per no influir excessivament".

Potenciar el jovent

Una de les claus per trobar el relleu és preparar els castellers més joves per agafar responsabilitats. "Hem creat un equip jove perquè es puguin presentar com a caps de colla en el futur", comenta Ramon. Per la seva banda, Pérez també creu que quan una persona jove agafa un càrrec "de seguida està subjecte a crítiques" i, per tant, sosté que se'ls hauria d'ajudar més en defensar les seves decisions. D'altra banda, opina que darrerament pot costar més trobar relleus perquè, mentre anys enrere centralitzaven tot el seu oci en la colla, ara el jovent "té moltes altres activitats i costa que se centrin en una". Alhora, declara que “cada vegada hi ha més exigència i no tothom està amb la disponibilitat d’agafar el càrrec”.